L’ofensiva de Llarena deixa cinc presos polítics més i Rovira a l’exili

MadridCinc presos polítics més en centres penitenciaris de Madrid. Ordres de detenció europea i internacional per a gairebé tots els exiliats. Amenaça de penes de presó de fins a 30 anys per a bona part del Govern i els líders socials de l’independentisme per rebel·lió. I un altre ple d’investidura frustrat per la via judicial. El Tribunal Suprem va actuar ahir per tots els fronts en contra del Procés. El jutge Pablo Llarena va tornar a enviar a la presó l’encara candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Turull, així com l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els consellers Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. Tots ells ja han passat la nit a Estremera o a la presó de dones d’Alcalá-Meco. Poques hores després, Llarena reactivava les euroordres de detenció contra Carles Puigdemont i la resta de consellers a l’exili, i hi sumava la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que ahir al matí no va presentar-se al Suprem i va anunciar que emprenia un “camí dur” per “recuperar la veu política” des de l’estranger.

La causa contra el Procés entra en una nova fase i se situa a les portes del judici. En poc més de mig any d’investigació, el processament pels delictes de rebel·lió, malversació i desobediència ja és una realitat. El Suprem ha encausat un total de 25 persones, 13 de les quals per rebel·lió, amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant. Dins del Govern només es deslliuren de la pena màxima els consellers Santi Vila, Carles Mundó, Meritxell Serret, Meritxell Borràs i Lluís Puig, però igualment s’enfronten a fins a 10 anys de presó per malversació. Dels 28 imputats, els únics que no són processats són la coordinadora del PDECat Marta Pascal, l’expresidenta de l’AMI Neus Lloveras i l’expresident de la Generalitat Artur Mas, tot i que Llarena el considera l’ideòleg de tot el Procés i qui va posar les bases del full de ruta cap a la independència.

Com el 23-F

Ni deixar l’escó, ni renunciar a la política, ni respectar l’aplicació de l’article 155 són suficients per al jutge per donar per desactivada la via unilateral de l’independentisme. És més, creu que hi ha un risc “latent” que tornin a repetir-se fets com els de la conselleria d’Economia del 20 de setembre, que compara implícitament amb la “presa d’hostatges amb trets a l’aire” del 23-F, i en els quals basa la seva afirmació que hi va haver la violència necessària per al delicte de rebel·lió.

Bàsicament, Llarena no es creu els encausats amb la pena màxima i, preveient un risc encara més alt de reiteració delictiva i de fuga amb la instrucció gairebé tancada, creu que cal empresonar tots els que s’enfronten a una condemna per rebel·lió. Per això Llarena també va reactivar ahir les euroordres. El 5 de desembre, just després d’assumir la causa de l’Audiència Nacional, va retirar les ordres de detenció per evitar que es jutgés Puigdemont i els consellers exiliats per un delicte menor. Ara la intenció és que se’ls detingui i empresoni a Espanya només si és per jutjar-los per un delicte equivalent a la pena de rebel·lió, que comporta entre 15 i 30 anys de presó. Bèlgica, per exemple, només veia possible processar Puigdemont per malversació abans que fos encausat.

Llarena, en canvi, no va dictar ordre de detenció internacional contra l’exportaveu de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Ginebra. Sobre ella, igual que sobre l’exdiputada anticapitalista Mireia Boya i tota l’anterior mesa del Parlament menys Forcadell, pesa un presumpte delicte per desobediència a l’autoritat, penat amb inhabilitació.

“Fanatisme violent”

En la interlocutòria de processament, de 69 folis, el Suprem reescriu la història política de Catalunya dels últims sis anys a partir de documents que han sigut sempre públics i que fins ara cap instància judicial havia qüestionat. Comença el 2012 amb el pacte entre Artur Mas i Junqueras i basa tots els passos del Procés en el Llibre blanc elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional el 2014. El document Enfocats, en el qual fins ara havien descansat tots els informes de la Guàrdia Civil, es converteix en unes meres notes al peu de pàgina. Llarena evita així aferrar-se a les anotacions trobades en un powerpoint a casa de Josep Maria Jové, número dos de Junqueras, que no està encausat.

El Llibre blanc es converteix en la pedra angular de tot el relat del jutge, i els fets de la conselleria, en el moment àlgid. Considera que l’aplicació del delicte de rebel·lió és “plenament exigible” als líders independentistes perquè van incorporar a la “seva actuació criminal” -el camí cap a la independència- un “ineludible esclat social”. És a dir, que van convocar el referèndum de l’1-O sabent que “el fanatisme violent de molts dels seus seguidors havia de desfermar-se”. “Aquest procés [...] integra una gravetat i persistència inusitades i sense precedents en cap democràcia del nostre entorn”, conclou Llarena.

Torrent manté el ple

Res del que ha fet fins ara l’independentisme ha servit al Suprem per rebaixar els delictes que apuntava el difunt fiscal general de l’Estat José Manuel Maza, en la querella per rebel·lió presentada el 30 d’octubre. L’últim missatge de Jordi Turull ahir abans de ser enviat a Estremera va ser el de resistir i persistir. En boca del seu advocat, Jordi Pina, el candidat a la presidència de la Generalitat va demanar que es mantingués el ple d’investidura previst per avui “per dignitat”. El president del Parlament, Roger Torrent, va recollir el guant i va mantenir-lo per a les 11.30 h. La voluntat de Turull és que els diputats votin igualment per protestar contra els empresonaments. “Em podran empresonar a mi, però no les meves idees. I no podran prohibir els resultats del 21-D”, va assenyalar davant del jutge.

Però l’empresonament de Turull situa l’independentisme en una cruïlla difícil. El rellotge ha començat a córrer de cara a les eleccions, que se situarien al voltant del 15 de juliol tenint en compte l’últim ple d’investidura fallit. I la nova resposta repressiva del flanc judicial va ser contestada amb força ahir al carrer. Les mobilitzacions han sigut constants des de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart el 16 d’octubre. Ahir les diferents decisions de Llarena no van fer més que generar encara més indignació. Els carrers de les principals ciutats catalanes van bullir reclamant posar fi a la repressió de l’Estat, acabar amb el 155 i recuperar les institucions mentre Junts per Catalunya, ERC i la CUP malden per arribar a un acord per a la investidura. Un pla D per treure’s de sobre el control del govern espanyol a la Generalitat.

Turull, Forcadell, Rull, Romeva i Bassa entraven ahir a la presó conscients que no en sortiran en molt de temps, fins i tot anys. Igual que ja fa setmanes que ho tenen coll avall Sànchez, Cuixart i Junqueras, i des de dijous, Forn. Llarena ja no els deixarà sortir fins que comenci el judici i només els queden les instàncies europees, que solen trigar anys a respondre. En l’últim torn de paraula davant del jutge, van denunciar que se’ls està criminalitzant per les seves idees polítiques.