La lluita d’Iglesias i Errejón és ara territorial
Podem i Més País pugnen per les autonomies després del trencament del partit lila i de l’amistat dels líders
MadridQuan Íñigo Errejón va sortir a l’escenari de l’assemblea de Vistalegre II -on es va consumar, el febrer del 2017, la seva derrota en la pugna pel poder a Podem contra Pablo Iglesias-, les bases van cridar: “Unitat, unitat!” Els afins a Iglesias, sempre majoritaris al partit lila, li recriminaven que volia trencar el partit pel seu afany de lideratge. Dimecres passat, un home exaltat interrompia l’assemblea inaugural de Més País, el partit amb què Errejón concorrerà a les eleccions del 10 de novembre. “Vostè ha dividit l’esquerra!”, cridava amb la cara encesa i a un volum que va fer que una part de l’auditori intentés fer-lo callar. Del trencament d’una intimíssima amistat, la d’Iglesias i Errejón, forjada a la Facultat de Ciències Polítiques de la Complutense de Madrid, s’ha passat en dos anys a la confrontació de dos partits amb els seus rostres al capdavant. Una pugna que ja s’ha traslladat a les coalicions a les autonomies, on ja es detecta una fuga d’afins de Podem a Més País. D’aquí a un mes i mig, la batalla serà pels escons.
Malgrat que encara no se sap exactament on es presentarà el partit d’Errejón, que ja va anunciar que només ho faria on tingués opcions d’obtenir escó, aquesta setmana ha sigut clau per veure els territoris on Iglesias pot estar més amenaçat. El cas més cruel va ser a Múrcia, on el secretari general i la seva número dos van decidir directament abandonar el partit i els seus escons per passar-se a la llista d’Errejón. Allà Podem podria passar a mans d’una gestora i d’una assemblea que esculli un nou líder.
Al País Valencià, Podem no podrà fer coalició amb Compromís perquè aquesta última formació va decidir sumar amb Errejón després de la decepció per la falta d’acord del partit lila amb el PSOE. Aquest punt, acabar amb “el bloqueig” d’un govern progressista, és el principal argument d’Errejón per presentar-se i una de les seves armes electorals centrals. El possibilisme ja els va allunyar quan el 2015 Iglesias també va preferir una repetició electoral que posar-se d’acord amb Sánchez i Cs. “De vegades, el que és millor és enemic del que és bo” és una frase habitual d’Errejón que resumeix les diferències en ritmes i ambicions immediates dels antics amics. Tot i “respectar” la decisió i els postulats d’Errejón, ahir al consell ciutadà estatal de Podem Iglesias el va advertir que els inscrits del partit han assenyalat “camins diferents i que Podem no va néixer per apuntalar el bipartidisme”.
A Catalunya, ara com ara, els comuns es mantenen fidels a Iglesias malgrat la bona sintonia d’Ada Colau amb Manuela Carmena, també impulsora de Més Madrid. Tampoc Equo Catalunya s’ha decidit a fer el pas, tot i que el partit a escala estatal sí. La Corunya i Pontevedra podrien ser llocs on Més País basteixi coalicions amb Equo, a l’espera que es pugui arribar a acords amb les marees, que ja van trencar amb Podem abans de les generals del 28 d’abril. A més, a Saragossa la Chunta Aragonesista es coalitzarà amb Més País i no amb Podem, a qui demanava prescindir de Pablo Echenique. Territori a territori, serà molt difícil que Unides Podem no perdi algun dels 42 escons en benefici de Més País, i la divisió pot fer que fins i tot en alguns llocs les dues formacions es quedin sense, per molt que Errejón asseguri que no vol fer retrocedir l’esquerra.
5 o 6 escons garantits
Ara per ara, la primera enquesta que inclou el projecte d’Errejón, la de GAD-3 per al diari Abc, els atorga 9 escons, que bàsicament perdria Podem, a qui en pronostica 34. El politòleg Pablo Simón creu que “és aventurat perquè no se sap on es presentaran”, però creu que uns 5 o 6 escons Errejón ja els té “garantits”. Les diferències entre els dos partits augmentaran més, apunta Simón, en l’“èmfasi” que no en el contingut. Si Errejón posarà l’accent en els temes de gènere i medi ambient més transversal, Podem optarà per una línia “més combativa i antiestablishment”, i posa com a exemple el Bloco d’Esquerda i el Partit Comunista a Portugal, que “malgrat que s’odien entre si van aconseguir pactar amb els socialistes.
D’una íntima amistat amb escapades de caps de setmana i de formar un partit amb la il·lusió de transformar un país, ara només en queden cendres i batalles electorals i pel relat. Errejón, que va acabar de trencar amb Podem al gener quan va promoure una llista pròpia a la Comunitat de Madrid, va negar fins fa poc que faria el pas a l’Estat. Però la lluita “contra l’abstenció i el bloqueig”, diu, l’ha portat a moure’s definitivament i ha escenificar la lluita per les paperetes de dos examics que fa només tres anys es besaven als llavis per demostrar, justament, que no havien trencat.