Un "mal dia" per a Jordi Pujol entre De Gaulle, Churchill, Mas, Torra i Puigdemont

BarcelonaEl 25 de juliol del 2014 Jordi Pujol va fer una confessió que capgiraria per complet la seva imatge davant de molts catalans. Aquell va ser objectivament un mal dia per al 126è president de la Generalitat. Des d’aleshores probablement n'ha tingut uns quants més, pressionat per la investigació de la seva família, considerada pel jutge instructor una "organització" dedicada al blanqueig de diners. I, tot i que al Paranimf de la Universitat de Barcelona no s’ha sentit ni una sola referència a aquella "deixa", aquest dilluns ha tornat a ser un "mal dia" per a Pujol. Almenys en la seva opinió, tot i que el centenar llarg de persones que l’escoltaven han rigut i aplaudit les seves ocurrències.

A 91 anys, Pujol no hi sent bé, camina amb dificultats ajudat per un bastó i confessa que "repapieja" una mica. S'ha descuidat els papers que s’havia preparat –"han tingut sort perquè si no encara m’allargaria unes hores"– i ha respost el que ha considerat oportú al marge de les preguntes. No era l’únic convidat a l’acte, però ràpidament s’ha vist que en seria el protagonista. De fet, ja ho era abans: Pujol, que des del 2014 no és assidu als actes públics, ha tornat a ser convidat a un acte organitzat per la Generalitat.

Al seu costat, diversos dels seus successors a la plaça Sant Jaume com Artur Mas, Carles Puigdemont –a qui ha mostrat "afecte" emportant-se l'ovació més gran del vespre– i Quim Torra, en la cloenda del cicle de taules rodones sobre Europa organitzat per la conselleria d’Acció Exterior. Puigdemont no ha estat l’únic a intervenir a través de la pantalla. També ho ha fet José Montilla, en el seu cas amb un missatge gravat: no hi ha pogut ser en persona perquè tenia reunió a Enagás.

Europeista des del 1946

Jordi Pujol és europeista des del mes de setembre del 1946. Tenia 16 anys quan va llegir com un Winston Churchill apassionat defensava la idea de la unió de tots els països d’Europa... menys Anglaterra. Va reforçar-li aquest pensament el general Charles de Gaulle quan anys més tard promulgava la importància de la col·laboració entre europeus... menys els anglesos. Pujol ha parlat de Rússia i Ucraïna –per cert, amb Víctor Terradellas prenent apunts des del públic–, de Carlemany i fins i tot de la falta de respecte del president d’Uganda a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.

"Jo encara puc explicar més coses, però ara sembla que m’interrompen", ha lamentat quan el moderador, el periodista de TV3 Xavi Coral, li ha demanat respectuosament si podia anar acabant. "Tranquil, que hi estem acostumats", li ha respost Artur Mas amb complicitat. Tant Mas com Puigdemont i Torra han receptat més Europa per a Catalunya, malgrat totes les disfuncionalitats. També ho han fet Oriol Junqueras, Toni Comín, Concepció Ferrer i Joan Colom, en nom dels eurodiputats que ha aportat Catalunya des dels anys vuitanta.

La consellera d’Exteriors, Victòria Alsina, fins i tot ha demanat a la UE que trenqui el "silenci còmplice" amb Espanya i pressioni l’Estat perquè acabi amb la "persecució i repressió del moviment independentista". Ha anunciat que aviat el Govern promourà un acord per demanar a Europa, a més, el reconeixement del català com a llengua oficial i la creació d’un mecanisme d’ampliació interna de la UE al qual es pogués acollir eventualment una Catalunya independent.

"A Europa li exigim molt més en l’àmbit dels drets fonamentals i de l’exemplaritat democràtica", ha insistit Puigdemont després de reconèixer que si no fos per la UE, ell avui seria en una presó espanyola. Són, juntament amb les catalanes, les millors del món, segons Pujol, que d'aquí a uns mesos s’enfrontarà a un judici per saber si acaba en alguna condemnat per corrupció. Si arriba el cas, ben segur que aquell tornarà a ser un mal dia per al president.