Patxi López: el "basc de Coscojales" pren el comandament del Congrés

BarcelonaEl "basc de Coscojales" porta molta mili de bagatge. Als seus 56 anys, Patxi López és l'únic socialista que ha arribat a ser lehendakari, i ara també serà el primer basc que assumeixi la presidència del Congrés. Una nova etapa per a un dirigent veterà que l'any 2009 va jurar el càrrec per encapçalar el govern basc tot entonant "Dempeus en terra basca, sota l'Arbre de Gernika, davant vostre, representants de la ciutadania, en record dels avantpassats, des del respecte a la llei, prometo exercir fidelment el meu càrrec". López té clar quin ha estat el millor moment de la seva carrera política: l'anunci del cessament definitiu de l'activitat armada d'ETA el 20 d'octubre del 2011.

Aquest melòman, amb una col·lecció de més de 8.000 discos, torna al tauler polític espanyol després de 27 anys concentrant la seva activitat a Euskadi. Coscojales és el nom del carrer del casc antic de Portugalete (Biscaia) on va néixer el 4 d'octubre del 1959. Va créixer al bressol de les idees socialistes d'una família obrera. De fet, és fill d'Eduardo López Albizu, 'Lalo', un històric militant del PSOE i de la UGT. Durant la clandestinitat a la qual els va abocar el franquisme, per casa seva van desfilar dirigents com Felipe González o Joaquín Almunia.

La implicació en la política, doncs, li ve de lluny. Es va apuntar a les Joventuts Socialistes l'any 1975 i dos anys més tard, al PSE. El primer càrrec públic que va exercir, però, va ser el de diputat al Congrés l'any 1987, quan tenia 28 anys. Aleshores, només hi havia un diputat més jove que ell: José Luis Rodríguez Zapatero. Curt, però, va ser el seu pas per la cambra. Dos anys més tard començava una fulgurant carrera política a Euskadi.

Després d'assolir el lideratge del PSE l'any 2002, el seu gran moment va ser l'any 2009, quan va ser investit lehendakari i va posar fi als històrics governs del PNB. Va ser, de fet, el primer dirigent no nacionalista que encapçalava el govern basc. Tot i que va aconseguir el millor resultat de la història dels socialistes a Euskadi, López va necessitar un pacte amb el PP i que no hi hagués diputats de l'aleshores il·legal esquerra abertzale a la cambra per assumir la presidència.

L'entesa amb els populars liderats per Antonio Basagoiti, però, es va començar a tòrcer quan Mariano Rajoy va guanyar amb majoria absoluta la presidència del govern espanyol l'any 2011. Va ser aleshores quan López va fer concessions a l'esquerra abertzale tot mostrant-se partidari, per exemple, de l'apropament dels presos etarres o la legalització de Batasuna. En aquests aspectes es van escudar els populars per retirar-li la confiança, cosa que va forçar López a avançar les eleccions al 21 d'octubre del 2012, en les quals Bildu va obtenir grans resultats i el PNB, de la mà d'Iñigo Urkullu, va recuperar la presidència.

Des que va deixar de ser lehendakari, López ha sabut bellugar-se intel·ligentment dins el PSOE. Alfredo Pérez Rubalcaba el va situar com a secretari de Relacions Polítiques a la seva executiva. Però també ha sabut ser un dels dirigents més fidels a Pedro Sánchez, malgrat que quan s'havia de rellevar Rubalcaba el seu nom sonava com a successor natural en competència amb el d'Eduardo Madina. Ara és secretari d'Acció Política, Ciutadania i Llibertats del PSOE.

Torna a la cambra on va ocupar per primer cop un càrrec públic i ho fa per presidir-la. De nou amb el suport clau dels populars per ser designat. Diu que li agradaria aprendre a tocar la guitarra elèctrica i el saxo que li va regalar la seva dona. Mentre era lehendakari també es va esforçar a aprendre euskera amb unes lliçons que van costar més de 125.000 euros i que no van donar grans resultats, si hem de jutjar per les seves intervencions públiques en la llengua basca.