La maniobra de Vox que martiritza Feijóo
L'extrema dreta exigeix al líder del PP que renegui de les polítiques de la UE si vol el seu suport als comptes autonòmics
BarcelonaEl president del PP, Alberto Núñez Feijóo, considera prioritari que els seus governs autonòmics que depenen de Vox puguin aprovar els pressupostos, ja que aquest és justament l'argument que utilitza Pedro Sánchez per treure ferro al fet que ell tampoc pugui tirar endavant els seus. Amb aquest objectiu, PP i Vox mantenen converses als territoris afectats però també al més alt nivell, ja que al final qui ha de donar llum verda a l'operació és Santiago Abascal. L'extrema dreta espanyola ha vist una oportunitat per avançar en el que és un dels seus objectius prioritaris, compartit amb els seus homòlegs europeus, que és trencar la històrica aliança entre populars, socialdemòcrates i liberals que històricament ha governat la Comissió Europea. El 9 de febrer, el mateix Abascal va reclamar al PP que havia de "trencar amb el PSOE a Brussel·les de forma explícita" si volia suport als comptes autonòmics. I com es tradueix això? Segons ha pogut saber l'ARA, Vox exigeix ara a Alberto Núñez Feijóo que signi una declaració crítica amb les polítiques europees dels darrers anys en matèria d'agricultura (Mercosur), seguretat i immigració, és a dir, que s'autoesmeni i admeti que tot el que han fet a Brussel·les els populars europeus ha estat un error.
Aquesta exigència, difícilment assumible per a Feijóo, és el que ara mateix manté bloquejats els acords en aquells territoris on hi ha més sintonia entre els dos partits, que són el País Valencià, Aragó i Múrcia. La direcció de Vox considera que amb aquesta maniobra han aconseguit posar una falca entre les dues ànimes del PP, l'ayusista, que renega de tota col·laboració amb l'esquerra i és partidària de col·laborar amb Vox, i la que encapçala l'andalús Juanma Moreno Bonilla, més moderada i al·lèrgica a l'extrema dreta. En el primer grup hi hauria, a més dels madrilenys, els valencians, aragonesos i murcians, i en el segon, a més dels andalusos, els gallecs, els extremenys (María Guardiola ha decidit prorrogar els pressupostos després de trencar amb Vox), els balears i els riojans (tot i que Gonzalo Capellán va aprovar els pressupostos al desembre amb l'abstenció de Vox). El president castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco, que va ser el primer a incorporar Vox a un govern autonòmic, es manté neutral entre ayusistes i morenistes i no ha presentat projecte de pressupostos, ja que queda només un any per a les eleccions. "El problema és que Feijóo, que fa equilibris entre els dos sectors, no mana", denuncien a Vox.
La maniobra de Vox que martiritza Feijóo pretén posicionar Santiago Abascal a Europa com un líder clau per arrossegar els populars cap a les posicions més ultraconservadores i trencar així els consensos que fins ara han regit la política europea. El seu objectiu és fer de pont entre Giorgia Meloni i Marine Le Pen per reunificar els dos grups que encapçalen al Parlament Europeu, el grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (78 escons) i el grup Patriotes per Europa (84) per conformar el que seria el segon grup de la cambra, amb 162 seients (26 més que els socialdemòcrates, que són l'actual segona força, amb 136). De fet, si se sumessin els 25 de l'Europa de les Nacions Sobiranes, on hi ha l'AfD alemanya, sumarien 187, només un menys que el Partit Popular Europeu. L'aritmètica, de fet, ja permet una majoria dels populars i l'extrema dreta que, de moment, no és operativa tot i que el cap del PPE, Manfred Weber, també flirteja amb aquesta idea.
Lideratge d'Abascal
L'estratègia del partit passa per enfortir el lideratge absolut de Santiago Abascal, amb una estructura molt jerarquitzada, i sense espai per a l'autonomia de les baronies o per a perfils heterodoxos. A la direcció del partit no li ha tremolat la mà a l'hora de tallar caps o simplement obrir la porta a persones que semblava que tenien un gran predicament a dins del partit, com ara Macarena Olona, Iván Espinosa de los Monteros, Rocío Monasterio –dona d'Espinosa– o més recentment Juan García-Gallardo. "Lideratges com el de Le Pen, Orbán o Wilders s'han construït al llarg de dècades i s'ha demostrat que són la fórmula que funciona", expliquen fonts del partit, que atribueixen a una "pura qüestió d'egos" les fugues recents. "Abascal ha de ser el líder que els espanyols vegin quan arribi el col·lapse social que està provocant la immigració", afirmen. Un lideratge fort, amb projecció internacional i amb capacitat per condicionar la política del PP espanyol també a Europa. Aquesta és la fórmula que a la seu del carrer de Bambú de Madrid creuen que els permetrà, arribat el moment, superar el 15% del vot i acostar-se al PP. D'aquí els nervis que es detecten a Gènova cada vegada que se'ls pregunta per Vox.
