L'opacitat dinamita la promotora de la Fira d'Abril catalana
La FECAC força la dimissió del seu històric president enmig d'acusacions d'irregularitats
Barcelona.El llibre Què direu de mi. Jordi Pujol vist pels seus contemporanis , de Pere Cullell, recollia una frase que l'expresident li va deixar anar al llavors president de la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), Francisco García Prieto. "A Catalunya hi ha tres presidents que no hi ha qui mogui: Núñez, García Prieto i Pujol". Anys després, l'afirmació és ja una peça de museu. Ni Pujol presideix la Generalitat ni Núñez el Barça. L'últim a caure ha estat el totpoderós García Prieto. La versió oficial diu que plega pel "cansament" acumulat després de 27 anys al capdavant de l'entitat. La realitat és una altra.
La FECAC s'ha convertit d'uns mesos ençà en un camp de batalla. L'opacitat en la gestió econòmica i les sospites d'irregularitats de qui en va ser el president, l'històric García Prieto, en van forçar la dimissió al juny, després de gairebé tres dècades de control ferri de l'entitat. La presidència provisional l'ha assumit qui havia estat home de confiança de García Prieto, Miguel Terrino, ara enfrontat al seu predecessor. Malgrat que els crítics amb la gestió de García Prieto -entre els quals Terrino- eren partidaris d'encarregar amb urgència, abans d'unes eleccions, una auditoria due diligence per aclarir els dubtes que pesen damunt la gestió econòmica de la FECAC i la Fira d'Abril de Catalunya, l'assemblea de l'entitat va decantar-se per l'opció apadrinada pels dirigents més pròxims al ja expresident, cinc dels nou integrants actuals de la junta provisional. Així, primer es faran les eleccions internes, el 19 d'octubre, i la nova junta liderarà l'auditoria.
Sospites de desviació de fons
Segons les diverses fonts consultades per l'ARA, les entitats integrants de la FECAC crítiques amb la gestió de García Prieto sospiten que l'expresident va desviar fons dels beneficis de la Fira d'Abril catalana -una còpia de l'original sevillana- a partir d'arbitrarietats i negocis monopolístics vinculats a la Fira. Durant tots aquests anys, la Fira d'Abril catalana, una activitat privada, ha rebut abundants subvencions públiques de fins a gairebé 300.000 euros anuals, sense comptar les que reben les cases regionals. Concretament, ha tingut subvencions de la Generalitat, la Junta d'Andalusia, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, que a més cedia a la Fira d'Abril de manera gratuïta els terrenys del Fòrum -malgrat que les entitats participants i els firaires pagaven als organitzadors per l'ocupació del sòl-, entre altres privilegis.
La gestió de García Prieto, "presidencialista" segons unes fonts o "caciquil" segons les altres, ha aixecat suspicàcies de manera recurrent. L'entitat Els Altres Andalusos ha estat de les més actives en denunciar les suposades "irregularitats" i el tracte de favor que li han dispensat durant anys administracions controlades pel PSC -que maldava per situar les cases regionals a la seva òrbita-, però també per CiU, que volia evitar tot intent d'articulació d'un pol que pogués posar en risc la Catalunya, un sol poble . Fins que la mateixa junta de García Prieto ha forçat la seva sortida.
El "tabú" de la comptabilitat
"Tots hem confiat en ell però, des de fa un temps, tenim la sospita que ha exercit un negoci amb la Fira del qual no s'ha beneficiat la FECAC", assegura Joaquín Moreno, portaveu de la junta provisional i un dels quatre dirigents crítics, que afirma també que l'expresident els ha negat reiteradament els comptes. Tot i que amb més prudència, Francisco Carmona, exdirigent de la FECAC pròxim a García Prieto i ara candidat a substituir-lo, admetia en conversa amb l'ARA l'opacitat de la comptabilitat, una qüestió "tabú", i la "sensació que alguna cosa no és clara". El cert, però, és que fins ara García Prieto n'ha sortit prou airós. Ha superat fins a quatre auditories, una de les quals pels dubtes sobre el destí de les subvencions públiques. Però la FECAC ha estat condemnada en dues ocasions per haver incomplert contractes amb proveïdors de la Fira, i el 2010 el Parlament va instar l'Oficina Antifrau a investigar els seus mètodes.
A les eleccions del 19 d'octubre hi concorren quatre candidatures: la de Francisco Carmona, que inclou dos integrants de la junta menys crítics amb García Prieto; la de Daniel Salinero -vinculat al PSC-, que integra dos dirigents més en una candidatura pròxima a García Prieto; la de Rafael Perona, impulsada pel Centre Gitano de la Mina, i la de Francisco Flores, sense cap membre de la junta i que té la simpatia de les entitats i dirigents crítics, que no repetiran.
