Mai s'havia parlat tant de València a Madrid
Madrid“¿Teniu enquestes sobre València?” Aquesta és la pregunta que es repeteix entre polítics i periodistes a Madrid aquests dies. La política espanyola ha entrat en una mena d’interludi, en forma de campanya electoral, a l’espera del resultat que decidirà el 28-M.
“És molt fàcil: qui guanyi la Generalitat valenciana guanya el 28-M, no hi ha més”, diu un especialista en enquestes polítiques instal·lat a Madrid. “¿I què diuen les enquestes?”, inquireix el periodista. “Doncs que va molt molt just”. En efecte, mai s’havia parlat tant de València a Madrid ni mai havia preocupat tant la salut de l’esquerra valenciana. El futur de Pedro Sánchez sembla que està en mans d’un vell enemic seu, el valencià Ximo Puig, que en el seu dia es va alinear amb Susana Díaz. No tant per sintonia política amb l’andalusa sinó per falta de sintonia personal amb el madrileny, a qui considerava poc de fiar. El temps ha ajudat a curar les ferides i ara Ximo Puig és el baró més sanchista de tots. Però si Puig és desallotjat, Sánchez afrontarà una situació difícil de cara a les generals.
Per entendre per què el País Valencià és estratègic s’ha d’entendre que en el mapa autonòmic espanyol només hi ha cinc territoris de “categoria especial”, per dir-ho en terminologia fallera: Andalusia, Catalunya, Madrid, el País Valencià i Euskadi. Aquí es concentra gairebé el 70% del PIB i el 60% de la població. I d’aquests territoris els socialistes només en lideren un, que és el País Valencià, ja que a l’altre on governen, Euskadi, el president és del PNB. A més, el País Valencià es considera un bon termòmetre del conjunt espanyol.
Així, per exemple, el govern del Botànic ja va funcionar en el seu dia, el 2015, com un avançament del que acabaria passant a l’Estat, amb l’acord Sánchez-Iglesias del 2019, i ara el pacte Puig-Baldoví serviria d’avançament del tiquet Sánchez-Díaz. Per als populars, a més, recuperar València equivaldria a donar per superat el càstig electoral per la corrupció. Consideren que ja han pagat el preu i que ara el perill és la perpetuació d’un govern d’esquerres que consideren una barreja malèfica de sanchisme i catalanisme.
Pacte PP-Vox
L’únic núvol que s’albira a l’horitzó en cas de sumar majoria és que els de Carlos Mazón s’hauran d’entendre tant sí com no amb Vox, que té una forta implantació en terres valencianes. El seu candidat, Carlos Flores, catedràtic de dret constitucional, va ser condemnat el 2002 per assetjament a la seva dona i de jove va militar a Fuerza Nueva. Mazón diu que no vol cap pacte, però la decisió s’acabarà prenent a Madrid, on l’extrema dreta plantejarà una negociació centralitzada i conjunta al PP amb l’objectiu de fer suar la cansalada a Feijóo. Un govern Mazón-Flores seria venut per Sánchez com l’avançament del Feijóo-Abascal, però per al líder gallec aquest seria un mal menor, perquè perdre València sempre seria un escenari pitjor.
El detall
El Palau de la Generalitat es prepara per retirar les polèmiques pintures de caire espanyolista amb què la dictadura de Primo de Rivera va redecorar el saló Sant Jordi el 1926. En qüestió de dies començarà un procés que deixarà tant les parets com les cúpules del sostre de color blanc, tal com estava durant la Mancomunitat. Després s’iniciarà un procés per decidir quin tipus d’intervenció es fa en l’espai.
A la compareixença conjunta de Pedro Sánchez i Lula da Silva al palau de la Moncloa la presentadora es va equivocar i va fer referència a la premsa portuguesa en lloc de la brasilera, cosa que va provocar la protesta dels periodistes desplaçats des d’aquell país. La responsable de comunicació internacional, Carmen Pérez, comentava en to de broma després que era la prova de la relació estreta que tenen amb Portugal.