Maddalen Iriarte: de velocista a la corredora de fons de l'esquerra abertzale

VitòriaMaddalen Iriarte (Sant Sebastià, 1963) no era algú desconegut abans d'entrar en política fa quatre anys. La seva figura d'ulls ametllats i serrell era, possiblement, una de les imatges més conegudes de la televisió basca en basc (ETB1). Presentadora de Gaur Egun i encarregada de les entrevistes en profunditat als polítics, li va tocar moderar molts debats electorals en els seus més de 30 anys de professió. La seva passió per la política li ve de sempre i va acceptar fer un pas endavant el 2016, quan la va cridar Arnaldo Otegi (acabat de sortir de la presó de Logronyo i inhabilitat per ser candidat) per proposar-li encapçalar les llistes d'EH Bildu a Guipúscoa. Va canviar el periodisme polític per la confrontació política. Va ser més un canvi d'actitud que d'aptitud. El seu aprenentatge obligat va ser més anímic que de coneixement. Fa uns mesos la taula d'EH Bildu la va triar de candidata a lehendakari. Ara ja no és la substituta d'Arnaldo Otegi, sinó, per mèrits propis, la líder de l'oposició al Parlament basc.

És una excel·lent forjadora d'equips i molt bona comunicadora. Manté un caràcter pausat i és respectuosa amb propis i aliens, però de vegades té cops de geni que després va oblidant a poc a poc. Està acostumada a dir el que pensa i això alguna vegada li ha provocat algun problema. Per exemple, en un dels primers mítings que va fer va assegurar que en alguna ocasió havia votat a Juan José Ibarretxe. Es va fer el silenci en un auditori on hi havia bàsicament gent de l'esquerra abertzale. Posteriorment, aquesta franquesa i aquest referent li han anat bé per encaixar en la nova estratègia de l'independentisme d'esquerres.

Saba nova

Tot i que no està adscrita en cap dels partits que configuren EH Bildu, és pur gen del nou temps de la coalició. La seva trajectòria vital serveix de dic de contenció als atacs interessats que, de vegades, sorgeixen des d'altres partits per vincular EH Bildu a la violència d'ETA. A Otegi li podrien fer. A Iriarte no. Ella és futur, no passat. A més de la seva ideologia abertzale, destaquen en ella el seu compromís feminista i euskaltzale.

Quan pren una decisió va fins al final. Mare de cinc fills (tots homes) va deixar el seu barri donostiarra d'El Antiguo quan va néixer el primer per estar més a prop dels estudis d'ETB, llavors situats a Durango (Biscaia). I allí es va quedar. Com a curiositat viu, molt a prop del lehendakari Urkullu. Tot i així, encara no ha pogut oblidar l'olor de salnitre del mar. Cada vegada que pot s'escapa a la seva platja d'Ondarreta amb una novel·la negra escandinava sota el braç.

De jove Iriarte va practicar l'atletisme. Era corredora de proves de velocitat (100 m i 200 m), i va arribar a ser plusmarquista de Guipúscoa. Les interminables hores al Club Atlètic Sant Sebastià han forjat una personalitat disciplinada i perseverant. Quan era només una nena, a les acaballes de la dictadura, el seu pare va estar pres a les presons franquistes. Tot i que la seva educació ha estat allunyada de l'odi o de la revenja, això també marca. En quatre anys ha passat de periodista a política i s'ha adaptat a la nova carrera que li toca. Per a això ha hagut d'evolucionar de corredora de velocitat a corredora de fons.