BarcelonaAviat farà un any de les eleccions catalanes que van capgirar el tauler polític i, probablement, van donar l’estocada definitiva al Procés. Pere Aragonès va avançar els comicis davant la manca de suports per aprovar els pressupostos al Parlament. Però aquell no era un moviment de resignació. El llavors encara president de la Generalitat creia –i l’havien animat a creure-ho– que aquell podia ser el millor moment per convocar el país a les urnes. El millor moment per a ERC, s’entén.
La sequera era la principal preocupació del Govern. Els embassaments de les conques internes perdien aigua dia a dia, les pluges no es presentaven i les pitjors prediccions que arribaven al despatx del president apuntaven que la Generalitat hauria d’endurir a l’estiu les restriccions d’aigua. Feia nou mesos consecutius que pràcticament no plovia a Catalunya i les reserves d’aigua havien baixat des del 30% fins a situar-se per sota del 15%. De fet, el pitjor moment històric als embassaments va arribar la matinada del 9 de març (14,41%). La pluja d’aquell dia va permetre que quatre dies després, quan Aragonès va prémer el botó electoral, ho fes amb els embassaments al 15,02%. Dos mesos més tard, el 12 de maig –el dia de les eleccions–, el percentatge ja era del 25%. Va ploure significativament el 25 i el 26 de març, el 31 de març i, sobretot, el 29 d’abril. La pressió sobre el Govern per la sequera era tan forta que a Palau miraven al cel cada matí esperant una mica d’ajuda, que només va arribar quan Aragonès ja tenia perdudes les eleccions. Avui, un any després, Catalunya ha sortit de la situació de sequera amb els embassaments per sobre del 60%.
Un altre maldecap que començava a preocupar el govern d’ERC era el candidat que acabaria presentant Junts als comicis, previstos inicialment per al 2025. L’amnistia obria la porta al retorn de Carles Puigdemont, i amb l’expresident en joc es complicaven les perspectives per als republicans. Fonts de l’executiu d’Aragonès reconeixen que aquesta qüestió sobrevolava les discussions sobre l’avançament electoral. L’amnistia s’havia d’aprovar a finals de maig i les eleccions es van convocar per al dia 12 d’aquell mes. Junts va titllar de “sectària” aquella decisió, tot i que Aragonès mai va acceptar que la data tingués res a veure amb Puigdemont. El fet és que, de moment, els jutges han impedit l’amnistia al líder de Junts i sense avançament electoral tampoc hauria pogut trepitjar Catalunya. La del sud, perquè la del nord ja la va utilitzar com a base en els comicis de l’any passat.
Sense pressupostos
La maledicció del president Aragonès és triple i ell no en té cap responsabilitat. Des que va deixar la Generalitat ha tornat a ploure; Puigdemont hauria tingut les mateixes dificultats si s’hagués esgotat la legislatura, i el principal motiu de pes d’aquell avançament, la manca de suports al Parlament, no li impedeix avui a Salvador Illa ocupar el que va ser el seu despatx. Aragonès considerava que sense pressupostos no es podia governar i Illa ni tan sols els ha presentat.
Els detalls de la setmana
![Usuari descarregant la nova aplicació del DNI.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
El DNI digital ja és una realitat, i a partir d’ara es podrà portar al mòbil, com les targetes de crèdit. Una innovació que, com la majoria, porta associada algunes crítiques pels potencials problemes de privacitat que pugui comportar. “Nosaltres no tenim interès en vigilar a ningú”, va respondre el director de la Policia Nacional, Francisco Pardo, quan se li va preguntar. Curiosa resposta per al cap de la policia.
Salvador Illa ha reunit el Govern a Núria en unes noves jornades de convivència. En aquesta ocasió volien aprofitar l’estampa nevada de la muntanya. Però no tothom portava el calçat adequat. Un dels màxims responsables de protocol de la Generalitat va decidir ajudar-se d’un pal en forma de bastó per evitar caure a la neu. “Quin ramat que som!”, va exclamar divertit un conseller, mentre els col·locaven per a la foto.
