Madrigal va ser apartada per negar-se a obeir

PeriodistaEl ministre de Justícia, Rafael Catalá, va informar Consuelo Madrigal que seria nomenada fiscal general de l’Estat el 9 de novembre, després de la investidura de Rajoy, però el dia 10 el govern espanyol va fer marxa enrere i la va deixar a l’estacada. Què va passar?

Catalá volia fer canvis en la majoria de les fiscalies, i les rellevants eren dues: Anticorrupció i l’Audiència Nacional. En el cas de la primera no s’havia de fer fora a ningú: Antonio Salinas, que havia sigut fiscal en cap, va anunciar l’estiu passat que a finals de novembre -quan feia 70 anys- es jubilava. A l’Audiència Nacional, en canvi, la situació era diferent, ja que Javier Zaragoza optava a renovar el mandat. Fonts consultades per l’ARA expliquen que Madrigal va mantenir diverses reunions amb Catalá sobre els nomenaments.

Doble exigència penalitzada

Alejandro Luzón, el seu número dos a la secretaria tècnica i membre d’Anticorrupció, era el seu candidat per cobrir la vacant de Salinas. El ministre, però, considerava Luzón un fiscal “inquisitiu” i va suggerir el fiscal Manuel Moix, una aposta més “moderada”. Quan van abordar el tema de l’Audiència Nacional, Madrigal va dir que Zaragoza havia fet molt bé la seva feina i que ningú podia competir amb ell. Catalá, en canvi, volia substituir-lo. La doble exigència no va deixar marge a Madrigal.

Nomenar Moix no suposava rellevar ningú del seu càrrec, sinó renunciar a Luzón, però se li demanava que posés fi a la carrera de Zaragoza, i es negava a passar per l’adreçador. No podia justificar davant la carrera judicial el fet d’impedir que el fins llavors fiscal en cap de l’Audiència Nacional accedís a un nou mandat. Va ser llavors quan Catalá va optar, a proposta del president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, pel magistrat José Manuel Maza com a fiscal general de l’Estat. Madrigal va ser apartada i, d’aquesta manera, el ticket passava a ser Maza-Moix.