Hi haurà majoria independentista a la mesa del Parlament? Una votació clau que marcarà la legislatura
JxSí podria garantir-se quatre cadires si imposa els seus 62 vots, només un pacte improbable entre tota l'oposició unit a una abstenció o vot nul de la CUP podria prendre-li la presidència
BarcelonaHi haurà majoria independentista a la mesa del Parlament la propera legislatura? Quan falten menys de 20 dies per a la constitució del Parlament –la data límit és el 26 d'octubre–, tot apunta que sí. Amb 62 diputats, JxSí podria assegurar-se una vicepresidència i dos secretaris. També la presidència, si no hi ha un pacte molt rocambolesc entre l'oposició. Aquesta decisió, que podria semblar menor, cobra importància davant una legislatura on el paper de l'òrgan rector de la cambra catalana pot ser decisiu a l'hora de tramitar textos clau per desenvolupar el full de ruta independentista. I de què depèn aquesta majoria independentista? Doncs d'una votació intricada que obre molt els escenaris.
Qui forma la mesa?
La mesa la formen un president, dos vicepresidents i quatre secretaris. Set membres que s'escullen en el primer ple de la legislatura, el de la constitució del Parlament. Aquest ple, que ha de convocar el president de la Generalitat, Artur Mas, comença amb la lectura del decret de convocatòria per part de la secretària general del Parlament, Imma Folchi. Després, es conforma la mesa d'edat, un òrgan simbòlic on el diputat de més edat presideix la sessió i els dos més joves fan de secretaris. Ells tres seran els encarregats de pilotar la votació de la qual ha de sorgir la nova mesa del Parlament.
Com s'escullen els seus membres?
El president
I com és aquesta votació? Doncs d'entrada té una certa litúrgia. En un mínim de tres ocasions, els diputats són cridats un a un a votar. I ho fan introduint una papereta -on els diputats escriuen a mà el sentit del seu vot- dins una urna. En una primera votació, s'escull el president del Parlament. El nom que obté la majoria absoluta és escollit president. Si cap diputat suma 68 escons, es fa una segona votació només entre els dos noms que més suport han obtingut. En el cas del nou Parlament, els 62 diputats de JxSí gairebé els asseguren la presidència en segona votació. Només un improbable pacte entre tota l'oposició –i una abstenció o vot nul de la CUP, de qui parlarem més endavant– podria impedir-ho.
Els vicepresidents
Una nova votació dels 135 diputats. Els dos noms que obtenen més vots són escollits vicepresident primer i segon. Aquí sí, comencen els jocs de cadires i els pactes entre partits. Si no hi hagués pactes i cada partit votés per un candidat seu, JxSí podria assegurar-se també les dues vicepresidències. Repartint els seus 62 diputats entre dos noms –per exemple amb 31 vots per cap– superaria els 25 vots que Ciutadans –segona força– podria donar a un candidat del partit taronja, el qual ja ha reclamat una vicepresidència per a ells. L'operació però, comporta riscos. Només que un altre grup donés suport a un candidat de Ciutadans, podria superar en vots un dels dos candidats de JxSí i aconseguir una vicepresidència.
Els secretaris
El mateix procediment que amb els vicepresidents té lloc a l'hora d'escollir els secretaris, però havent de repartir els vots entre quatre noms i, per tant, dificultant pactes entre l'oposició. En aquest cas, JxSí tindria assegurat un dels secretaris i, tret que renunciï a un segon per cedir-lo a un altre grup, dos. Per què? Doncs perquè dividint el seus vots en dos noms –31 i 31– impediria que els altres grups –73 vots si sumen– aconseguissin tenir tres noms amb més suports. Amb dos secretaris s'asseguraria la majoria a la mesa fins i tot encara que perdés una vicepresidència.
Què provoca aquest model de votació?
Els càlculs anteriors es basen en un escenari on JxSí no pacta amb ningú i tira pel dret. Fins ara, en la tradició parlamentaria s'han imposat els acords entre els grups per arribar a la votació amb la composició de la mesa definida. En aquests acords el repartiment es calculava en funció dels resultats electorals. Gairebé sempre fent un càlcul amb el sistema de restes majors, algunes vegades a través de la llei D'Hondt. Amb els resultats del 27-S, la composició de la mesa amb cada sistema seria la següent:
Amb restes majors: Tres representants de JxSí i un de Ciutadans, PSC, Catalunya sí que es Pot i PP. (Minoria independentista)
Amb llei D'Hondt: Quatre representants de JxSí, dos de Ciutadans i un del PSC. (Majoria independentista)
El factor CUP
Els escenaris previstos amb anterioritat donen per descomptat que la CUP no s'unirà a la resta de l'oposició per escollir un president del Parlament no independentista. El 2012, la primera vegada que els diputats de la CUP seien al Parlament, els seus parlamentaris van optar per votar nul escrivint a les paperets noms vinculats a lluites socials, com per exemple el d'Ester Quintana, Guilem Agulló i Idrissa Dallo.
