“Tenim l’obligació moral d’aprofitar l’oportunitat”

BarcelonaTot just asseure’s al tren que el durà cap a Tortosa, Raül Romeva rep una trucada. És el xofer que l’acompanya a l’hora de fer campanya. “M’ha preguntat si portava a sobre les pastilles per a l’afonia”, explica el candidat de Junts pel Sí. En porta un bon arsenal repartides per les butxaques dels texans, a més d’un dosificador de pròpolis. “Espero que tot sigui legal, per si em fan algun control antidopatge!”, exclama amb una rialla just abans de començar una ruta de quatre dies per Catalunya en què farà costat als candidats de la llista transversal sobiranista arreu del territori. “Això és una altra lliga”, confessa quan rememora les seves dues campanyes com a candidat d’ICV a les eleccions europees. Romeva encapçala ara una candidatura que aspira a una majoria “incontestable” per aconseguir la independència de Catalunya.

L’excepcionalitat del moment li ha fet abandonar -temporalment- els seus entrenaments de natació, que tenien com a objectiu completar la travessa entre les Medes i les Formigues, que és de 25 quilòmetres i se celebra la setmana de després de les eleccions convocades per al 27-S. Romeva ha substituït l’aigua -i els seus entrenaments a Sant Adrià de Besòs, on un grup de nedadors combina les aigües obertes amb la piscina- pels trens i el vehicle de campanya, que el portaran a recórrer milers de quilòmetres per tot el mapa del país. És el repte més gran de la seva carrera política, que assegura que tenia absolutament aparcada -malgrat que des de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) se’l va sondejar com a possible successor de Carme Forcadell, finalment substituïda per Jordi Sànchez el maig passat-, i assumeix que la situació és “estranya”. “A tots ens va costar molt entrar-hi, també a nivell familiar, però ràpidament vam fer el canvi de xip”, diu.

L’ARA acompanya el candidat en un tram de la seva primera gran ruta de campanya. El tren surt de l’Estació de França, on arriba acompanyat d’una responsable de premsa de Junts pel Sí, d’un assessor i d’un càmera que grava material que servirà per nodrir d’imatges la candidatura. Romeva només ha destinat dos caps de setmana a fer vacances, però no fa cara de cansat. Parla fluix -pateix per la veu, i durant el trajecte pren una pastilla de mel per precaució- i fa servir un to en el cara a cara que és més de professor universitari -la seva feina abans d’acceptar liderar la llista que engloba Convergència, ERC i les entitats del sobiranisme civil- que no pas de polític. Insisteix que estava “retiradíssim” però que “tenir aquesta oportunitat obliga moralment a aprofitar-la”.

El moment de la decisió

És precisament això el que li va passar pel cap quan un dia, a mitjans de juliol, Artur Mas i Oriol Junqueras el van convocar a una reunió al Palau de la Generalitat juntament amb Carme Forcadell -número dos per Barcelona de Junts pel Sí- i Muriel Casals -número tres- per proposar-los a tots tres encapçalar la candidatura que havien pactat només unes hores abans. “Si ara dius que no, en el futur estaràs fent-te responsable que en aquell moment hi hauries hagut de ser”, confessa que va pensar quan el tren s’acosta a Tarragona. I destaca que hi hagi molta gent que hagi abandonat la “zona de confort” per ser a Junts pel Sí.

El trajecte és tranquil. Ningú s’acosta a parlar-li, a pesar de les mirades i d’algunes fotografies furtives que tenen números d’acabar a les xarxes socials. “A la gent li fa cosa abordar algú en un tren”, addueix. No se’l veu incòmode a l’hora de fer-se fotos, i se’l nota acostumat a la dinàmica dels mitjans. Uns mitjans que s’han passat bona part de l’estiu preguntant-li si Artur Mas era el candidat a la presidència de la Generalitat, una qüestió que finalment Romeva va haver de resoldre en el tuit número quinze d’una sèrie de vint piulades en castellà. “Al final hem matat el tema. El que genera dubtes són les especulacions”, admet. Prefereix més centrar-se en l’“onada d’il·lusió” que generen els més de 40.000 voluntaris inscrits per fer campanya que no pas en el seu futur un cop passat el 27-S. El seu nom és a les travesses per tenir un paper important després de les eleccions, però evita la qüestió: “No es pot parlar de la tàctica de la final sense haver passat a semifinals”. La feina del que queda d’agost i principis de setembre, sosté, passa per una “campanya de proximitat” que resolgui dubtes.

