Els promotors del manifest federalista s'oposen al 9-N i aposten pel dret a "codecidir"

MadridAhir dimarts va ser el torn dels qui volen més mà dura amb el sobiranisme. Aquest dimecres, dels qui proposen una solució federal per a l'estat espanyol, capaç de superar el "bloqueig" que, a parer seu, comporta "l'immobilisme" de la Moncloa i "l'independentisme" català. Liderats per l'advocat i periodista Nicolás Sartorius reclamen, a través d'un manifest, "culminar" l'estat de les autonomies en un sentit federal, un camí que consideren "natural". Això no inclou, però, el dret a decidir dels catalans.

Sartorius ha defensat el dret a "codecidir". És a dir, que sigui el conjunt dels ciutadans espanyols –incloent-hi catalans i bascos– els qui es pronunciïn en un referèndum sobre el nou model que acordin els grans partits estatals. En cap cas, però, una consulta com la que s'ha plantejat pel gruix de les forces catalanes de cara al 9 de novembre. El portaveu de la plataforma, no obstant això, ha matisat que aquesta és la seva opinió i que no necessàriament l'ha de compartir la resta dels signants. De fet, alguns són propers a Esquerra Unida, formació que defensa la consulta. Entre els firmants hi ha l'escriptora Almudena Grandes, el periodista Ignacio Escolar i l'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón.

Preguntat, el portaveu de la plataforma, sobre si creu que encara hi ha temps per convèncer el poble de Catalunya perquè no opti per un Estat propi, s'ha mostrat convençut que pot ser una "solució raonable" per a molta gent. Sobre la reunió entre Mariano Rajoy i Artur Mas són molt poc optimistes que pugui servir per desencallar la situació.

Els promotors del document, entre els quals hi ha l'exministre Ángel Gabilondo, estan "esperançats" que finalment el PP –contrari a la reforma de la Constitució– acabi cedint i participant d'aquest debat que allunyi l'Estat del "precipici". "No és un problema català, és un problema d'Espanya", ha subratllat Sartorius. Com a exemple, ha recordat que temps enrere els populars apostaven al seu programa electoral per convertir el Senat en una cambra territorial, un dels punts que ells consideren claus de la seva proposta.