Lorena Roldán, de criticar obertament el PP a convertir-se en la número 2 d’Alejandro Fernández

En el seu perfil de Facebook personal, Lorena Roldán (Tarragona, 1981) va penjar ara fa un temps una portada amb el lema: “Be free ”. Un missatge concís que podria definir els tombs en la seva trajectòria política. Roldán mai ha deixat que l’hemeroteca la limiti. Quan va esdevenir cap de llista de Ciutadans va fer el sord a les crítiques per haver participat el 2013 a la Via Catalana. I ara que ha fet el salt al PP tampoc ha mirat enrere: fins ara criticava obertament els populars i fins i tot els havia acusat “d’adobar el terreny al separatisme”.

En general, Roldán ha sigut una figura més aviat obedient. En el seu moment va assegurar que havia participat a la manifestació independentista cedint a les “pressions” dels seus superiors a la feina. I mentre va sostenir el ceptre taronja a Catalunya va ser extremament disciplinada amb l’argumentari de Cs, fins al punt que algun excompany admet que no sap exactament quina “ideologia” té.

Entre els seus mèrits té haver presentat una moció de censura -fracassada- contra el president Quim Torra. En el càrrec de portaveu al Senat va ser aplaudida internament per les dures rèpliques que va fer a la ministra d’Igualtat, Irene Montero, i les crítiques a l’obra de govern de Pedro Sánchez. Com a virtut desconeguda pel gran públic -el seu to a les intervencions sempre ha estat sever- els que la coneixen en destaquen el sentit de l’humor, de vegades negre, tot i que en els últims mesos estava més tensa després que se l’apartés com a candidata. S’acomiada amb un nou començament al PP. I ho fa al mateix temps que Rubén Viñuales, una de les persones que fa sis anys la va animar a afiliar-se a Cs, passa a les files del PSC.