La lluita contra l’oblit de les preses i exiliades polítiques

Barcelona“Si se’ns queden, no us oblideu de nosaltres”. Aquestes van ser les últimes paraules que l’exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa va pronunciar en llibertat. Les va dirigir als periodistes que el divendres 23 de març s’aplegaven davant les portes del Tribunal Suprem per conèixer la decisió del magistrat Pablo Llarena. Minuts després, Llarena dictava que Bassa tornés a Alcalá-Meco, en un trajecte en què va anar acompanyada de Carme Forcadell, també empresonada. Aquell mateix dia, Marta Rovira posava rumb a Suïssa, un país on ja hi havia exiliada Anna Gabriel. La cupaire va seguir el camí de Meritxell Serret, a Brussel·les des del novembre.

En ple debat d’investidura, el jutge també va ordenar l’ingrés a la presó de l’aleshores candidat a la presidència, Jordi Turull, i dels exconsellers Josep Rull i Raül Romeva. Tots cinc ja havien estat 32 nits tancats -excepte Forcadell, que només n’hi havia estat una-, i tots ells havien ostentat alts càrrecs en l’última legislatura. Però, malgrat compartir un punt de partida, el relat del seu empresonament seria diferent.

“Ens vam adonar que els mitjans mai s’oblidaven de Soto de Real o d’Estremera, però sí d’Alcalá-Meco”, recorda Meritxell Borràs, exconsellera de Governació i presa el passat mes de novembre. “A l’hora de citar els empresonats, per exemple, sempre se’ns deia les últimes. A vegades ni tan sols se’ns anomenava”, lamenta. Les polítiques han tornat a quedar relegades a un segon pla, un fet gens excepcional: és un patró històric que es va repetint. I és que, més enllà de la duresa inherent de la privació de llibertat i la cruesa d’estar lluny de la família, les preses i les exiliades han de lluitar també contra l’oblit.

Condicions precàries

Bassa i Forcadell ja fa 117 i 86 nits que dormen en una de les 423 cel·les de 8 metres quadrats que hi ha a Alcalá-Meco, una de les tres úniques presons de dones de l’estat espanyol. Aquest, a més, és un dels centres penitenciaris més vells i amb unes instal·lacions més precàries. “Les presons representen les virtuts i els defectes de qualsevol estat”, explica Esther Giménez-Salinas, catedràtica de dret penal a la Universitat de Barcelona.

Del total de la població reclusa a Espanya, només el 8,8% són dones. És precisament per ser minoria que gran part de les internes han de residir en presons masculines que han adaptat petites i pitjors zones per a elles. Centres que, en qualsevol cas, no estan habilitats per donar resposta a les necessitats específiques de les dones. A més, com explica Borràs, els productes de primera necessitat que se’ls dona també són insuficients. “Se’ns donava un paquet cada mes amb paper de vàter, compreses, preservatius i pasta de dents”, assenyala . Una circumstància agreujada per a les preses amb menys recursos econòmics: a l’economat no es venen productes de marca blanca i, per tant, els preus de productes bàsics resulten ser més elevats del que podrien trobar en qualsevol supermercat.

En el cas de les preses polítiques, a la insuficiència d’espais i béns s’hi suma la llunyania, 600 quilòmetres que separen les presons madrilenyes de Catalunya. Una distància que els dirigents presos a Estremera i Soto del Real aconsegueixen cobrir amb una presència en mitjans amb entrevistes i reportatges de les visites. Un cop més, en el cas de Forcadell i Bassa la seva presència és molt inferior.

“Les oblidaven per ser dones”

“Em pensava que a la Dolors i a la Carme, per ser qui són, no els passaria. Però de seguida vaig adonar-me que se les oblidava. Perquè són dones”. Amb aquesta contundència va expressar-se Montse Bassa, germana de l’exconsellera, en l’últim acte de l’associació Cap Dona en l’Oblit, celebrat el 23 de maig. “Mentre van estar on es dirimia el poder, van formar part de la dinàmica. Però quan van haver de sortir-ne, sigui per la presó o per l’exili, van perdre la condició de polítiques”, argumenta Patrícia Martínez, doctora en història i experta en polítiques de gènere, que lamenta que les preses tenen menys presència perquè a la dona “se la deixa entrar en política”, com si no en formés part.

De fet, les quatre conselleres del govern Puigdemont i les exiliades han abandonat l’acta de diputades, un gest que no han fet la majoria de presos que eren també parlamentaris. “Ho veig com una manera d’entendre el lideratge femení: més cooperatiu i menys personalista”, diu a l’ARA, des de l’exili, l’exconsellera Meritxell Serret, que lamenta que la discriminació a les dones és un fet també inherent a la política: “De la mateixa manera que quan érem al Govern es parlava poc de les conselleres i durant la campanya es va parlar poc de les candidates”, recorda Serret.

“L’oblit és patriarcal, una eina dels homes per invisibilitzar-nos”, va lamentar l’exdiputada cupaire Mireia Boya, en l’acte per recordar Bassa i Forcadell. És precisament per aquest motiu que el dia 23 de cada mes, i sota el lema “Cap dona en l’oblit”, desenes de persones s’apleguen per exigir que les preses i exiliades també són referents a reivindicar. Un canvi d’estratègia respecte al primer període d’empresonament, que, ja en llibertat, l’exconsellera Borràs ha pogut percebre. “Ara es parla més de les dones perquè hi ha hagut accions concretes. Un fet que hem d’agrair, en gran part, a l’activisme de Dolors Bassa”. Les preses volen que a la condemna de la presó no s’hi sumi la de l’oblit.

Les polítiques a l’exili i a la presó durant la història

Enriqueta Gallinat

Militant des de la fundació, va ser secretària de l’últim alcalde republicà de Barcelona. El 1939 va exiliar-se a França, des d’on va col·laborar amb les xarxes d’evasió de refugiats que fugien de l’ocupació nazi.

Frederica Montseny

Primera dona a ser ministra a Espanya i figura emblemàtica del moviment obrer, va exiliar-se a França i, fugint dels nazis, va passar pels Estats Units, Mèxic, el Regne Unit i Itàlia.

María Salvo

Activista antifranquista. Exiliada a França, va tornar a Espanya, on va ser torturada i condemnada a 30 anys de presó. En tornar a Barcelona, en llibertat, va seguir al PSUC.

Tomasa Cuevas

Després de passar per més de cinc presons, l’any 1944 va ingressar al centre de les Corts. El 1961 va exiliar-se a França. En tornar, va dedicar-se al suport als presos polítics.