"El meu objectiu és viure expropiada per utilitat pública": sor Lucía Caram a 'El convidat', en 10 frases

Barcelona1. "El president de la Caixa va venir a visitar-me al convent per demanar-me com podien fer algunes coses. I em va semblar d'una humilitat molt gran, em va semblar una visita sincera. Em va dir que si necessitava alguna cosa l'hi demanés. Aquell dia no recordo haver-li demanat res, però sí que més endavant li vaig escriure un correu un diumenge a la tarda. Em va contestar molt tard a la nit i em va dir que hi estava treballant".

2. "Fem caritat? Intentem fer una mica de justícia, la paraula caritat té una connotació pejorativa avui dia. Nosaltres [el Banc dels Aliments] som un recurs d'emergència, maleït recurs d'emergència. Això no soluciona els problemes de la gent a llarg termini".

3. "Jo protesto molt, em queixo molt, però no puc renunciar a negociar. En el cas dels desnonaments, per exemple, entenc el que fa la gent de la PAH. Han despertat consciències i s'han posat al costat de la gent amb la qual jo treballo. És molt important el que fan. L'únic que em fa dubtar a vegades és que es facin accions que generin violència i se'ns en vagin de les mans. Per exemple, quan es va a una entitat bancària, els que hi treballen són també víctimes del sistema".

4. "Sóc d'una família de Tucumán de set germans. Era una família molt religiosa, però d'una religiositat normal. Però quan jo tenia 13 anys els meus pares es van fer de l'Opus Dei. De sobte, em vaig trobar enmig d'una religiositat, d'un dogma i d'una moral que jo trobava asfixiant.

5. "La creu, com a signe de la fe, ens porta a estar ben arrelats al territori on som, i jo crec que Catalunya té dret a dir què vol, a viure d'una determinada manera, té dret que es respecti i jo estic perquè es respecti el que la majoria digui".

6. "M'han fet ofertes per entrar en política, però no he tingut mai aquesta temptació. Podemos, al principi de tot, abans que triomfessin, em va escriure. Però jo crec que és millor que estigui amb la gent del carrer i no em casi amb ningú".

7. "M'han posat molt més en qüestió des les meves pròpies files [l'Església] que des de fora. Em van arribar a dir: 'Tants anys treballant amb els musulmans i no n'has convertit cap'. I per mi, si algú hagués volgut convertir-se, hauria estat un problema, no era el que volia. Però encara hi havia aquella vella consigna d'evangelitzar. (...) No els condemno, ha estat pel seu concepte de fidelitat al que és intocable. El que passa és que em fa pena, perquè a vegades tenim molta religió per odiar-nos i poca per estimar-nos. (...) Des que hi ha el papa Francesc no han tornar a dir-me res. No sé si canviarà la doctrina però sí que ha canviat l'actitud".

8. "Demano a l'Església que sigui conservadora, que torni a l'Evangeli, que fem realitat el somni de Jesús, l'única religió vàlida és la de l'amor que es fa servei. Per mi, és l'únic que realment pot ser la norma de la nostra vida".

9. "El meu objectiu és viure expropiada per utilitat pública. Vull que la meva vida serveixi perquè algú estigui millor. Per mi, Pere Casaldàliga és el referent, per aquesta clau que ell va trobar i que s'ha convertit en el lema de la meva vida. La meva vida són les meves causes i les meves causes valen més molt més que la meva vida".

10. "El metge em diu que hauria de dormir almenys dues hores més al dia. Però m'ho diu com a amic, perquè a la consulta no hi vaig des de fa molt temps. No tinc temps d'anar al metge, no tinc temps de posar-me malalta i no tinc temps de morir-me".