CDC i Unió: llums i ombres del divorci més anunciat

BarcelonaDues escenes dels últims anys expliquen fins a quin punt el trencament de CiU era damunt la taula de la cúpula dels dos partits. La primera cal situar-la a la seu d’Unió el mateix dia que Artur Mas i Oriol Junqueras van firmar, el desembre del 2012, el pacte de legislatura. “Sembla que CDC està més interessada a pactar amb ERC que amb nosaltres. Ves que no acabin fundant una nova federació amb ells”, apuntava amb ironia un alt dirigent democristià en ple esmorzar nadalenc amb periodistes. La segona encara és més recent i, possiblement, més il·lustrativa del que ha passat els últims mesos. A escassos minuts de començar el míting final de CiU de la campanya de les europees del 2014, un destacat membre de la sala de màquines de Convergència feia el següent pronòstic: “Si volem ser creïbles, hem de trencar amb Unió i desvincular-nos del pujolisme [el cas Pujol esclataria dos mesos després]”. Aquella profecia s’ha acabat fent realitat -en el primer cas ha sigut volgut i en el segon va ser sobrevingut- un any després.

Què hi guanya i què hi perd cada partit en la “separació amistosa” -per ara no s’estén a l’àmbit municipal per evitar pèrdues institucionals- que les dues direccions abordaran? Quines opcions tindran quan dues formacions que han anat juntes a totes les eleccions des del 1980 es trobin com a rivals el 27-S? Convergència sent que ha deixat anar “llast” electoral -Josep Antoni Duran i Lleida, líder dels democristians, sempre ha generat vies d’aigua en el discurs de Mas- i Unió té ara mans lliures per abanderar una opció catalanista “de rigor i moderació” que eviti els “frontismes”.

El pes del trencament

El cas és que quan Convergència i Unió -caldrà veure amb quin format cadascuna- s’enfrontin el 27-S, ho faran amb la separació encara calenta. El divorci implica qüestions tècniques i legals -repartiment del deute, dissolució de la federació- que poden interferir en la precampanya i perjudicar-los a tots dos. “La idea és fer-ho de manera ordenada”, sostenen a la sala de màquines dels dos partits. A CDC defensen que la seva situació financera és més “sostenible” que la d’Unió, que acumula un deute de 17 milions d’euros.

Cada formació té debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. Queden poc més de tres mesos per a unes eleccions transcendentals per al futur del país que permetran observar un enfrontament obert entre dos socis que han partit peres. Mas i Duran viatgen en dos vaixells diferents que marcaran rumbs oposats a la batalla del setembre.

Debilitats

• CDC: La marca està desgastada pels casos de corrupció, especialment per l’afer del Palau de la Música i per l’impacte dels escàndols de la família Pujol. El trencament amb l’establishment que suposa la seva aposta independentista l’ha enemistat amb determinats cercles de poder.
• UDC: La musculatura del partit és escassa. La militància tot just supera els 4.000 militants i, a més, estan dividits. Unió té un deute de 17 milions d’euros i hi haurà d’afegir la part del que comparteix amb CiU, de 12. El partit té poc pes municipal: l’alcaldia més important és la de Platja d’Aro.

Amenaces

• CDC: El cost del divorci, a més de les qüestions legals, pot tenir incidència ja en precampanya, perquè el trencament s’anirà concretant en els pròxims mesos. La cohabitació parlamentària fins a les eleccions, acordada per CDC i Unió per evitar solucions més dràstiques, pot desgastar-los.
• UDC: La fractura interna, amb el sector crític enfrontat amb els oficialistes, és el principal problema d’Unió. La tercera via que el partit vol representar, a més, tindrà difícil fer forat en unes plebiscitàries sobre la independència. La figura de Duran genera rebuig en amplis sectors socials.

Fortaleses

• CDC: Ha deixat anar llast i té les mans més lliures. El pes municipal del partit és considerable -acumula milers de regidors i centenars d’alcaldes- i té la maquinària electoral a punt. Ara ja pot disputar desacomplexadament a ERC la bandera de la independència.
• UDC: Els lideratges del partit són clars i han ocupat càrrecs de responsabilitat. El suport de l’establishment és un dels punts forts de la formació, que en el passat ja ha rebut ofertes per presentar-se a les eleccions. El discurs de rigor i moderació va dirigit a una minoria molt influent.

Oportunitats

• CDC: La refundació nacionalista és una manera de repensar el partit i també el seu futur. Això s’abordarà a la convenció nacional del juliol. El fet de desvincular-se d’Unió implica que CDC té les mans lliures per negociar acords sense haver d’estar pendent de Duran.
• UDC: Tindria assegurada la presència a mitjans privats -amb els grups Godó i Planeta al capdavant- que li permetrien poder explicar la seva oferta. Part del partit considera que CDC els feia perdre suports amb el rumb independentista: anant sols poden aspirar a demostrar-ho.