L’objectiu de l’esprint final: atreure l’indecís i desmobilitzar el rival

Barcelona“Les primeres paraules m’agradaria que fossin per valorar la participació”. Entre el reguitzell de compareixences cada nit electoral, aquesta frase s’ha guanyat un pes destacat en el rànquing de llocs comuns de les primeres valoracions dels partits -segurament, en lluita pel podi amb la de “No valorarem resultats fins que el recompte estigui més avançat”-. Malgrat tot, la cara de satisfacció o de decepció del portaveu de torn correspon més a les expectatives d’escons que al nivell d’assistència a les urnes, cosa que evidencia que, en el fons, sí que importa que la ciutadania voti, però importa més que ho faci a la candidatura pròpia.

De fet, els manuals d’estratègia electoral no només aporten eines per captar votants, sinó també per fomentar l’abstenció dels rivals. L’objectiu de la campanya és quàdruple: el reforçament -blindar el vot propi-, l’activació -animar l’elector ocasional-, la conversió -robar vots a altres forces- i, tot i que ningú no ho reconegui, la desactivació -deixar en l’abstenció possibles votants de llistes rivals-. El discurs de la por, per exemple, no és una eina gaire atractiva per seduir electors, sinó que el que pretén és sobretot desenganxar-los d’altres partits.

Tot i això, l’augment de la participació prevista pel CIS engrandeix la incògnita de com actuaran els nous electors. Els equips dels partits s’esforcen a adaptar-se a l’evolució de la campanya per encertar-la en discursos i accions. El marge es redueix dia a dia i les opcions de convertir un unionista en independentista -i al revés- ja són marginals. Per això l’estratègia a set dies del 27-S se centrarà a conduir a l’abstenció el votant del bàndol rival i a pugnar per assegurar-se el màxim dels propis.

Gairebé un milió d’indecisos

La capacitat dels partits per influir en aquestes decisions és elevada. El baròmetre del CIS indicava que un 91,5% dels catalans afirmen que probablement o segurament votaran el 27-S, una xifra que, tot i que evidentment no s’assolirà, és indicativa perquè se situa sis punts i mig per sobre de l’enquesta preelectoral del 2012, quan la participació ja va ser rècord (67,7%). Quina papereta agafarà el votant que fins ara havia optat per ignorar les autonòmiques i potser altres convocatòries? Probablement encara no ho sap ni ell, ja que la mateixa enquesta assenyalava que els indecisos eren quasi 900.000. El 2012 -quan també van participar en els comicis molts nous votants- un 28% dels electors van decidir el vot l’última setmana de campanya o el mateix dia de les eleccions, segons un altre sondeig del CIS. El marge, per tant, és alt.

Sigui com sigui, l’optimisme regna a les seus de les llistes independentistes, tant per les enquestes -avui n’hi ha unes quantes que pronostiquen una majoria sobiranista folgada i a les portes del 50% dels vots- com per la mobilització dels simpatitzants. Hi ajuda que l’unionisme avali, implícitament, el 27-S plebiscitari. I és que, tot i rebutjar-ho formalment, els contraris a la independència -partits, institucions, diaris i poders fàctics- s’han desacomplexat a l’hora de combatre-la utilitzant la millor artilleria. Un marc en què les terceres vies tenen dificultats per aixecar el cap.

Així, la polarització va acompanyada d’una impermeabilitat entre els dos blocs que ha provocat que, a la pràctica, les candidatures hagin de fer dues campanyes en paral·lel. La primera, per atacar el projecte polític de l’altre bloc, amb l’objectiu d’allunyar-ne o espantar-ne els indecisos. La campanya de la por de l’unionisme se situa en aquest àmbit, fins i tot amb la recerca de suports de líders mundials i brandant qüestions com l’expulsió de la Unió Europea, el col·lapse econòmic -ahir hi va insistir Albert Rivera, enganxant-se a l’avís de la patronal bancària- o la insostenibilitat de les pensions. El PSC s’ha alineat en aquest bàndol amb PP i C’s, però també Unió, que ahir deia que la independència faria perillar el corredor mediterrani. Els independentistes miren de rebatre els riscos. La imatge d’un procés legal i seriós no només reté votants, sinó que també pot desincentivar un votant unionista mogut per l’ànim d’evitar la catàstrofe anunciada. Una imatge allunyada del nacionalisme clàssic -sense estelades i amb un ús desacomplexat del castellà al material de campanya- també pot ser clau per frenar reticències i fer forat a l’àrea metropolitana, com buscava el gran míting d’ahir de Junts pel Sí a l’Hospitalet. A més, desenes de simpatitzants de la coalició van pentinar una quarantena de municipis considerats complicats, d’on són veïns, explotant el factor de la proximitat.

En aquest sentit, pot ser clau un debat en què paradoxalment no participaran caps de llista: el cara a cara de dimecres entre el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo. I és que el tema és el més controvertit de la campanya, l’encaix internacional d’una Catalunya independent. Els casos de corrupció pels quals s’investiga CDC i les teatralitzades actuacions policials també són a l’agenda. De fet, fa dies que s’avisa que pot aparèixer un nou dossier sobre Mas.

En paral·lel, la segona campanya, la pugna per l’hegemonia al bloc propi, fa emergir la clàssica crida al vot útil. En el bàndol unionista, C’s ho fa reforçat per les enquestes, però el PP gaudeix de tots els ressorts de l’Estat a favor. Entre l’independentisme, Junts pel Sí demana mans lliures per liderar el procés i la CUP es ven com la garantia que, si és imprescindible, evitarà dilacions. Catalunya Sí que es Pot, finalment, és qui ho té més difícil, castigada per la polarització i perquè aparèixer al costat de poders partidaris del no, com ara la banca, els incomoda.

--------------------------------------------------------------

El perfil de l’elector que no sap què votarà

Exvotant de CiU i ICV

Quan es va fer el baròmetre del CIS, la bossa d’indecisos es trobava sobretot en catalans que el 2012 van votar CiU -uns 165.000 ara dubten- i ICV -75.000.

D’esquerres i de centre

Prop de 415.000 catalans de centre i 335.000 d’esquerres afirmen ara que estan indecisos.

Gènere femení

Quasi dues de cada deu dones no saben què votar, un percentatge un 50% superior que en els homes.

Edat avançada

Gairebé 200.000 persones de més de 65 anys i 135.000 d’entre 55 i 64 són indecisos, motiu pel qual la situació de les pensions és un element central de la campanya.