Magda Oranich: l'advocada de presos polítics a qui van encarregar l'informe sobre Dalmases
Coneguda com "la Tina Turner catalana", és amant dels animals i del Barça
BarcelonaEl darrer afusellat pel franquisme a Espanya, Jon Paredes Manot, Txiqui, va ser defensat per Magda Oranich. Salvador Puig Antich, executat el 1974 pel règim, també. Són només els primers apunts de la llarga trajectòria d'aquesta advocada barcelonina, que ha sigut protagonista aquesta setmana per haver redactat l’informe sobre Francesc de Dalmases i el FAQS. Nascuda el 1945, va començar a ser advocada de presos polítics tot just acabar la carrera i es va implicar de ben jove en l’Assemblea de Catalunya. Detinguda el 28 d’octubre del 1973 –en la caiguda dels 113–, va estar tancada dos mesos a la presó i només en va poder sortir el dia de Nadal per anar a l’enterrament del seu pare, mort d’un infart amb poc més de cinquanta anys.
D’ell, precisament, li ve una de les seves tres grans passions, el Barça, a la qual s’afegeix la feina d’advocada –sobretot en defensa dels drets de les dones– i els animals. Té cinc gats a casa amb noms tan diversos com Sol, Tufi i Ava –en record d’Ava Gardner, perquè el va trobar a Tossa de Mar–. És “amiga dels seus amics”, afirmen els que la coneixen, a més de tenir un caràcter extravertit i inconformista: a Oranich li agrada fer la seva i és poc procliu a rebre ordres.
Probablement per això va anar a les llistes d’ICV-EUiA com a independent –on no va acabar d’encaixar– i després a CDC, on tampoc es va afiliar mai. La seva militància a l’espai postconvergent s’inicia a Junts amb la voluntat de tenir un perfil baix. Però no ha anat així: va ser la més votada al congrés per ser membre de la comissió de garanties i l’escollida per fer l’informe Dalmases. La "Tina Turner catalana" –no són pocs els que hi veuen una semblança– ha tornat aquesta setmana als escenaris.