Trevijano dispara contra Sánchez i el Procés en el seu comiat del TC

MadridEl Tribunal Constitucional ha obert aquest dilluns una nova etapa amb la presa de possessió de quatre nous magistrats que capgiren la balança de majories a favor de la progressista. La divisió entre blocs s’ha mostrat nítida en un dels episodis més crítics de l’organisme, el del desembre amb motiu de la reforma legal de Pedro Sánchez per forçar-ne la renovació, si bé el president sortint, Pedro González-Trevijano, ha negat la major. “No comparteixo la falsa dicotomia entre magistrats conservadors i progressistes [...]. El magistrat no representa ningú. Ni l’òrgan per al qual va ser escollit ni la força parlamentària que el va proposar”, ha manifestat en el seu discurs de comiat, en el qual s’han pogut llegir entre línies les crítiques al govern espanyol i al Procés. Per una banda, quan ha carregat contra les “reformes sense consens” i, de l’altra, quan ha advertit que, “contra la Constitució, no són oposables sobiranies populars que diuen emanar, sense cap intermediació, del suposat mandat directe d’un col·lectiu”.

“A Espanya només hi ha una sobirania, la sobirania nacional, la del poble espanyol, expressada solemnement el 6 de desembre del 1978 amb l’aprovació de la Constitució, i que dona lloc a la seva precisió més ferma en el seu article 2, que consagra la indissoluble unitat de la nació dins del respecte a les seves nacionalitats i regions. Davant seu, no caben desfasades sobiranies règies, ni superades reserves de jurisdicció, ni tampoc paral·leles sobiranies parlamentàries”, ha subratllat Trevijano, a qui li pertocava fer una intervenció de culminació del seu mandat. Durant la seva etapa de president, de només set mesos, s’han acabat de dictar totes les sentències sobre el judici del Procés, que amb algunes discrepàncies han avalat les condemnes.

Amb tot, aquest període com a màxim representant del TC estarà marcat per la intromissió inèdita en el poder legislatiu que va representar aturar la tramitació parlamentària d’una iniciativa abans que es votés al Senat. Va ser a petició del PP i avalada pels sis membres de la dreta que conformaven el tribunal en aquell moment, malgrat les paraules del ja expresident. “L’absència d’espuris vincles i la seva indeclinable independència són exigències de la seva legitimitat d’origen i exercici”, ha anotat Trevijano.

En contra de les recusacions

Va ser especialment polèmic que tant ell com el magistrat Antonio Narváez no s’apartessin quan es va haver de deliberar sobre les reformes legals que haurien propiciat la seva sortida immediata del TC i, per tant, que els afectava directament. Tanmateix, Trevijano ha rebutjat les “injustificades recusacions en cascada mancades de substantivitat amb la basta finalitat d’obstaculitzar el seu funcionament i atemptar contra la seva credibilitat, si no d’alterar fraudulentament la seva composició”. 

“No han sigut temps fàcils. No ho són”, ha admès, davant les turbulències dels poders de l’Estat. No ha fet referència a l’última decisió del TC, però sí a la relació que cal mantenir amb els Parlaments i els partits. “El Tribunal Constitucional no constitueix una tercera cambra –ha dit–, i no pot substituir la concòrdia a què han d’arribar els operadors polítics ni s’ha de constituir en una mena d’arena agonística en què es dirimeixin habitualment creixents conflictes que en última instància són essencialment polítics”. 

Però Trevijano no ha deixat passar l’oportunitat de ficar cullerada en el contingut de la reforma legal de la discòrdia. “No convertim els consensos i majories qualificades previstes en automàtics règims de quotes o en un indefinit impàs”, ha esgrimit, en relació a la rebaixa de majories per al Consell General del Poder Judicial que preveien impulsar el PSOE i Unides Podem a l’hora de nomenar els candidats al TC.

Precisament, sobre la qüestió de la renovació, Trevijano s’ha acomiadat reconeixent el paper de tots els seus companys del ple i subratllant que les designacions són “incompletes”. Queda pendent l’elecció per part del Senat del substitut d’Alfredo Montoya, el magistrat conservador que va renunciar l’any passat per motius de salut i que ha deixat el tribunal amb onze membres i el bloc de la dreta amb només quatre representants. El grup progressista, que ara pren el control del TC, podrà escollir la nova presidència al ple que s’ha de celebrar aquest dimecres ja amb la nova composició.

Conde-Pumpido o Balaguer

Ara bé, no hi ha encara un acord clar sobre qui serà el màxim representant del tribunal a partir d'ara. Es preveu que aquest dimarts es reuneixin per separat els dos sectors i abordar així el posicionament de cara a l’elecció de la presidència i la vicepresidència. Es postulen dos membres del sector progressista, Cándido Conde-Pumpido –proper al govern espanyol– i María Luisa Balaguer, que probablement comptarà amb els vots dels conservadors amb la finalitat que no sigui president algú tan significat políticament com Conde-Pumpido. Per tant, tindria cinc vots inclòs el seu, però en caldrien sis per aconseguir la majoria simple en segona volta. Serà clau, per tant, veure si el bloc progressista aconsegueix consensuar un candidat o bé tots dos aspirants es presenten. En aquesta segona hipòtesi, l’opció individual de cadascú seria determinant en una votació que és de caràcter secret.