Una maniobra catastròfica
SubdirectorEls periodistes solem cometre l'error de sobrevalorar els polítics, de pensar que tot el que fan i les seves conseqüències han estat pensades al detall, que tot respon a un pla perfectament articulat. El cas de la moció de censura a Múrcia cuinada pels equips d'Inés Arrimadas i Pedro Sánchez demostra que molt sovint les coses passen exactament al revés de com es preveia, i que ningú, ni el gran Iván Redondo, van anticipar el terratrèmol que estava a punt de succeir. El PSOE i Cs es van pensar que la notícia de Múrcia seria una més i que no tindria repercussions més enllà, llevat d'alguna rebequeria per part del PP. I el resultat ha estat catastròfic per als seus interessos.
És evident que la gran damnificada de tot plegat és Inés Arrimadas, que no podia ni imaginar que Múrcia es convertiria en la seva tomba política, i potser també en la del seu partit. El cop d'estat ja està en marxa, i el sector de Cs més partidari de confluir amb el PP (Cantó, Villacís, Marín...) acabarà forçant més d'hora que tard la seva dimissió (podria ser demà o l'endemà de les eleccions madrilenyes). Serà un final especialment trist i humiliant per a algú que va marxar de Catalunya amb la idea de conquerir Madrid i que ha acabat descavalcada i injuriada per un nacionalisme espanyol que ella afirmava que no existia. Doncs sí que existia, i el tenia ben a prop (Juan Carlos Girauta, per exemple).
Aquesta és una mala notícia per a Pedro Sánchez, que volent enfortir la seva relació amb Cs per debilitar el PP el que ha fet és fer implosionar el partit taronja. Els socialistes necessitaven Arrimadas i els seus deu diputats per abaratir el preu dels seus socis de Podem i ERC, però el tret els ha sortit per la culata. El nou Cs ja no s'acostarà més al PSOE, i Sánchez, sense ningú a la seva dreta, només podrà mirar a l'esquerra. Bones notícies per a Iglesias i Rufián.
Casado, atrapat
Però és que la jugada ni tan sols beneficia Pablo Casado, que ara pot perdre Madrid o, si Ayuso suma amb Vox, veure com el seu futur queda lligat indefectiblement a l'aliança amb l'extrema dreta. Qualsevol dels dos escenaris és molt inquietant, per això resulta incomprensible que donés suport a la decisió d'Ayuso d'avançar les eleccions (si és que això és veritat, perquè l'altra versió és que la presidenta madrilenya li va imposar la decisió i ell no va tenir ni el coratge ni la força per frenar-la).
La conclusió és que la falta de previsió de dos aprenents de bruixot (Arrimadas i Sánchez), sumada a la debilitat i la indecisió de Casado, han provocat una situació de la qual els únics que poden sortir beneficiats són Ayuso i Vox. Temps al temps.