Un magistrat del TC diu que sent "certa fatiga intel·lectual" per la "deriva" de l'alt tribunal

MadridEn l'allau d'irregularitats que han envoltat la polèmica sentència del Tribunal Constitucional que tomba el primer estat d'alarma de Pedro Sánchez, faltava sumar-ne una última: la falta de difusió d'un vot particular, el del magistrat de tendència progressista Juan Antonio Xiol. Dilluns, passades les deu de la nit, l'alt tribunal va publicar la sentència definitiva –sorprenentment filtrada amb antelació–, així com quatre vots particulars, entre els quals el del també magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido, que va eliminar les referències més crítiques difoses també amb anterioritat i va demanar disculpes als seus companys en un comunicat posterior –un gest també del tot inusual.

Tot i que la llei preveu esperar a tenir tots els vots particulars, faltava encara el de Xiol, publicat finalment aquest divendres, sent, amb diferència, el més llarg –36 pàgines–, i també un dels més contundents. No només en la part expositiva, en què recrimina als seus companys la confusió que pot generar a l'administració haver anul·lat el confinament, sinó sobretot en les consideracions prèvies, on admet que sent "certa fatiga intel·lectual" per la "deriva" de l'alt tribunal.

Xiol posa així per escrit el sentiment de diferents acadèmics de dret constitucional, que els últims anys ha criticat la deriva del TC: de ser un tribunal garantista alineat en la defensa dels drets dels ciutadans ha passat a convertir-se en un escut dels interessos de l'aparell de l'Estat –encara que això signifiqui convertir-se en un ariet contra el govern de Pedro Sánchez tal com ho ha estat durant una dècada contra l'independentisme–. El magistrat considera que les "posicions essencialistes, degradades fins a l'extrem del formalisme, s'han apoderat del Tribunal Constitucional fins al punt de posar en dubte aspectes bàsics de l'estat de dret", i lamenta que, davant d'aquest escenari, hagi hagut de ser el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) qui acabi corregint a posteriori la jurisprudència de l'alt tribunal espanyol.

La correcció de la justícia europea

De fet, repassa sentències anteriors i posteriors a la seva arribada al tribunal que el Tribunal d'Estrasburg ha acabat tombant perquè a parer seu estaven "contaminades" pels "prejudicis essencialistes" del tribunal. Seria el cas de diferents sentències europees sobre tortures, o bé la que va tombar la doctrina Parot. Recorda, a més, que durant el seu mandat ha passat ja amb la condemna per la crema de fotos del rei, que el TEDH va resoldre que era llibertat d'expressió, així com amb decisions sobre el dret a la presumpció d'innocència, el dret a la crítica de les decisions dels tribunals i a no ser jutjat en segona instància sense ser escoltat. "En tots aquests casos vaig formular un vot particular (en alguna ocasió, en solitari) i ha estat invariablement el Tribunal Europeu de Drets Humans el que, esmenant el TC, ha fixat la correcta doctrina", escriu Xiol en la introducció del vot particular sobre l'estat d'alarma, i recorda que la justícia europea és lenta i que poden haver-hi moltes més correccions.

Sobre la decisió de l'estat d'alarma, adverteix que deixa l'estat "indefens" davant d'emergències superiors a seixanta dies quan es tracta de la salut de les persones –l'estat d'excepció, que és el que proposa el TC per al confinament domiciliari, és d'un màxim de dos mesos– i considera "problemàtic pensar que pugui produir-se una intervenció del TEDH" quan s'està parlant d'una legislació per a situacions d'emergència. A més, considera que aplicar les regles de l'estat d'excepció per a la gestió de les crisis en què no es veu afectada la convivència pacífica de la societat "constitueix un greu error conceptual" que porta a una interpretació que distorsiona la configuració dels diferents estats previstos en la Constitució.