Madrid, la batalla que redibuixarà el mapa polític espanyol
Tots els líders estatals s'hi juguen alguna cosa: Sánchez la gestió de la pandèmia, Casado el lideratge, Arrimadas l’existència, Iglesias el comiat i Abascal tocar el poder
MadridComença la campanya per al 4 de maig, en què està en joc crear un esquema d’aliances inèdit a l’Estat si Vox acaba governant amb el PP. A més, hi ha la possibilitat que Ciutadans es quedi sense representació i es renovi el sistema de partits. Tots els líders estatals s’hi juguen alguna cosa: Sánchez la gestió de la pandèmia, Casado el lideratge, Arrimadas l’existència, Iglesias el comiat i Abascal tocar el poder.
Ayuso eclipsa Casado i l’empeny a governar amb l’extrema dreta
El líder del PP, Pablo Casado, malda en va aquests dies per ser el centre d’atenció en ple compte enrere per al 4-M. La presidenta madrilenya acapara tots els focus. S’albiren bons resultats a la seu del carrer Génova, però també plana el temor que la baronessa tingui cada cop més poder i amenaci el lideratge estatal de Casado. L’únic pas en fals dels últims dies ha sigut el fitxatge frustrat de l’exportaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes Toni Cantó, que al final ha quedat fora de la llista electoral per decisió del Tribunal Constitucional. La de Cantó va ser una aposta personal de Casado de què recelava Ayuso, però al final el tret li ha acabat sortint per la culata, tot i que fonts populars consideren que s’ha aconseguit transmetre el missatge al votant taronja que és millor abraçar el gran partit del centredreta.
Per intentar desactivar l’ombra allargada que projecta Ayuso, Génova repeteix per activa i per passiva que “si guanya el PP, perd el sanchisme” i confia que el revulsiu suposi un impuls perquè Casado arribi a la Moncloa. El líder dels populars en l’àmbit estatal s’implicarà a fons en la campanya i intentarà ser, en aquest cas, l’ombra d’Ayuso perquè no es desdibuixi el seu lideratge. Dimecres ja va endurir el to de bronca, amb crits i insults, en la seva intervenció com a cap de l’oposició en l’última compareixença de Pedro Sánchez al Congrés per retre comptes per l’estat d’alarma.
Però la principal patata calenta que Casado es trobarà damunt la taula passat el 4-M és el fàcil escenari que Ayuso acabi governant amb Vox. Això suposaria donar poder a l’extrema dreta per primer cop, ja que a escala autonòmica s’ha mantingut fins ara com a aliat extern. Fonts de la direcció del PP eviten parlar d’aquest escenari i només entren en la possibilitat que la presidenta madrilenya aconsegueixi la majoria absoluta de 69 escons o bé que governi en minoria. El govern de coalició, però, és un escenari que Ayuso no rebutja.
L’examen de Sánchez per la gestió de la pandèmia
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha caigut en la trampa d’Isabel Díaz Ayuso i ha decidit convertir la campanya en una cosa entre ell i la líder madrilenya, cosa que ha eclipsat fins i tot el seu candidat, Ángel Gabilondo. El PSOE, a priori, no s’hi jugava gaire el 4-M, però la decisió de Sánchez d’entrar en el cos a cos -fins i tot qüestionant les dades sobre el coronavirus de Madrid en una conversa amb periodistes viatjant en avió per l’Àfrica- ha convertit els comicis en una batalla per la gestió de la pandèmia: entre la laxa regulació del PP, amb la imatge dels bars oberts i la xauxa dels francesos de viatge a la capital espanyola, i les advertències per part del govern espanyol.
Sánchez no ha mogut fils a última hora per canviar de candidat com va passar el 14-F amb Salvador Illa, però sí que ha tornat a comprometre el govern si Gabilondo arriba al poder: l’actual ministra d’Indústria, Reyes Maroto, seria la vicepresidenta econòmica. Aquest gest suposaria una tercera crisi de govern en un any i el que podria ser l’avantsala d’una renovació més profunda per aprimar l’executiu com a gest de bona voluntat de cara Brussel·les, que exigeix reformes de gran abast ajornades a després del 4-M.
