De Berga a Ripollet i de l'Alt Empordà a la Marina Alta: l'èxit de la CUP, en sis dades

BarcelonaPresentar més del doble de candidatures que el 2011 (de 72 a 163) ja era un bon presagi. La CUP va certificar ahir el millor resultat de la seva història, gairebé triplicant el nombre de regidors: de 101 edils ara en tindrà 374 (dos d'ells al Pedreguer, a la Marina Alta, País Valencià). L'èxit de les "formiguetes", com va dir ahir el diputat David Fernàndez, es mesura en cinc dades clau:

1. Representació a les 31 capitals de comarca on es presentava. La CUP ha entrat a les quatre capitals de província, amb 2 regidors a Lleida i Tarragona i 3 a Barcelona, i ha crescut a Girona (de 3 a 4 actes). A més, ha obtingut representació a les 31 capitals de comarca on es presentava, i s'estrena a ciutats com Tàrrega (3 regidors), Sabadell (4), Banyoles (2), Ripoll (1), Igualada (2), Deltebre (1), Sort (2), Granollers (2), Montblanc (2), la Seu d'Urgell (1), Terrassa (1) o Tortosa (1).

2. Segona força a grans ciutats. La CUP ha crescut de manera espectacular a Reus, on ha passat d'1 regidor a 6, i s'ha convertit en segona força. També és el segon partit a Sant Cugat i a Cardedeu, on han doblat la representació i ara tenen 4 actes. A Badalona, on es presentaven per primera vegada sota les sigles Badalona en Comú i en coalició amb membres de Podem, són també segona força.

3. Consolidació de la representació. La CUP creix a Girona (passa de 3 a 4 regidors), Vic, on ha doblat les actes de regidors i es queden amb 4, Sitges (d'1 a 3), Vilafranca del Penedès (de 2 a 3), Vilanova i la Geltrú (de 3 a 5 regidors), Mataró (d'1 a 2), Manresa (de 2 a 3) o Figueres (d'1 a 3). A Valls han mantingut els 3 edils que tenien.

4. Deu majories absolutes. Aquest mandat la CUP ha governat a Celrà, Navàs i Viladamat, en alguns casos amb pactes, però ara podrà fer-ho amb majoria absoluta, com també als Guiamets, Colomers i la Vilella Alta (on els 5 regidors són cupaires), Mieres, Ordis, Verges i Viladasens.

5. Victòria a Berga, Capellades i Ripollet. Als tres municipis ja hi tenien representació, però ahir van guanyar còmodament a Ripollet (amb 9 regidors) i van imposar-se per la mínima a CiU a Berga (58 vots de diferència i els mateixos regidors, 6) i a Capellades (una quarantena de vots els separen de la federació). Són les principals ciutats on la CUP ha guanyat, i ara caldrà veure si pacten amb d'altres forces o no per governar.

6. Irrupció a les diputacions. L'auge de la CUP ha provocat la irrupció de la formació a les institucions supramunicipals, com consells comarcals i diputacions. Així, la CUP tindrà representació a la Diputació de Girona per primera vegada. El mateix ha passat a Tarragona, on CiU ha perdut la majoria absoluta i on de fet encara no sona cap nom per ocupar l'escó de diputat cupaire perquè els bons resultats els han agafat per sorpresa. A Barcelona hi tindrà 2 seients –ahir la candidata de la CUP a Barcelona, María José Lecha, ja va avisar que hi entren per "aixecar catifes"– i a Lleida la CUP hi entra amb un.

Dues notes negatives

Però entre totes les dades positives, n'hi ha almenys dues d'una mica amargues. I és que la CUP ha perdut pes en dos municipis clau per a la formació: Arenys de Munt i Sant Pere de Ribes.

A Arenys, la candidatura que lidera Josep Manel Ximenis ha perdut un regidor, i s'ha mantingut en 4 escons. Les polèmiques dins de la formació –algunes veus demanaven el relleu de Ximenis, que ja fa anys que lidera la llista– poden haver passat factura a la CUP, que ha passat de convertir-se de la força més votada a la tercera, per darrere de CiU i ERC.

A Sant Pere de Ribes, l'entrada d'ERC ha fet perdre un representant a la CUP, que de 5 passa a 4 regidors.