Madrid marca en vermell el 9-N

MadridA Madrid hi ha ben poques certeses sobre què passarà a partir de l’11 de setembre en el procés obert a Catalunya. Un dels pocs punts de consens és que la gestió dels temps serà determinant. Construir un estat propi o refer l’actual és una cursa de fons en què caldrà resistència. Per això, govern i partits polítics espanyols comencen a estudiar quin és el millor calendari per fer front als mesos que s’acosten.

El pols entre el sobiranisme i les formacions que impedeixen la consulta del 9 de novembre pot acabar guanyant-lo qui cometi menys errors. Agendar amb precisió cada pas forma part d’aquesta estratègia. A la capital espanyola fan càlculs, abans de marxar de vacances, pensant en la recuperació econòmica, mesurant la força que té cada partit i analitzant les vies per intentar debilitar la potència de l’independentisme.

Eleccions espanyoles

El dilema de la recuperació

En el relat optimista que fa la Moncloa de la situació econòmica hi grinyola l’accés al crèdit per a les empreses, de manera especial per a les petites i mitjanes i els autònoms. El president espanyol, Mariano Rajoy, ja ha admès que aquest és un dels deures pendents. L’altre és aconseguir unes xifres d’atur per sota de les de l’últim govern del PSOE. Sense aquests dos elements, difícilment la idea de la recuperació quallarà en amplis sectors de la societat. Amb aquesta premissa, el PP analitza en quin moment li convé més convocar eleccions. Dies enrere Rajoy va donar pistes que no té intenció d’avançar els comicis al novembre per desactivar la consulta, un rumor que, malgrat tot, ha fet forat amb força a Madrid.

Des de les files populars avisen que una cosa són els missatges dels assessors del president espanyol i una altra de ben diferent l’opinió final que ell acabi adoptant. De fet, si el ritme de creixement de l’economia s’alenteix, podria estirar la legislatura fins a principis del 2016, una possibilitat que encaixaria amb el seu perfil d’home conservador i gens amant del risc. Sobre la manera com s’ha de gestionar el debat català, l’opinió del cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, i del secretari d’estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, compta molt.

Primàries al PSOE

Fer pinya amb el PSC

El fins ara secretari general dels socialistes, Alfredo Pérez Rubalcaba, havia assegurat sempre que l’agenda catalana no obstaculitzaria que se celebressin primàries al seu partit per elegir el cap de llista a les eleccions espanyoles. Ara, però, el nou líder, Pedro Sánchez, no ho té tan clar i s’inclina per triar candidat passades les eleccions municipals i autonòmiques del 2015. El 9-N és un dels pretextos per justificar aquest canvi de rumb, que s’explica sobretot per raons d’interès electoral dels secretaris generals autonòmics. La futura direcció del PSOE ho aprofitarà per defensar-se dels que els acusen d’estar més pendents de la vida interna del partit que no dels grans debats espanyols. A més, el nou calendari estalviarà maldecaps al PSC de Miquel Iceta, que a la tardor se centrarà a defensar la seva alternativa federal.

Comicis autonòmics

La força dels ‘barons’

L’horitzó d’unes eleccions municipals i autonòmiques al maig de l’any que ve, òbviament inamovibles, limita el marge d’acció del govern espanyol i del PSOE. Comunitats com Madrid i el País Valencià, a mans del PP i amb el vent de les enquestes en contra, estan a l’aguait d’una eventual millora del finançament a la Generalitat. No el toleraran si no els beneficia també. Per això, la idea del ministre Cristóbal Montoro d’aprofitar la reforma fiscal per posar les canonades d’un nou model ha quedat en un no res. Temps enrere, ell mateix assegurava que el debat català no condicionaria el seu propòsit de revisar el sistema actual, durament criticat per la dreta.

Al socialista Sánchez el més que probable avançament dels comicis andalusos també el condiciona.

Combat per l’hegemonia

Pendents de Podem i Ciutadans

Dirigents veterans del PSOE, com Ramón Jáuregui, han recomanat a Mariano Rajoy obrir el meló constitucional abans d’acabar aquest any. Esperar a la pròxima legislatura, diuen, no els garanteix que tindran unes majories prou sòlides per controlar el procés (és el raonament aplicat per haver proclamat ara Felip VI). La direcció del PP, però, ja ha tancat aquesta porta. Mentre forces com Podem i IU -partidàries del dret a decidir- avancen en l’àmbit de l’esquerra i collen la socialdemocràcia, els populars miren de reüll l’auge de nous partits espanyolistes, amb un discurs desacomplexat de duresa nacionalista. La presentació del manifest Libres e iguales tenia aires de pista d’aterratge per a Albert Rivera, un polític amb molt predicament mediàtic a la capital espanyola.

Euskadi, pendent

El PNB s’ho mira de lluny

A Madrid, en una vista recent, el president del PNB, Andoni Ortuzar, va instar les altres forces polítiques basques a pactar un nou estatus basat en la “codecisió” a la segona meitat de l’any 2015. El País Basc, però, no perd de vista el que passa a Catalunya. Una acceleració de la política catalana, sumada a l’auge de l’esquerra abertzale, pot fer trontollar aquest plantejament.

Cites informatives per clarificar la situació abans de les vacances

Reunió Mas-Rajoy

La trobada entre els dos dirigents ha de servir per explorar si hi ha vies de diàleg possibles. La Moncloa ja va avisar que ho veu complicat si es manté la consulta, un compromís irrenunciable del Govern.

Trobada amb Pedro Sánchez

Un cop sigui nomenat oficialment secretari general del PSOE, Rajoy s’entrevistarà amb Sánchez per explorar possibles pactes d’estat, un dels quals serà sobre el model territorial. El govern espanyol espera trobar la mateixa complicitat que tenia amb Alfredo Pérez Rubalcaba.

Compareixença oficial

Si no hi ha canvis d’última hora, el divendres 1 d’agost el president espanyol compareixerà davant la premsa per fer balanç de la primera meitat de l’any. Catalunya, de ben segur, hi tindrà un lloc central.

Consell de Política Fiscal

El debat sobre un nou model de finançament, que Hisenda ha ajornat, tornarà a planar a la nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que d’entrada s’ha de celebrar abans de vacances.