Arrimadas s’hi juga la supervivència i s’hi implicarà a fons
Després del naufragi de les catalanes del 14-F, Inés Arrimadas s’enfronta ara a la campanya més difícil. Està en joc la supervivència de Ciutadans i també, de nou, el seu lideratge, després de sortir de l’efecte dòmino de la crisi murciana amb un degoteig de baixes en tots els Parlaments i també al Congrés. Per això, s’hi implicarà a fons fent costat al seu candidat, Edmundo Bal, que ha rellevat Ignacio Aguado, que va ser vicepresident de la Comunitat.
La presidenta dels taronges ho té tot en contra: primer, el vot útil entorn d’Ayuso -que aconsegueix quedar-se en les enquestes la majoria dels vots de dreta- i, segon, el que es coneix com l’efecte del Titanic, és a dir, la fugida de votants quan s’imposa la percepció que un partit està fent aigües. Cs ha optat per presentar-se com l’únic antídot a un possible govern d’Ayuso amb Vox, encara que sigui per demanar repetir la fórmula de la coalició amb el PP que va fracassar.
Iglesias evita confrontar per l’esquerra i se centra en mobilitzar l’abstenció
Iglesias aspira a aconseguir el millor comiat possible de la política estatal i fer que valgui la pena la decisió de deixar la vicepresidència segona. De moment, Podem té clara una cosa: no quedarà fora de l’Assemblea: aspira almenys a duplicar els resultats del 2019 i passar de 7 a 14 escons -segons les últimes enquestes.
Tot i el rebuig inicial de Més Madrid a formar una candidatura unitària, l’enemistat entre les dues forces no s’està traslladant a la campanya. Iglesias ha optat per no confrontar en cap moment amb l’esquerra i en centrar-se en mobilitzar l’abstenció. Creu que la seva bossa de vots radica justament en els barris més humils. Per això, juntament amb Més Madrid i el PSOE, ha demanat el vot en massa per correu, ja que el 4-M serà un dia feiner.
Pablo Iglesias té al davant una nova batalla gairebé impossible. El PSOE li ha fet creu i ratlla i el posa al mateix calaix de Vox com a “extremista”. No en va, un dels punts febles de Gabilondo és que entre l’electorat no es percep una alternativa al PP que no sigui un govern tripartit d’esquerres amb Podem. De fet, el partit lila demana reeditar la coalició de govern a Espanya i una de les veus estrella de la campanya serà la vicepresidenta Yolanda Díaz.
La feina de formigueta d’Errejón, que aspira a superar Podem
Tot i la irrupció de Pablo Iglesias en la campanya madrilenya, Més Madrid -la formació liderada per Íñigo Errejón i amb Mónica García de candidata- encara no ha tocat sostre a les enquestes. El 2019, de la mà encara de l’efecte Manuela Carmena a l’Ajuntament, va aconseguir gairebé mig milió de vots i 20 escons. Ara els sondejos els situen encara com a tercera força -per sobre d’Unides Podem - amb 18 escons.
És el resultat de la feina de formigueta d’Errejón després de veure com es quedava fora del poder en les municipals i autonòmiques passades i decidís fer el salt al Congrés per no caure en la irrellevància. García no ha deixat de fer d’oposició a Ayuso durant la pandèmia. La poca contundència de Gabilondo també l’hi ha posat fàcil. La candidata de Més Madrid compagina la política amb la feina com a anestesista en un hospital públic. Han ideat un campanya molt barata centrada en el vot jove i femení -raó per la qual van decidir no sumar amb Iglesias.
La primera prova difícil per a Abascal: el risc de no tenir escons
La del 4-M s’ha convertit en la campanya més difícil per als de Santiago Abascal. Per primera vegada podrien tenir el poder a tocar, però alhora els seus votants senten una gran simpatia per Isabel Díaz Ayuso i Vox podria no arribar ni al 5% dels vots, el llindar necessari per entrar a l’Assemblea de Madrid. Tot plegat sumat al fet que en la legislatura passada la candidata ultra, Rocío Monasterio, no ha demostrat capacitat de negociació real per condicionar l’executiu.
Per intentar distanciar-se del PP, Vox ha emprès una campanya d’agitació aferrant-se al vot xenòfob. Alhora, compta amb la tribuna de la majoria de mitjans conservadors d’abast estatal. Abascal va aconseguir l’efecte que volia al míting de Vallecas, polaritzar i tenir quota de pantalla enfront sobretot de Podem. I és que en aquesta campanya Vox necessita fer-se un forat als barris més humils de Madrid, ja que veu que no pot créixer més robant vots al PP dels més rics.