Madrid: l’oasi de la dreta es remou per la pressió electoral
MadridPer a Esperanza Aguirre la gestió del seu delfí a la Comunitat de Madrid, Ignacio González, ha sigut “llegendària”. No sembla, però, que aquesta fama reconeguda -segons la definició del diccionari- sigui compartida ni tan sols pel conjunt del PP. Mariano Rajoy, que treu i posa candidats, ha prescindit d’ell per a les eleccions del 24 de maig. La direcció del partit encara no ha explicat als madrilenys per què no confia ara en qui ha sigut el seu president -i probablement no ho farà-, però la decisió ha coincidit amb el retorn als telenotícies del cas de l’àtic de luxe de González a la Costa del Sol. Un escàndol de presumpta corrupció que ha anat agafant un aire de novel·la de suspens, amb intercanvi d’acusacions amb un polèmic comissari de la policia.
La pressió electoral, amb unes enquestes que dibuixen la pèrdua de la majoria absoluta de la dreta després de 20 anys, ha remogut un dels oasis conservadors. Les aigües baixen turbulentes i les escletxes internes s’han fet evidents.
El polític contra el policia
González ha topat, en un moment clau per al seu futur, amb un cas que el persegueix des de fa temps. Ara s’ha sabut que l’any 2011 es va reunir amb dos comissaris de policia en una cafeteria de la Puerta del Sol per intentar, presumptament, que la situació del seu luxós dúplex d’Estepona (Màlaga) no sortís a la llum. El pis el va comprar l’any 2008 un testaferro -sense ni visitar-lo, segons han publicat alguns mitjans- a través d’una societat ubicada a Delaware, un paradís fiscal. El va llogar al president madrileny i la seva dona, que pagaven 2.000 euros mensuals per anar-hi pocs dies a l’any.
Fa quatre anys la policia va obrir una investigació discreta -que Interior qualifica d’il·legal- per esbrinar si darrere d’aquesta estranya operació -¿una compra encoberta per sota de preu del mercat?- hi havia un cobrament de comissions. Ara tot plegat ha derivat en una guerra de retrets i denúncies entre González i el comissari José Manuel Villarejo, un dels policies que es va reunir amb ell el 2011. De Villarejo s’ha sabut -en una batalla que té lloc als grans diaris espanyols- que participa en societats amb 16 milions de capital. El govern espanyol s’ha vist obligat a anunciar que estudiarà aquest patrimoni. A més, Eldiario.es ha publicat que el ministre Jorge Fernández Díaz el va condecorar fa un any per la seva feina investigant polítics catalans.
No és l’únic escàndol que toca de prop el PP que presideix Aguirre. El Partit Socialista de Madrid ja ha demanat que es revisi l’adjudicació de tots els centres concertats de la comunitat i que es “retornin els diners robats”, després que el diari Abc expliqués que Francisco Granados, exsecretari general dels populars madrilenys, s’emportava entre 900.000 euros i 1,2 milions per cada centre educatiu que posaven en marxa. El suposat entramat, descobert a partir de l’operació Púnica que va acabar amb la seva detenció, l’hauria ideat amb un soci, el constructor David Marjaliza.
Tots aquests casos són un llast per a l’ara candidata a l’Ajuntament de Madrid. Per això, l’estratègia d’Aguirre passa per intentar posar el focus en el debat ideològic amb Podem, subratllant els valors clàssics de la dreta i presentant-se com una víctima més dels seus col·laboradors que poden haver-se enriquit amb diner públic. Divendres, davant la junta directiva del partit, va assegurar que no ha “excusat ni encobert” els corruptes. Sap que l’oasi madrileny ha desaparegut i que el passat pesa molt al PP.
