Milers de persones fan sentir el "Sí a la nostra llengua" i les crítiques al govern de Bauzá a Palma

PalmaLa plaça d'Espanya de Palma s'ha omplert de gom a gom de manifestants en defensa del català i contra les agressions lingüístiques del Govern Balear. Plena de gent des de mitja hora abans de les sis de la tarda, quan estava convocada la protesta.

50.000 persones, segons l'organització, s'han manifestat enmig d'un ambient festiu en què han dominat les banderes catalanes i independentistes i les pancartes i els cartells fets a mà.

La capçalera de la manifestació ha arribat al final del recorregut, a la seu del Govern Balear, pocs minuts abans de tres quarts de vuit del vespre, el mateix moment que la cua de la protesta començava a deixar la plaça d'Espanya, el punt inicial.

Els manifestants han col·locat una estelada a l'estàtua de Jaume I de la plaça d'Espanya, en un acte simbòlic semblant al que van fer els 'indignats', que hi van posar una bandera islandesa.

Fins a dos quarts de set de la tarda, la capçalera de la manifestació no s'havia pogut començar a moure pel recorregut que inclou alguns dels carrers més cèntrics de la ciutat. L'afluència ha estat tan massiva que els trens que arriben a la ciutat de Palma anaven plens i algunes persones han hagut d'esperar per poder pujar-hi.

"Sí a la nostra llengua" era el lema de la pancarta de la capçalera de la manifestació, d'Obra Cultural Balear (OCB), els organitzadors. A primera línia hi havia el president de l'OBC, Jaume Mateu, Maria del Mar Bonet i Maria de la Pau Janer –que havia anat a les llistes del PP de Matas a les eleccions del 2007–, Miquel Calçada i Biel Mesquida, entre altres personalitats de la cultura.

Pel que fa a la representació política, han acudit a la crida de l'OCB representants dels partits de l'oposició del Parlament balear.

La protesta ha arrencat a les sis de la tarda a la plaça d'Espanya de Palma, i ha comptat amb el suport de diverses associacions culturals i de la societat civil balear.

És un acte de reivindicació de la llengua i de protesta en contra de la modificació de la llei de funció pública que va aprovar el consell de govern, l'últim atac al català impulsat pel PP i que permetrà que no calgui tenir cap coneixement de la llengua pròpia de les Illes Balears per ser-ne funcionari en alguna de les institucions.

Al manifest "Sí a la nostra llengua", Mateu ha destacat que la política del govern Bauzá "perjudica la ciutadania de les Illes Balears, perquè retalla els seus drets civils i crea un ambient de crispació que dificulta encara més la lluita contra la crisi econòmica".

Entre altres idees, el text també exposa que el Govern Balear "elimina el dret dels no catalanoparlants a aprendre la llengua pròpia de les Balears". L'Obra Cultural Balear demana a l'executiu de Bauzá que "retorni al consens en matèria de llengua" i que "retiri el projecte de reforma de la llei de funció pública que lesiona greument els drets civils dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers".