Madrid fa el primer pas per impugnar el nou 9-N al TC

Brussel·les / MadridA mesura que passen els dies, es tensa el discurs -com a mínim en públic- del govern espanyol contra la consulta del 9 de novembre. El missatge polític de la Moncloa s’ha tornat més aspre, i carrega amb tota la duresa contra el sobiranisme i, de manera específica, contra Artur Mas. Ja sigui des de Madrid o des de Brussel·les, on ahir es trobava Mariano Rajoy. L’executiu central també es mou en el terreny de la resposta jurídica, però ho fa amb més cautela. De moment ha reclamat als serveis jurídics de l’Estat que analitzin cadascun dels passos que fa la Generalitat per si cal tornar a impugnar la votació al Tribunal Constitucional, com ja va fer amb la llei de consultes i el decret de convocatòria signat pel president català.

Rajoy i la seva número dos, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, van coincidir en el dibuix que fan de la nova consulta. En un guió ben après, van qualificar la nova fórmula de votació de “més antidemocràtica” que l’anterior, una consideració estrictament política. De fet, si ens fixem en els fets, Madrid no ha avançat quines accions concretes veu impugnables, tot i que en va donar algunes pistes. En la compareixença posterior a la cimera de caps d’estat i de govern de la UE, el president espanyol va denunciar que es pretén fer una consulta “sense cens” i carregant la responsabilitat a “funcionaris i ciutadans”, una referència implícita als ajuntaments. És en aquest punt on Madrid podria buscar una escletxa per recórrer altre cop als tribunals: “Tenim l’obligació de vetllar pels drets dels ciutadans”, va deixar anar Rajoy.

El seu punt de vista, que va desgranar a preguntes dels periodistes, posa l’àncora en la suposada manca de garanties democràtiques del 9-N. Entén que són els partidaris de la independència els que el controlaran de principi a fi, des de posar les butlletes a mans dels electors fins a la custòdia i recompte dels vots. I va llançar un dard directe a Catalunya per justificar la seva actuació: “Un territori on no es respecta l’estat de dret i on no es compleix la llei no és una democràcia sana”. Aprofitant que era a Bèlgica va tornar a vincular els partidaris de l’estat propi amb els moviments antieuropeistes -obviant la realitat del gruix del sobiranisme- per dir que, en comptes d’apostar per més integració al continent, volen “iniciar un viatge a l’Edat Mitjana”.

Per tot plegat no dubtarà a portar la consulta al Constitucional si creu que hi ha el més mínim indici que es vulnera la llei. De moment el que passarà l’endemà del 9 de novembre sembla lluny, però el govern espanyol té clar que qualsevol camí d’entesa només pot passar per garantir que es respecta la legalitat. Això inclou, a parer seu, que els catalans acceptin que la sobirania correspon al poble espanyol. Per tant, l’única via que planteja per reformar el model territorial és la reforma constitucional, que hauria de ser refrendada per tots els ciutadans de l’Estat.

Una decisió política

La decisió de la Moncloa de posar fil a l’agulla per impugnar el 9-N és política. Sáenz de Santamaría no va tenir ahir cap problema a admetre-ho en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Va defensar que “més enllà de la legalitat”, Mas “no pot imposar verbalment als ciutadans obligacions més grans que els generin pors, dubtes, intranquil·litat o inseguretat”. Unes responsabilitats que, segons el parer del govern espanyol, el president de la Generalitat “no vol assumir per escrit”.

La vicepresidenta es referia als correus i trucades que estan fent diferents instàncies de la Generalitat per buscar voluntaris de la consulta i posar mitjans per celebrar-la. “Tot sembla apuntar que [Mas] pretén substituir un procés que, segons el nostre parer, era il·legal, i per això el vam recórrer, per un altre encara més antidemocràtic”, va concloure Sáenz de Santamaría.