El tàndem Madina-Parlon: el somni del PSC per remoure el tauler espanyol

Barcelona“Madina és un nou Zapatero, i amb un ja n’hem tingut prou”. Aquesta reflexió d’un dels dirigents socialistes que va estar fins a l’últim moment al costat de Pere Navarro contrasta amb l’entusiasme i l’adhesió que el polític basc suscita entre diputats del PSC a Madrid com Francesc Vallès i Àlex Sáez, que el veuen com la gran esperança blanca per regenerar el PSOE. Els suports catalans a Madina van més enllà i arriben a dirigents de la mateixa generació com Jaume Collboni i, atenció, Núria Parlon. La que es perfila com a nova primera secretària té una relació personal amb Madina i una elevada sintonia ideològica amb ell, cosa que ara mateix provoca que torni a fluir l’optimisme per les venes d’un partit ingressat a l’UCI des de fa massa temps. La possibilitat d’un PSOE dirigit per Madina i un PSC per Parlon obre un nou escenari o, almenys, l’expectativa d’una sacsejada al tauler polític espanyol.

El frame a Madrid és que Eduardo Madina és el candidat esquerrà i radical, mentre que Pedro Sánchez és el moderat i continuista. Fins i tot l’ Abc ha donat suport en un editorial a Sánchez. Però fins ara el gest més radical que ha fet el basc és obrir-se al debat monarquia/república, però votant a favor de la llei d’abdicació. I sobre el dret a decidir? Sobre aquesta qüestió Madina no ha dit mai res que faci pensar en un gir respecte a la posició tancada de Rubalcaba. El novembre passat va declarar que “no hi havia res a preguntar” i que ell preferia el “dret a conviure”. Curiosament, qui té una posició molt més oberta amb el dret a decidir és José Antonio Pérez Tapias, candidat d’Esquerra Socialista, però que no atreu gaires simpaties a Nicaragua, on sempre han jugat a cavall guanyador al PSOE.

La petjada d’ETA

El bressol de Madina és el socialisme basc, que sempre ha tingut una posició fermament espanyolista, fins al punt que Patxi López va ser lehendakari amb el suport del PP, un pacte impensable, almenys fins ara, a Catalunya. Tot i això, Madina va saltar a l’arena pública arran de l’atemptat que el 19 de febrer del 2002 li va costar una cama (i la seva carrera com a jugador de vòlei), amb unes sorprenents declaracions al diari Marca en què comentava que havia rebut la visita a l’hospital d’amics de l’esquerra abertzale, que havien plorat en veure el seu estat. Al llarg de la seva carrera, Madina ha estat una mena de síntesi entre el sector espanyolista (López, Ares, Jáuregui) i el basquista (Elorza, Eguiguren, Zabaleta). Va defensar sempre el diàleg amb ETA i va estar al costat de Zapatero en el procés de pau frustrat del 2006. Però la paraula referèdum li provoca urticària. Precisament, Madina va començar ahir a Bilbao la seva campanya per les primàries que el 13 de juliol decidiran qui és el pròxim secretari general. I ho va fer amb un discurs en què va posar en relleu el paper de les bases per recuperar el pols del partit.

Crida a Parlon

A Catalunya, mentrestant, els partits del 9-N es van mostrar ahir esperançats amb el relleu al capdavant del PSC. El conseller Santi Vila va declarar a Catalunya Informació que “estaria molt bé” que l’arribada de Parlon suposés un gir del PSC en el dret a decidir. Des d’Unió Democràtica, Ramon Espadaler va demanar al PSC “que se sumin al procés i facin costat al dret a decidir”.

Des del Prat de Llobregat, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va recordar: “No demanem al PSC que estigui a favor de la independència, però sí del dret al vot”. I va afegir que “tant de bo vulgui afegir-se a la majoria social, política, empresarial i sindical” del 9-N. Els pròxims dies s’anirà veient quin és el marge real que té Parlon per rectificar el camí de Navarro.

Ballesteros encapçalarà la gestora socialista

Antonio Balmón va rebre l’encàrrec del dimissionari Pere Navarro d’arribar al consell nacional del PSC amb tot lligat. I això implicava, sobretot, trobar un nom de consens entre els diferents sectors del partit per presidir la comissió gestora del partit fins al congrés, que segurament se celebrarà a mitjans de juliol, abans del del PSOE. El fet que Núria Parlon s’hagi postulat per liderar el partit, i que ho hagi fet amb l’aval de molts dirigents territorials, és un al·licient per accelerar el procés, al qual preveu concórrer almenys el regidor de Palafolls Josep Rueda. El dirigent triat per conduir la gestora, a qui avui haurà de ratificar el consell nacional del partit que convocarà el congrés, és l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. És un home vinculat a la direcció sortint, però precisament a la federació que ell comanda, la del Camp de Tarragona, s’havien alçat veus de pes, com Xavier Sabaté i Francesc Vallès, demanant que Navarro plegués i convoqués congrés, tal com va fer dimecres. La direcció del partit no preveu cap obstacle per designar Ballesteros per a una tasca per a la qual també s’havia especulat amb els noms de José Montilla i Celestino Corbacho. El consell nacional ha de donar avui el tret de sortida a la renovació del PSC. Ho farà, però, sense els tres diputats díscols per haver donat suport al dret a decidir: Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura. Navarro els va apartar i suspendre dels càrrecs orgànics. D’aquí que, segons va explicar Geli a Catalunya Ràdio, no hagin estan convocats al consell nacional d’avui. A diferència d’altres crítics, com el mateix Elena, que veuen en Parlon un bri d’esperança per “reconduir” el PSC, Geli és més severa i ahir va indicar que la crisi del partit “és molt profunda” i va exigir a la colomenca que expliqui ja quin projecte té.