Luxemburg retira la immunitat a Puigdemont

Barcelona / Brussel·lesAquest dimecres no ha sigut un bon dia per als exiliats. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha rebutjat les demandes de l'expresident Carles Puigdemont i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí i els ha deixat sense immunitat parlamentària. Una decisió que obre les portes perquè el Tribunal Suprem emeti de nou euroordres i que restringeix al màxim la llibertat de moviment dels parlamentaris de Junts. "Havíem treballat per obtenir una altra sentència", ha admès Puigdemont, tot i que ha deixat clar que també estan "preparats" per “remuntar la situació adversa”. En una compareixença a l'Eurocambra acompanyat del seu advocat, Gonzalo Boye, i la resta d'eurodiputats del partit, ha remarcat que la decisió del TGUE no és definitiva i que recorreran la sentència al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a més de presentar un recurs davant el mateix Tribunal General perquè els retorni de manera cautelar la immunitat.

I és que la decisió no només refreda la possibilitat d'un retorn lliure dels eurodiputats a l'estat espanyol, que és la via per la qual Junts pretenia fer el pols a Espanya, sinó que es queden sense protecció davant d'una detenció i l'obertura d'un nou procés d'extradició. Un escenari que significa tornar a la casella de sortida a Bèlgica, però amb una diferència: aquest cop no es dirimirà l'entrega per sedició –que ha estat rebutjada en tots els procediments fins ara–, ja que amb la reforma del Codi Penal aquest delicte ha desaparegut; aquest cop el Suprem reclamarà Puigdemont i Comín per malversació de fons. Un delicte pel qual Alemanya sí que va acceptar entregar l'expresident.

Per aquest motiu, Boye encara vol jugar una altra carta abans: obrir el debat sobre si cal o no un nou suplicatori per executar les euroordres ara que seran per delictes diferents dels delictes pels quals es van concedir. "Guanyar no volia dir tornar a Catalunya lliures de manera immediata i perdre tampoc vol dir tornar a una presó espanyola de forma immediata", ha resumit durant la roda de premsa Toni Comín. I és que Boye creu que hi ha fragments de la sentència que li permeten defensar davant dels tribunals belgues, quan tornin a rebre noves euroordres de Llarena, que abans que res cal que el Suprem cursi un nou suplicatori a l'Eurocambra. Ara bé, són referències mínimes: per exemple, el tribunal diu que la concessió del suplicatori era per executar "determinades" euroordres, en al·lusió a unes peticions que ja no són vigents. Un cop més, es tracta d'una qüestió d'interpretació: el Suprem creu que no cal cursar res davant del Parlament Europeu perquè es tracta dels mateixos fets i Boye argumenta que sí. Bèlgica, de nou, decidirà.

El tribunal tomba tots els arguments de la defensa

La sentència de Luxemburg és dura per als exiliats perquè no avala cap dels arguments que havien posat sobre la taula. A parer del Tribunal General, el Parlament Europeu va actuar correctament quan va descartar la persecució política i tampoc veu irregularitats durant el procediment. En concret, els exiliats van al·legar fins a vuit motius: l'incompliment de l'obligació del Parlament de motivar "de manera suficient i adequada" la retirada de la immunitat; la manca de competència del Suprem per reclamar Puigdemont; els "prejudicis" d'Adrián Vázquez (Cs) i el ponent dels suplicatoris –el búlgar d'extrema dreta Angel Dzhambazki, que pertany al mateix grup de Vox– respecte a la causa de l'1-O, o el fet que Bèlgica, Alemanya i el Regne Unit ja hagin rebutjat l'extradició.

Al llarg de la resolució, el tribunal va descartant cadascun d'aquests motius. D'entrada, desestima que el Suprem emetés el suplicatori per "danyar" la tasca dels eurodiputats, ja que ressalta que els fets de l'1-O van ser el 2017, dos anys abans que es convertissin en membres de l'Eurocambra. I també rebutja pronunciar-se sobre la competència del Suprem: "No correspon al Parlament analitzar la legalitat dels actes judicials espanyols, ja que aquesta qüestió és competència exclusiva de les autoritats nacionals", sentencia, i afegeix que com que el dret europeu no es pronuncia sobre qui ha d'emetre els suplicatoris és Espanya qui ho determina. També subratlla que no li pertoca a l'Eurocambra entrar a valorar els fets pels quals els eurodiputats són processats –és a dir, l'1-O– ni tampoc com són tipificats en el seu país d'origen.

Davant l'al·legació de drets fonamentals feta pels eurodiputats, el tribunal respon que la immunitat "no és cap dret" dels diputats sinó que es concedeix únicament per interès del Parlament Europeu i per mantenir la seva independència com a cambra. "És agafar una via perillosíssima, que es contradiu el TJUE i el Tribunal Europeu dels Drets Humans", ha respost Boye, que posarà èmfasi en aquest aspecte en el recurs davant el TJUE.

Al mateix temps el Tribunal General avala el comportament de la comissió d'Afers Jurídics del Parlament Europeu, presidida pel diputat de Cs Adrián Vázquez. Descarta que fos parcial, com argumentava la defensa, i afirma que un diputat, per definició, "no és políticament neutre" i que la comissió està formada d'acord amb la correlació de forces del Parlament Europeu. A més a més, també rebutja la manca d'imparcialitat del ponent del suplicatori, que formava part del mateix grup que Vox a l'Eurocambra: "La pertinença del ponent als conservadors i reformistes europeus (CRE) és un principi irrellevant per a l'apreciació de la seva imparcialitat". Tampoc considera rellevant que Angel Dzhambazki fos en un acte en què Vox va cridar "Puigdemont a presó". "El ponent no es va expressar verbalment", diu la resolució. "Això ho hauran d'explicar molt bé", ha replicat l'expresident visiblement enervat.

Ponsatí esmena l'estratègia d'ERC i Junts

Malgrat la galleda d'aigua freda i la divisió que caracteritza el moviment independentista, tots els actors han expressat solidaritat amb Puigdemont. "Davant la repressió, continuem defensant que fer un referèndum no és delicte, sinó un dret democràtic per a tots els pobles", ha dit el president, Pere Aragonès, a Twitter, mentre que les entitats Òmnium, ANC i la Intersindical –que s'han desplaçat a Brussel·les– han remarcat que la partida "no s'acaba aquí". Des de la Moncloa, en canvi, es va celebrar amb "satisfacció" la resolució i es va instar Puigdemont a presentar-se davant la justícia espanyola.

Ara bé, no tot han estat declaracions de suport. L'esmena ha arribat d'una de les afectades. Ponsatí –que després de la reforma del Codi Penal ja no es juga entrar a la presó– ha reclamat una revisió estratègica a ERC i Junts. "Els pactes amb el PSOE no poden oferir res a la ciutadania que no sigui la rendició i la renúncia a la catalanitat. Però l’especulació recurrent que les sentències europees durien el retorn del president Puigdemont tampoc ha obert cap camí cap a la victòria", ha sentenciat. La decisió no és definitiva, però marca un punt i a part dins l'independentisme.