Majoria absoluta sobiranista: una victòria amb interrogants
La reelecció d’Artur Mas, en mans de la CUP; Ciutadans s’imposa clarament com a vot útil del no
BarcelonaAmb 72 diputats (4 per damunt de la majoria absoluta) i prop d’un 48% dels vots, les llistes favorables a la independència de Catalunya han obtingut una clara victòria electoral, en unes eleccions amb una participació de rècord. El procés sobiranista rep així un aval popular prou clar, especialment per l’absència d’una majoria alternativa.
[Per veure tots els resultats en l'interactiu especial 27-S, clica aquí]
Els resultats de Junts pel Sí (62 diputats) i la CUP (10 diputats) s’assemblen al que assenyalaven moltes enquestes, tot i que la forta mobilització popular a la campanya havia fet que la llista de Raül Romeva somiés en la majoria absoluta. Finalment, el nou govern català (que CDC i ERC porten dies negociant) governarà amb una majoria exigua, i la reelecció d’Artur Mas queda en mans dels 10 diputats de la CUP, que si s’abstenen -com era la seva intenció- podrien impedir la investidura del president.
El caràcter plebiscitari de les eleccions va donar peu ahir a interpretacions interessades i contraposades. Mentre Oriol Junqueras es felicitava per la victòria del sí “en vots i en escons”, els partits unionistes posaven l’accent en el fet que Junts pel Sí i la CUP han quedat per sota del 50%, donant per fet que la resta del vot (incloent-hi vot en blanc i vot a partits extraparlamentaris) és contrari a la independència.
Cal tenir present, a més, que un 11% dels vots han anat a Catalunya Sí que es Pot i UDC, partits que defensen el dret a decidir (el sector independentista d’ICV expressarà avui el seu rebuig a ser comptat en el bloc unionista). En qualsevol cas, la igualtat de forces fa preveure que, en cas d’un eventual referèndum, el resultat seria molt ajustat.
L’independentisme ha aconseguit sumar gairebé 1,9 milions de vots -un pèl més que a la consulta del 9-N- i ha trencat el seu sostre. Però continua sense situar-se en percentatges del que es podria considerar una majoria qualificada. Ara bé, la campanya ha donat virtualitat i projecció al procés. L’ha fet més creïble a ulls del món. Justament això explica que l’unionisme s’hagi mobilitzat més que mai, en gran mesura per l’anomenat vot de la por i les amenaces continuades per part del govern espanyol i els poders fàctics contraris al procés català.
Dificultats
És segur que la Generalitat tindrà un govern independentista, però heterogeni, sotmès a la pressió de la CUP i pendent d’un agitat tauler polític espanyol. El resultat electoral el faculta per intentar complir el seu programa, però la victòria no sembla prou contundent per pensar en unilateralismes. Ara es veurà fins a quin punt els dos timoners de Junts pel Sí (Mas i Junqueras) són capaços de bastir una estratègia compartida.
Una dificultat afegida per a la majoria sobiranista és el reforçament de Ciutadans, que obté un magnífic resultat amb 25 diputats, producte de la concentració del vot útil unionista i de la desfeta del PP, que passa de 19 escons a 11. Mal averany per a Rajoy a poques setmanes de les eleccions generals.
En canvi, el PSC ha resistit amb una caiguda més lleu del que indicaven les enquestes -passa de 20 a 16 diputats- cosa que reforça el lideratge de Miquel Iceta i, de retruc, el de Pedro Sánchez, que s’ha implicat molt a fons en la campanya electoral. Per a Sánchez, la nit electoral ha ofert una segona bona notícia: el mal resultat de CSQP, l’aposta catalana de Pablo Iglesias.
El futur d’ICV
La candidatura ordida a quatre mans per Podem i ICV, que després de l’èxit d’Ada Colau a les municipals semblava que tenia grans expectatives, no ha pogut ni tan sols retenir els 13 escons obtinguts per Joan Herrera el 2012. Tot i les mancances de la candidatura de CSQP, sembla evident que la figura de Pablo Iglesias ha perdut pistonada. En clau catalana, segur que el fracàs d’ahir farà que els líders d’ICV reflexionin molt profundament sobre la seva estratègia futura.
Segur que l’èxit de la CUP ha frenat les possibilitats de CSQP. La candidatura que encapçala Antonio Baños passa de 3 diputats a 10, i es marca com a objectiu que el procés sobiranista es desprengui d’ambigüitats i dilacions, i que no desatengui l’agenda social.
Al costat del PP de García Albiol -el PP català, pel que sembla, haurà de seguir buscant un líder-, el gran derrotat de la nit és un partit històric, Unió Democràtica de Catalunya, que ha quedat fora del Parlament en la seva primera revàlida en solitari. La debacle pot suposar la sortida de la primera línia política d’un incombustible com Josep Antoni Duran i Lleida i posa molt difícil la supervivència d’un partit que ja havia perdut bona part dels seus càrrecs locals en benefici de la nova marca dels sobiranistes democristians.
El resultat d’ahir vaticina una legislatura agitada, amb un mandat popular de compliment difícil, per la força del bloc opositor i per les diferències entre els membres de la majoria. Però en termes històrics, les eleccions d’ahir suposen una fita mai igualada per l’independentisme català, convertit en força central de la política catalana. Si a la seva força hi afegim el gran nombre de votants que estan a favor de superar l’ statu quo actual, per la via del dret a decidir, és evident que aquest país està enfilant de manera decidida una etapa nova.