Madrid és de dretes o d'esquerres? Iglesias demana "que parli la majoria" el 4-M

MadridPablo Iglesias està convençut que si "hi ha partit" –en paraules del president espanyol, Pedro Sánchez– entre la dreta i l'esquerra en les eleccions madrilenyes del 4 de maig és gràcies a la irrupció de la seva candidatura. Unides Podem ha llançat aquest dissabte el seu lema de campanya, Que parli la majoria, fent una crida sobretot a la mobilització del vot dels barris més humils, on creu que estan en joc fins a 100.000 vots. A parer de l'exvicepresident espanyol, que "Madrid és de dretes" és una "mentida" que han instaurat els poders econòmics i mediàtics, i les últimes enquestes estan demostrant que la cosa està molt ajustada.

Però el fet és que fa 26 anys que governa la dreta de manera ininterrompuda a la Comunitat de Madrid, encara que hagi sigut per la mínima, amb la compra de vots del PSOE –com va passar amb el tamayazo el 2003– o bé el 2015 –quan IU es va quedar fora per dècimes de l'Assemblea de Madrid tot i que l'esquerra va sumar més de la meitat dels vots–. El domini històric del PP ve donat per la baixa mobilització dels barris més pobres. De fet, el PP i Ciutadans –amb l'ajuda externa de Vox– van aconseguir el 2019 arribar al govern de la Puerta del Sol guanyant només en el 30% de les zones amb més renda, segons un estudi acurat per nuclis de renda elaborat per Eldiario.es la setmana passada. En realitat, el vot a la dreta es dispara entre el 10% més ric. En canvi, els pitjors resultats són entre el 10% més pobre. Passa a la inversa amb les formacions d'esquerres, que aconsegueixen ser majoritàries entre el 70% amb menys renda de la Comunitat.

Com és, doncs, que sempre guanya la dreta? La participació és la clau: les zones riques voten molt més que les zones amb menys renda. A això cal sumar-hi que moltes persones de les zones més humils, per ser estrangeres, no tenen dret a vot. L'excepció del 2015, quan l'esquerra va guanyar la dreta, va ser perquè la dreta es va desmobilitzar. Just el contrari va passar el 2019.

Les polítiques impositives del PP han sigut clau per alimentar el vot de les rendes més altes, tot i que el baròmetre preelectoral del CIS de la setmana passada mostra una societat dividida a nivell ideològic. En una entrevista a El Economista, la presidenta en funcions i candidata del PP el 4-M, Isabel Díaz Ayuso, torna a prometre aquest dissabte abaixar mig punt a tots els trams d'IRPF. Una promesa que ja va fer durant el discurs d'investidura el 2019 i que va repetir la tardor passada –després del pitjor de la segona onada de la pandèmia– però que no ha arribat a materialitzar. Per a ella, es tradueix en la "baixada d'impostos més gran de la història". Cosa que va portar el govern espanyol i ERC a firmar un acord a canvi dels pressupostos generals de l'Estat per acabar amb el dúmping fiscal de Madrid. Però de moment Sánchez ha enterrat aquesta promesa de campanya. El seu candidat, Ángel Gabilondo, no hi està d'acord i el president espanyol va defensar deixar-la de banda durant el que serà la curta legislatura madrilenya, ja que el 2023 s'hauran de tornar a celebrar eleccions.

La clau del resultat serà què passa tant amb Ciutadans com amb Vox –és a dir, si aconsegueixen superar o no la barrera del 5% del vot–, a més de la mobilització de l'esquerra. Ara mateix el PSOE és qui té el votant més desmobilitzat, tot i que ha fet una campanya centrada en pescar el votant de Ciutadans perquè no se'n vagi a la dreta. Durant un acte de les joventuts del PP, Ayuso ha tornat a fer servir els termes habituals de Vox i ha demanat als joves que no es deixin "enganyar" per l'esquerra "guerracivilista". El líder del PP, al seu torn, confia en una majoria àmplia per a Ayuso perquè no s'hagi de perdre el temps en negociar –en funció del paper de Vox caldrà veure si entra al govern o no, tot i que els populars de moment no volen parlar-ne.