BarcelonaDesprés de dotze anys sense entrar en vigor l'1 de gener, els pressupostos de la Generalitat del 2022 i la llei d'acompanyament s'han aprovat a temps perquè el Govern comenci el nou any amb uns comptes per estrenar. El Govern ha tirat endavant el projecte aquest dijous al Parlament amb el suport dels comuns, a qui malgrat els recels de Junts, el conseller d'Economia, Jaume Giró, ha agraït la seva "responsabilitat" per donar llum verda als seus números. En Comú Podem ha esdevingut d'aquesta manera el soci de l'executiu després que la CUP s'hagi desmarcat de la coalició d'ERC i Junts i s'hagi conjurat per "desestabilitzar" la legislatura mentre duri la "deriva autonomista" del Govern de Pere Aragonès. "Han fet un trist servei al país", ha dit la diputada cupaire Eulàlia Reguant als comuns, ja que a parer seu han pressionat poc el Govern per condicionar els pressupostos i s'han limitat a fer un canvi de cromos pels comptes de l'Ajuntament de Barcelona. "No és moment de brega, és moment de diàleg i negociació", ha replicat el diputat d'En Comú Podem Joan Carles Gallego, que és qui ha liderat les negociacions amb el departament d'Economia i amb el de Presidència per tancar el pressupost.
Inscriu-te a la newsletter PolíticaUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi
La CUP ha fet servir el debat per constatar la seva distància amb l'executiu català admetent que des de la investidura no han aprovat "res transcendental" de manera conjunta. Tot i això, Reguant no ha volgut estripar el pacte d'ara fa vuit mesos i ha animat el Govern a "reflexionar" durant les vacances nadalenques. Per la seva banda, el conseller Giró ha instat l'esquerra anticapitalista a tornar a seure a la taula per debatre els comptes del 2023: "En aquests comptes m'hi ha faltat una peça, la de la majoria independentista".
Ha insistit en la mateixa idea el diputat de Junts Joan Canadell. "M'hauria agradat que els pressupostos s'haguessin aprovat amb el 52% independentista", ha dit, i ha culpat directament l'esquerra anticapitalista d'esberlar la majoria sobiranista. Ara bé, ha rebaixat el to respecte al discurs que va fer en el debat a la totalitat –va acusar Aragonés de tornar a l'autonomisme– i al final, a diferència de la seva intervenció fa quinze dies, ha fet una defensa del sí als comptes "per millorar la vida de la gent" encara que sigui amb els comuns de socis.
Al trencament de la majoria independentista s'hi ha referit la portaveu dels socialistes, Alícia Romero, que ha interpel·lat l'executiu sobre quin és el rumb que prendrà ara la legislatura. Ha tornat a lamentar que Aragonès no volgués comptar amb el PSC a l'hora de negociar els pressupostos –malgrat els nombrosos oferiments de Salvador Illa– i que tampoc se'ls hagi acceptat "ni una esmena" tot i ser el primer grup de la cambra. En aquest sentit, s'ha volgut desmarcar dels números: a parer seu són "al més vell estil convergent". Una crítica que ha molestat les files republicanes. "Hauríem tingut uns pressupostos a l'estil convergent si el PSC hagués donat suport als pressupostos", ha apuntat la portaveu, Marta Vilalta, que ha defensat que són els comptes de la "via àmplia". "Tenen la petjada de la CUP, l'empremta dels comuns i el lideratge republicà i de Junts", ha acabat.
Al seu torn, Ciutadans, Vox i el PP, han carregat contra uns comptes que creuen que consoliden el Procés, tot i que malgrat les amenaces inicials cap d'ells els ha recorregut al Consell de Garanties Estatutàries –cosa que hauria impedit que els comptes entrin en vigor l'1 de gener–. El que sí que ha reclamat el partit taronja, però, és reduir les partides als mitjans públics, a la ciberseguretat i a la política exterior. "Reclamem la supressió del departament d'Exteriors", ha dit el portaveu, Nacho Martín Blanco.
Catalunya tindrà pressupostos el 2022, però amb unes aliances diferents de les de la investidura. De fet, malgrat que d'entrada només el president, Pere Aragonès, i la líder dels comuns, Jéssica Albiach, escenifiquessin el pacte dels comptes –amb l'absència de Junts–, a la sortida del ple per primer cop hi ha hagut una fotografia conjunta de l'acord: el conseller Jaume Giró s'ha deixat enganxar per les càmeres amb Aragonès i Albiach.
Espanya, una "critarquia"
En el seu discurs davant l'hemicicle, Giró ha defensat que els comptes del 2022 són els "millors" que pot tenir ara, però ha tornat a exigir a l'Estat que aporti més recursos a la Generalitat per fer front a la pandèmia del coronavirus, a través dels anomenats fons covid. "Hi seran, no podran no ser-hi perquè les dificultats seran enormes", ha dit, i ha demanat un "front comú" de tots els grups per reclamar-ho a Madrid: "No pot ser que enguany el finançament que ens ve de l'Estat sigui de 3.117 milions d'euros menys que el 2020".
Ha volgut destacar quatre punts del projecte: la rebaixa fiscal per a les rendes més baixes, la partida de les polítiques d'habitatge i la que hi ha per a la llengua catalana, a més del fons que va crear a l'inici del mandat per fer front a les fiances del Tribunal de Comptes per la causa d'Exteriors. I és en aquest punt en què ha criticat que el PSC s'hagi desmarcat del consens de la immersió lingüística i ha carregat contra el poder judicial i la seva intromissió, ha dit, en tot el que té a veure amb Catalunya: "La critarquia és el govern dels jutges. I això és el que està passant a Espanya". Un model d'estat que ha comparat amb la forma de govern a Israel fa 3.000 anys descrita a la Bíblia i a Somàlia.