Ciutat Badia, la Meridiana i la por

Com a responsable de la campanya Ara és l’hora, l’exeurodiputat d’ICV ja s’havia acostat a zones poc proclius a la causa independentista, com Ciutat Badia o la Meridiana de Barcelona, que servirà aquest any d’escenari de la manifestació de la Diada. “Vam constatar que hi ha gent que està en una altra òrbita”, assenyala. “L’altre dia em vaig trobar dos mediadors culturals que em van dir que era molt important que la gent sabés que podrà mantenir la nacionalitat espanyola”, explica el candidat. I serà possible? “Ningú ho posa en dubte. Des del discurs de la por et van dient que et trauran la nacionalitat i que no podràs parlar castellà. De cap de les maneres!”, insisteix el candidat sobiranista.

La clau passa, segons Romeva, per deixar clar que “ningú ha de patir” en termes identitaris. “Hi ha gent que la por la fa ser hostil, però aquesta por està basada en un argument que és fal·laç”, considera. I, en cas d’aconseguir la independència, ¿com s’ha d’actuar cap a aquells que han votat que no i que no se senten còmodes amb la construcció d’un nou estat? “Pots seguir sent espanyol, hi tens tot el dret del món, com un ciutadà francès que viu a Barcelona”, respon el candidat.

Els missatges que li arriben a Romeva quan fa les passejades com a candidat són diàfans: “No pareu i no ens falleu”. El sobiranisme va viure moments de xoc després que Mas tornés a posar sobre la taula la candidatura unitària en una conferència a Molins de Rei -el seu contingut era tan secret que alguns consellers es van remoure a la cadira quan el president va apuntar que estava disposat a no ser-hi-, i el candidat assegura que Junts pel Sí ha ajudat a revifar els ànims. “Hi ha molta gent que votarà la llista malgrat que hi ha Mas, i molta gent que ho farà perquè hi és ell”, defensa Romeva, que no amaga les “diferències ideològiques” que hi ha entre els integrants de la coalició.

La feina de Junts pel Sí, en essència, és recuperar l’esperit de la jornada de participació del 9-N, quan 2,3 milions de persones van anar a les urnes per pronunciar-se sobre el futur polític del país. “El que necessitem és fer una campanya de proximitat, d’entorns immediats. I explicar que la sortida de l’euro, d’Europa i el boicot a les empreses catalanes és una història que s’inventen i que no està basada en cap dada”, assenyala el cap de files sobiranista, que a part de nedar també havia completat quatre maratons fins que els genolls el van començar a avisar.

Tota campanya, en essència, és també una espècie de marató amb una meta volant el dia de les eleccions. Els candidats acumulen desgast físic i també mental -declaracions, contradeclaracions, molts quilòmetres i alguna desqualificació-, i Romeva sap que ara juga a primera divisió. Com aquell jugador que abandona el seu equip de tota la vida per anar-se’n a un altre que té a la plantilla alguns dels seus tradicionals rivals, el candidat afronta el desgast de rebre crítiques dels antics companys. ¿L’afecten els retrets que li arriben d’ICV? “Intento no prendre-me’ls en clau personal”, indica Romeva. Amb alguns dirigents hi ha parlat en privat després de ser investit cap de llista.

“Alguns no ho comparteixen, però ho respecten. D’altres ho veuen pitjor, i tenen el discurs que Mas s’ha tornat boig, i la resta, ximples”, afirma el candidat, que s’haurà de batre amb excompanys en alguns debats. “El respecte personal està per sobre de qualsevol discrepància”, diu. Que hi hagi polèmiques en campanya amb Catalunya Sí que es Pot -ICV, EUiA, Podem i Equo- no vol dir, segons Romeva, que no se’ls pugui sumar més endavant. “Tenim molt espai per trobar-nos i per treballar amb el procés constituent”, concreta. Això serà, però, a partir del 28 de setembre i sempre que el sí s’imposi.

Sorpreses i oportunitats

El candidat s’ha emportat sorpreses en campanya -ha descobert que Mas no defensa un exèrcit clàssic per a Catalunya- i rememora sovint el seu pas pel Parlament Europeu al costat de figures del PP com José Manuel García Margallo, Cristóbal Montoro i Íñigo Méndez de Vigo. “Sé com pensen i sé quin és el marge de maniobra: zero”, manté. Per això descarta, com sí que defensen els seus excompanys de partit, la possibilitat d’un encaix. I això que ell, confessa, es va creure l’ apoyaré proclamat per José Luis Rodríguez Zapatero durant el debat de l’Estatut.

Ara toca, diu, “fer un país nou” que, de passada, “reiniciï” el sistema polític i “sacsegi” els partits. Un procés que potser requereix el mateix esforç -o més- que completar els 25 quilòmetres que separen les Medes de les Formigues.