Llum verda als pressupostos: ERC, el PSC i els comuns evidencien una nova majoria al Parlament

BarcelonaFa cinc mesos que el Govern en solitari d'ERC, el més feble en suports parlamentaris de la història, va entomar el repte d'arribar viu al final de la legislatura després del trencament amb Junts per Catalunya. En aquesta empresa, l'aprovació dels pressupostos del 2023 es convertia en una fita imprescindible per poder mantenir l'executiu a flotació amb només 33 diputats i, aquest divendres, ha aconseguit el primer objectiu: amb els vots del PSC i els comuns, ha donat llum verda als comptes d'enguany al Parlament. Comença una nova etapa en la política catalana: el president, Pere Aragonès, supera el test d'estrès amb una majoria diferent de la de la investidura: el suport dels socialistes i els comuns i el vot en contra de Junts i la CUP –i també el de la triple dreta de Vox, Cs i el PP.

La consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha celebrat l'aprovació dels pressupostos del 2023 i ha reivindicat que contenen la despesa més gran de la història. Per primer cop els comptes de la Generalitat arriben a 41.025 milions d'euros, gràcies també als fons Next Generation: "Són els pressupostos de la Catalunya sencera", ha dit. "[L'acord] És satisfactori", ha defensat al seu torn la portaveu del PSC, Alícia Romero, que ha escenificat el retorn dels socialistes al centre de la política catalana: feia tretze anys que el PSC no aprovava els comptes de la Generalitat.

Arribar fins aquí, però, no ha sigut fàcil per al Govern d'Esquerra. Malgrat que fa mesos que va tancar un pacte amb En Comú Podem, els socialistes se li han resistit fins al final, sobretot amb la bandera de tres macroprojectes –el Hard Rock, l'ampliació de l'aeroport del Prat i la Ronda Nord del Vallès– que finalment Aragonès ha hagut d'assumir a contracor. En la seva intervenció, Romero ha recordat al president el tràngol de la negociació: "Han de ser conscients de la realitat, tenen un govern en minoria amb 33 diputats". "No falquem el Govern, hem votat, i votarem uns pressupostos pensant en els catalans", s'ha reafirmat, i ha deixat clar que continuaran fent oposició i negociant cada llei, decret i pacte. "Acord, respecte, diàleg i generositat", ha resolt, en tot cas, el líder de l'oposició, Salvador Illa.

Pel que fa a l'altre soci de l'executiu, els comuns han celebrat l'aprovació dels comptes, però també han advertit al Govern que no pot destinar "ni un euro" als macroprojectes que reclama el PSC. "Es tracta d'un acord declaratiu i extrapressupostari", ha dit el diputat del partit lila Joan Carles Gallego, que ha subratllat que és aquest equilibri el que ha permès l'acord a tres bandes per tirar endavant els comptes. Aquesta contradicció entre els dos partits que han donat suport al Govern ha servit a la resta de l'oposició per furgar en el projecte: "És un guirigall", ha atacat el diputat de Junts, Jordi Munell, "no sabem si [els macroprojectes] hi són o no hi són".

El to dels antics companys de viatge d'Aragonès, Junts per Catalunya i la CUP, ha sigut dur amb els pressupostos del 2023, tot i que per motius diferents. Per al president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, la jornada d'aquest divendres ha estat "trista": "Avui se segella el tripartit [...], vostè ha trencat la majoria absoluta independentista". Els cupaires, en el seu torn d'intervenció, han acusat Aragonès de fer un "gir a la dreta" i d'assumir l'agenda del PSC i la "patronal". Recordant les recents protestes contra el Govern –l'últim exemple va ser la triple vaga de metges, docents i taxistes–, ha avisat el Govern que està creixent un "onatge que es pot convertir en un tsunami". L'última imatge del ple ha estat, de fet, la d'un grup d'activistes que protestaven reclamant més inversió en sanitat i educació i contra els macroprojectes.

Pel que fa a la triple dreta formada per Vox, Ciutadans i PP, ha situat el focus en els socialistes: més enllà de carregar contra el Govern, han criticat el PSC per salvar el govern de Pere Aragonès.

El xoc per la renda bàsica universal

Malgrat la llum verda als pressupostos, encara s'ha produït un últim episodi de fricció en la llei d'acompanyament dels comptes. Aquesta norma –que s'ha debatut aquest divendres a la tarda– preveia el desplegament del pla pilot de la renda bàsica universal, una mesura que consisteix en una prestació de 800 euros mensuals a unes 5.000 persones a Catalunya, la meitat de les quals escollides aleatòriament i la resta corresponents a dos municipis, independentment de la renda. Una prova que hagués costat, segons el Govern, uns 40 milions d'euros per a les arques públiques, però que ja no tenia partida pressupostària assignada. El PSC s'ha aliat amb Junts perquè el pla pilot desaparegués de la llei d'acompanyament. "És una oportunitat perduda", ha lamentat la diputada republicana Raquel Sans, malgrat que la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha refermat el "compromís" del Govern de tirar-lo endavant. Per al Govern, la presentació d'aquesta esmena per part del PSC suposa l'"incompliment de l'acord de pressupostos".

I és que tant els socialistes com Junts creuen que no és una mesura realista per al conjunt de Catalunya si el pla volgués tenir continuïtat. Els càlculs del PSC són que la renda bàsica universal suposaria 50.000 milions d'euros anuals per a la Generalitat, un cost que supera amb escreix el pressupost actual (41.000 milions). "¿Cal destinar ara 40 milions d'euros anuals a una prova pilot per estudiar una prestació que el mateix Govern reconeix que no es podrà portar a terme?", s'ha preguntat el diputat socialista Jordi Riba, i ha subratllat que genera "falses expectatives". Per la seva banda, el diputat de Junts Joan Canadell també ha carregat contra el Govern: "No estem ni a favor ni en contra de la renda bàsica universal, però sí de com s'ha plantejat", ha dit, i ha fet èmfasi també en el cost que suposaria si s'apliqués a tots els ciutadans catalans.

Amb els pressupostos del 2023 aprovats, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, agafa aire per tirar endavant la legislatura. Ara bé, sense una majoria estable al Parlament: el PSC i els comuns ja han advertit a Esquerra que per obtenir el seu suport haurà de negociar tota l'agenda legislativa mesura per mesura.