Malversació i terrorisme: les escletxes dels jutges espanyols per tombar l'amnistia a Europa

MadridL'acord per la llei d'amnistia és una realitat —com a mínim amb ERC— i busca beneficiar de manera àmplia els represaliats per causes vinculades al Procés, sigui per delictes de malversació o fins i tot de terrorisme, com és les dels CDR i el Tsunami Democràtic que s'investiguen a l'Audiència Nacional. Precisament, aquests delictes són els més delicats perquè poden entrar en col·lisió amb el dret europeu, l'última estació on la dreta confia poder aturar l'aplicació de l'amnistia. Una altra de les paradoxes del Procés és que si primer era l'independentisme qui s'encomanava a Europa contra la persecució judicial espanyola, ara passarà a ser la dreta judicial qui ho farà.

Tal com expliquen a l'ARA dos juristes que coneixen bé el funcionament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) però que demanen preservar l'anonimat, la justícia comunitària pot entrar en acció si el perímetre de l'amnistia resulta incompatible amb el dret europeu. I en aquest punt assenyalen la malversació: "Com que els fons públics espanyols estan integrats en part per fons europeus, l'amnistia d'aquest tipus de delictes seria rellevant per al dret de la UE", subratlla una d'elles. Hi coincideix l'altra, que especifica que caldria demostrar que els diners malversats tenen origen en fons europeus. Això, on millor es pot dirimir és en el procediment del Tribunal de Comptes. "Si simplement són fons de la Generalitat desviats del pressupost, en principi no s’hauria d’entendre que es defraudin fons europeus", apunta.

En l'última visita a Brussel·les del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es va reunir amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, i va explicar que el dirigent belga li va traslladar que estudiaria amb deteniment l'amnistia quan veiés la llum per si va en contra dels principis bàsics del dret europeu. I concretament esmentava "l'esborrament del delicte de malversació" com una pota "sensible" i que, en casos com Polònia, ha comportat la congelació de l'entrega de fons europeus.

Però la malversació no és l'única pedra a la sabata de l'amnistia. El de terrorisme és un altre dels delictes que el tractat de funcionament de la UE estableix que s'han de combatre amb criteris comuns. Ara bé, una de les dues fonts consultades considera que, a diferència de la malversació, no és tan clar que entri en conflicte amb el dret europeu i que seria "discutible". Per sortir de dubtes, el Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional —dos tribunals amb causes obertes per malversació i terrorisme— quan s'aprovés l'amnistia podrien elevar una qüestió prejudicial davant el TJUE per preguntar si la llei d'oblit judicial és contrari al dret comunitari en aquest àmbit.

La vigència de les euroordres

Un altre dels obstacles que es podrien trobar els exiliats té a veure amb les ordres de detenció, segons aquests dos experts consultats per l'ARA. "Mentre una ordre de detenció espanyola sigui vigent, l'euroordre continuarà en vigor. L'aprovació d'una llei d'amnistia no anul·la ni suspèn per si mateixa les euroordres", opina un dels juristes. Hauria de ser el jutge Pablo Llarena, doncs, qui les aixequés perquè els exiliats poguessin tornar a Catalunya lliurement, creu.

Hi ha dues sentències que la defensa dels exiliats han analitzat i que indiquen quins efectes pot tenir l'amnistia sobre les euroordres i l'estat que les hauria executat –en el seu cas Bèlgica–. Aquest parell de resolucions judicials, consultades per l'ARA, asseguren que, efectivament, el jutge que ha de decidir sobre l'euroordre pot negar-se a executar-la si la persona afectada ha sigut amnistiada. Ara bé, també diuen que haurà de verificar si aquest perdó és acceptable o no, tenint en compte el principi que els delictes s'han de perseguir i no poden quedar impunes si no és per raons justificades d'interès públic i sense recórrer a l'arbitrarietat. I si aquests delictes són de malversació, que la UE vincula a la corrupció, el llindar de la justificació és major.