L’unionisme tensa el TC

MadridL’unionisme va fer ahir un nou pas en la seva estratègia de traspassar al Tribunal Constitucional (TC) la responsabilitat d’ofegar políticament el procés, tal com ells van intentar fer a les urnes el 27 de setembre. L’alt tribunal, amb poders similars als d’una sala penal per fer complir les seves sentències després de la recent modificació de la llei -que els permetria fins i tot inhabilitar líders polítics catalans-, té des d’ahir més feina de la que s’esperava. Els seus onze magistrats -la majoria és encara més clarament conservadora després de la vacant deixada per la mort del progressista Luis Ignacio Ortega la primavera passada- hauran de posicionar-ne avui mateix sobre si permeten o no que el Parlament debati dilluns el text de Junts pel Sí i la CUP d’inici del procés per convertir Catalunya en un estat independent en forma de república.

C’s, el PSC i el PP van presentar ahir -ho van fer en persona els seus líders- recursos al·legant que el ple era il·legal perquè la junta de portaveus s’havia fet sense que el grup del PP estigués constituït i el text es debatrà sense haver consultat als lletrats de la cambra si calia admetre’l. En el cas dels populars i el partit taronja, demanen que es prenguin mesures cautelars i s’impedeixi el debat. Difícilment la seva proposta prosperarà, però el cert és que els seus magistrats, ja molestos pel protagonisme que hauran d’assumir des de l’última reforma legal, hauran de fer equilibris per no desairar els unionistes en un moment de comunió entre Mariano Rajoy, Pedro Sánchez i Albert Rivera per no donar cap marge negociador a l’independentisme i aplicar la llei de manera estricta.

Segons fonts de l’alt tribunal, el recurs del PSC pot marcar la sortida més airosa, ja que es podrien desestimar les mesures cautelars amb una simple providència (sense escoltar les parts ni argumentacions de fons) i deixar per més endavant pronunciar-se sobre si la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, ha procedit de forma correcta, tot i que no es passaria de l’amonestació.

Què s’aconseguiria permetent el debat? Preservar la unitat interna. La jurisprudència del TC quan ha rebutjat recursos d’empara similars del PP (com els de l’Estatut o els del pla Ibarretxe en la dècada anterior) o quan va donar per bo el debat de la declaració de sobirania evidencien que només si el sector conservador forcés molt la màquina es podria prohibir el ple. I la moció acabaria, per tant, el seu recorregut amb la foto d’un tribunal dividit. L’ombra del debat intern sobre l’Estatut es tornaria a projectar sobre el TC. En canvi, si deixen passar el tema i s’esperen a pronunciar-se sobre la resolució un cop aprovada, està assegurada la unanimitat per tombar-la. És una foto molt millor per a l’Estat i que ja s’ha produït, per exemple, amb la prohibició de la consulta del 9-N o la declaració de sobirania, i que carrega d’arguments el PP i el PSOE.

Això és el que es dóna per fet al TC que passarà i el que espera la Moncloa, que va acceptar resignada que el PP català presentés recurs d’empara per no veure’s desbordat per Ciutadans. De fet, ahir Mariano Rajoy ni tan sols es va referir als recursos d’empara. No va ni considerar l’opció que prosperin i, en canvi, sí que es va referir al recurs que presentarà un cop s’aprovi la moció. No serà immediat. Dilluns a la tarda podria convocar consell de ministres per validar el recurs que tenen a punt els serveis jurídics i dimarts o dimecres presentar-lo.

Junts pel Sí no s’arronsa

Tant C’s com el PP català saben que la seva temptativa té poques possibilitats d’èxit. Per això ahir, al TC, tant Inés Arrimadas com Xavier García Albiol es van aferrar al simbolisme i a la transcendència de la foto conjunta unionista. “Espero que aquesta sigui la primera de moltes decisions junts”, va dir la líder taronja. “Aquest acte de simbolisme passarà a la història”, deia Albiol.

Miquel Iceta, en canvi, va aferrar-se més a marcar diferències amb els recursos del PP i C’s, tot i que no va tenir problemes a fer-se la fotografia conjunta amb les resolucions registrades. Els socialistes es limiten a condemnar davant del TC l’actuació de la mesa, si bé no volen la suspensió del ple de ruptura. “No tenim por del debat”, va defensar Iceta. ¿El recurs socialista és, per tant, merament simbòlic, i no tindrà transcendència? El líder del PSC esgrimeix que no. Que s’arribarà al ple havent actuat amb contundència i que al cap d’un mes o dos el TC pot acabar resolent que la mesa del Parlament i, per tant, Forcadell, van actuar malament. Una argument que tenen preparat per dilluns si l’alt tribunal admet els recursos.

Digui el que digui aquest matí el ple presidit per Francisco de los Cobos, Junts pel Sí aposta per tirar endavant. El seu líder parlamentari, Jordi Turull, va reclamar ahir “fermesa total”, tot i que era optimista. “Suspendre’l seria una tupinada”, va dir. La CUP no va reaccionar afirmant que aquest ja era un primer acte d’insubordinació al TC.

CCOO i la UGT diuen ‘no’ al dret a decidir

Rajoy va acabar ahir la ronda d’entrevistes sobre la situació a Catalunya. Després del PP, el PSOE, C’s, Podem, Unió i UPyD, va rebre les patronals CEOE i Cepyme i els sindicats CCOO i UGT. La patronal va donar suport a la unitat d’Espanya i es va posicionar clarament en contra del dret a decidir. Ni ells ni els sindicats es plantejaven, però, signar cap pacte, una opció descartada també per la Moncloa divendres. Els sindicats van negar el seu suport a un referèndum català amb l’argument que Catalunya “no és una colònia” i que el cos electoral sempre ha de ser estatal en aquests assumptes. “Treballem per la cohesió social i territorial”, va indicar Cándido Méndez (UGT) després de criticar els sobiranistes i fer costat a Rajoy en el compliment de la llei. En la mateixa línia es va expressar Ignacio Fernández Toxo (CCOO). Tant l’un com l’altre van demanar reformes constitucionals federals que, segons ells, Rajoy no descarta en funció de com vagin les eleccions del 20-D. Només si es fessin i Catalunya hi votés no es podria parlar d’altres coses, concedia Toxo.