Una 'vendetta' entre bandes rivals i afins al PP

La filtració del robatori de cremes de Cristina Cifuentes precipita la seva defenestració

Cristina Cifuentes arribant a Sevilla / EFE
i Ernesto Ekaizer
25/04/2018
4 min

Cristina Cifuentes havia previst renunciar a la presidència de la Comunitat de Madrid el 5 de maig com a conseqüència del màster fictici que li va regalar la Universidad Rey Juan Carlos i un cop no fos imputada en les diligències judicials en curs. Els sectors que volien fulminar-la abans, i evitar així una festa del 2 de Maig amb ella al comandament, necessitaven un cop de gràcia.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Havia de ser una operació estil 'deep state', l'estat profund, definició utilitzada als Estats Units per definir activitats que a Espanya associem amb el concepte més prosaic de poders fàctics. Uns sectors de l'aparell de l'Estat relacionats amb gent del sector privat que cada vegada més utilitzen com a bústia mitjans de comunicació per a la revenja en l'esfera de l'activitat política.

En aquest 'deep state' s'ha de situar també gent vinculada als que s'han sentit afectats per Cristina Cifuentes i Mariano Rajoy, gent relacionada amb Ignacio González, Francisco Granados i Esperanza Aguirre, respectivament.

I el moment ha arribat. 'OK Diario', mitjà que actua com a bústia, ha difós un vídeo del 2011 que grava les circumstàncies en què la llavors vicepresidenta de l'Assemblea de Madrid, Cristina Cifuentes, roba unes cremes en un supermercat situat molt a prop de la institució. La política madrilenya ha acabat dimitint.

És interessant assenyalar que, enxampada 'in fraganti', Cifuentes nega fins al final que hagi robat. Fins que finalment decideix abonar l'import. És un patró de conducta que evoca la novel·la de John Grisham 'The firm', on l'advocat protagonista, Mitchell Y. McDeere, interpretat per Tom Cruise a la gran pantalla, diu: "Negar. Negar. Negar. La seva teoria de la defensa penal consistia simplement a negar! No admetre mai cap fet que pugui ser un indici de culpabilitat".

És la mateixa conducta que Cifuentes ha tingut en l'escàndol del màster fictici de la Universidad Rey Juan Carlos (URJC) i que ha intentat endossar, desesperadament, a la camarilla que existeix realment en aquesta institució, que controlava el catedràtic Enrique Álvarez Conde i de la qual ella va resultar beneficiària.

Si el Mastergate o Cifuentesgate va sorgir de les entranyes del volcà d'enfrontaments i camarilles que convivien a la URJC en els últims deu anys, com a resultat, probablement, d'una 'vendetta' entre persones i grups rivals i amplificats des de fora per les mentides de Cifuentes i la divisió interna al Partit Popular, el vídeo de la senyora amb "sabates de Prada" que roba cremes, segons diu una dependenta de l'Eroski, és el resultat de l'enfrontament entre bandes rivals dins del PP, bandes vinculades o beneficiàries d'informació procedent o controlada per sectors policials i/o d'intel·ligència.

La resistència de Cifuentes a abandonar la presidència de la Comunitat de Madrid, el seu intent d'esperar el resultat de les diligències judicials per dir que ella no ha sigut imputada i, sobretot, el seu desig de conservar l'escó a l'Assemblea de Madrid per protegir-se davant de la investigació en curs al jutjat central d'instrucció de l'Audiència Nacional –sobre presumptes irregularitats en l'adjudicació de la cafeteria de l'Assemblea a l'empresari Arturo Fernández el 2009–, han portat els sectors que propicien la seva renúncia a apel·lar a un últim recurs: la cirereta del vídeo del 2011.

La història, bé que ho sap Mariano Rajoy, es repeteix. El març del 2015 Rajoy es va carregar la candidatura d'Ignacio González –a qui ja havia impedit el 2010 ser president de Caja Madrid, com volia Esperanza Aguirre, cosa que va afavorir Rodrigo Rato– "arran" de filtrar un àudio al diari 'El Mundo'. Era una gravació del 2011; González li deia, entre altres coses, al comissari Pepe Villarejo, un dels seus interlocutors a la cafeteria madrilenya La Mallorquina, el següent: "El tema és que si surt... això és el que jo no vull". Es referia, esclar, a la investigació sobre el seu cèlebre àtic d'Estepona.

Ignacio González va saber que va ser una operació per destronar-lo de la candidatura a favor de Cristina Cifuentes. En diàleg amb aquest periodista, a la porta de l'Hotel Fénix de Madrid, temps després, González va ser molt directe: "El que va fer Rajoy és inadmissible, em volia veure mort, no en tinc el més petit dubte. Però utilitzar els serveis de seguretat per a una revenja, i els mitjans de comunicació, això ja parla d'una degradació del nostre sistema democràtic".

Cristina Cifuentes, que es va beneficiar d'aquella operació amb el seu nomenament com a candidata, es veu ara en una situació similar quan les campanes que tocaven per González ara ho fan per ella. Hi ha un personatge, en la trama privada, per dir-ho així, d'aquest cop, segons fonts consultades per l'ARA, que mereix la pena apuntar. Es tracta de Julio Ariza, l'expatró d'Intereconomía, que pertany al cercle íntim d'Esperanza Aguirre i Ignacio González.

Ariza ja ha aparegut en altres operacions. Per exemple, va ser dipositari d'una gravació a l'empresari de la construcció Rafael Palencia, en la qual explicava el pagament del 2% o el 3% al PP a canvi de l'adjudicació d'obres. Aquella gravació havia de servir perquè Federico Trillo i María Dolores de Cospedal prenguessin consciència de la situació amb l'objectiu d'alertar Mariano Rajoy. Ariza també va obtenir del seu amic Luis Bárcenas, extresorer del PP, l'original de la fotocòpia de 14 folis publicats per 'El País' per negociar conjuntament amb l'advocat Miguel Durán una sortida pactada a l'escàndol, el juny del 2013. A Cospedal se li va ensenyar l'original, però el pacte no va quallar.

Operació palatina

Provocar la fulminant sortida de Cifuentes, com s'ha aconseguit, en lloc de donar allargues com fins ara, era el propòsit de la moguda del vídeo. I la pregunta, llavors, és: ¿Quin és l'objectiu de l'operació? Els promotors intenten assegurar una sortida a la crisi que permeti al PP seguir controlant la Comunitat de Madrid.

I per això l'operació palatina és el mal menor.

És a dir: es tracta d'imposar una sortida a la murciana, en què el PP ha sacrificat Pedro Antonio Sánchez per negociar amb Ciutadans el control de la situació. Cifuentes ho ha dit en dimitir: es tracta d'evitar que el govern de la Comunitat passi a mans de l'esquerra.

stats