Males notícies per a Laura Borràs

BarcelonaDilluns van ser Isaías Herrero i Andreu Pujol els que van confirmar fil per randa la versió de la Fiscalia. Dimarts els van seguir diversos testimonis, que van negar saber res de les ofertes –perdedores– que teòricament havien presentat a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Dimecres l’exadministradora de la ILC va dir que s’havien desoït els seus avisos sobre els contractes irregulars. I dijous agents dels Mossos i de la Guàrdia Civil van explicar els indicis de criminalitat amb els quals s’havien anat trobant durant la investigació.

Definitivament, no ha estat una bona setmana per a Laura Borràs. Mentre ella observava atentament des del banc dels acusats, ha vist com s’anaven esbudellant els 18 contractes que va adjudicar a Herrero mentre dirigia la ILC. Les confessions, els e-mails i el més que probable pacte dels altres dos acusats amb la Fiscalia dibuixen una tempesta a l’horitzó, que els seus advocats intenten amainar atacant la credibilitat de l’altre acusat principal (ara l’anomenen coacusador) i, alhora, defensant que calia contractar-lo perquè no hi havia ningú millor per dissenyar la web.

Demà li arriba el torn de declarar a Borràs. La presidenta de Junts i del Parlament ha negat el fraccionament dels contractes i fins i tot ha posat en dubte l’autenticitat dels correus electrònics –va contractar un polèmic pèrit que intentarà invalidar el judici per la deficient custòdia de les proves–, en què explica detalladament a Herrero com ho havia de fer per guanyar cadascun dels contractes menors que la ILC acabaria adjudicant-li a dit. Entre els pocs testimonis no hostils ha tingut l’opinió de Ferran Mascarell i Santi Vila, consellers de Cultura en aquella època, que simplement es van limitar a negar que haguessin rebut cap advertiment de les suposades irregularitats a la ILC. Suspesa a la mesa del Parlament pels qui un dia van ser els seus socis independentistes, aquests últims dies s’ha anat evidenciant que el capítol d’aliats és cada vegada més restringit. ERC i la CUP ni hi són ni se'ls espera; Òmnium ja es va significar absentant-se de l’acte de suport el dia que començava el judici, i, sense gaires escarafalls, només Junts i l’ANC s’han mantingut al seu costat.

Algú posa la mà al foc per ella?

El problema principal no és tant la mala setmana que li han fet passar acusats i testimonis sinó la perspectiva de no tenir-ne una altra de gaire millor fins a la sentència. Junts fa dies que opta pel perfil baix i cada cop se senten amb menys intensitat defenses aferrissades de la gestió de Borràs a la ILC. En públic, des de Xavier Trias fins a Josep Rius han mantingut que hi ha “càrrega política” i “persecució” a la presidenta de Junts, però ningú ha volgut posar la mà al foc per la seva innocència. En privat, el partit directament ha intentat obviar el tema. Tothom assumeix, però, que ja sigui per la set de venjança de l’Estat o perquè realment es demostri la conxorxa entre Borràs i Herrero per manipular contractes, la condemna està gairebé assegurada.

Els detalls

El 2 de novembre del 2018, a Lledoners es va organitzar un acte de suport als presos polítics. Quan s’acabava, un dels assistents va buscar un lloc discret per pixar darrere d’un arbre, amb tan mala sort que es va entrebancar i va caure a les vies del tren. Va decidir demandar partits i entitats sobiranistes com a responsables. Aquesta setmana el jutge ha sentenciat en contra d’ell i li ha fet pagar les costes del judici.

Fins que no hi hagi eleccions a Espanya, Alberto Núñez Feijóo només podrà confrontar directament amb Pedro Sánchez en els pocs minuts que tingui al Senat. Aquesta setmana l’acompanyava a la cambra alta el flamant portaveu del PP, Borja Sémper, que no té escó a cap cambra. Aviat va comprovar que això li generarà algun maldecap: els funcionaris del Senat el van expulsar de la zona reservada als polítics.