El Parlament dona llum verda a la llei que inclou el registre de catalans a l'exterior

BarcelonaAquest dimecres ha quedat aprovada oficialment la llei de catalans a l'exterior, que inclou el controvertit registre de catalans a l'exterior que ha de servir de cens per al referèndum. La llei s'ha aprovat amb els vots favorables de Junts pel Sí, la CUP, Catalunya Sí que es Pot i el PSC. PP i Cs hi han votat en contra, perquè consideren que és una llei feta a mida per ampliar els suports al Procés. Tot i les crítiques dels partits de l'oposició, el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha explicat que l'objectiu de la normativa és donar "base legislativa" a les comunitats de catalans que viuen a l'exterior, perquè la llei de l'any 1996 havia quedat obsoleta.

El punt més polèmic de la normativa és el registre de catalans a l'exterior, que ja va rebre un advertiment per part de l'Estat quan la fiscalia va obrir una investigació per un anunci publicat als diaris que animava a registrar-se en aquest cens. Mentre que el diputat de Junts pel Sí Jordi Sendra l'ha defensat com una mesura per garantir que "l'accés als serveis tingui les mateixes condicions que per als catalans que viuen a Catalunya", PP i Cs hi veuen una clara intencionalitat d'esdevenir una "eina per al procés". De fet, el diputat popular Juan Milián hi veu un xantatge darrere: "O t'inscrius al registre o no tindràs ajuts". L'objectiu del registre és que el Govern no només atengui els catalans que s'organitzen en entitats a l'exterior, sinó també les persones que no ho fan. Per tal que tots els catalans a l'exterior es puguin beneficiar dels drets que els atorgarà la nova llei, caldrà estar inscrit en el registre, tot i que la inscripció és voluntària.

"El registre és un instrument, no podem prejutjar que el Govern el farà servir malament", ha defensat el diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet, que considera útil aquesta proposta del Govern per saber "els catalans que hi ha a l'exterior". De totes maneres, Nuet ha explicat que la principal demanda que reben dels catalans que viuen a l'exterior és que "volen votar". De fet, la diputada socialista Ester Niubó està satisfeta que el registre no sigui una condició indispensable per accedir als serveis, sinó que sigui "públic i gratuït" i serveixi per "facilitar-hi" l'accés. Això sí, Niubó ha advertit que "no pot ser un cens electoral".

Cs denuncia que la llei "discrimina"

Cs no només s'ha mostrat en contra del registre de catalans a l'exterior, sinó que la diputada Susana Beltrán ha qualificat de "no inclusiva" i de "discriminatòria" el conjunt de la llei de catalans a l'exterior. Considera que "vulnera el dret de llibertat de pensament". A les crítiques de Beltrán s'hi ha afegit Milián, que ha acusat Junts pel Sí de fer servir el registre com un incentiu per aplegar més catalans que donin suport al Procés.

El diputat popular també ha aprofitat l'ocasió per criticar els viatges de Romeva a l'exterior, a qui ha acusat de gastar-se "gairebé 1.000 euros en una nit d'hotel" quan va acompanyar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en el seu viatge oficial del 26 de març per difondre el Procés. Després de la seva intervenció, Milián ha fet un tuit amb la resposta del departament d'Afers Exteriors sobre les despeses del viatge als Estats Units:

Romeva s'ha indignat amb les afirmacions de Milián i des de la conselleria d'Exteriors han explicat a l'ARA que la informació que ha donat el diputat popular no és correcta, ja que els 4.000 euros totals dels que ha parlat el diputat popular van ser pel conjunt dels cinc dies de viatge del conseller i del seu cap de gabinet.