La lluita per un lloc al Congrés enfronta els pesos pesants del PP

BarcelonaEl fantasma dels pitjors resultats de la història en unes eleccions espanyoles plana sobre el PP a Catalunya des de fa dies. El 1989, amb les sigles acabades d’estrenar i Jorge Fernández Díaz com a cap de llista, la dreta espanyola va treure quatre diputats. Una xifra que molts al partit veuen possible repetir i que deixaria fora del Congrés alguns pesos pesants que malden per un bon lloc en la llista per Barcelona.

Tot i que no s’espera tancar la candidatura fins a mitjans de novembre i tothom coincideix que l’última paraula la tindrà Mariano Rajoy, la tensió es palpa entre la militància, que ja ha començat a fer campanya per un o altre candidat. Per descongestionar la situació, totes les fonts consultades per l’ARA donen per fet que el cap de gabinet i de campanya de Rajoy, Jorge Moragas, anirà per Madrid. També deixen lloc Àngels Esteller i Antonio Gallego, que anaven a les llistes el 2011 però ara es quedaran a l’Ajuntament de Barcelona i al Parlament.

Camacho, ja amb casa a Madrid

Qui queda per trobar un lloc? D’entrada, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández, i la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. Segons apunten diverses fonts del partit a l’ARA, ells es disputen els dos primers llocs. L’ordre, variable i pendent d’una conversa de Rajoy amb el ministre. “Si el Jorge vol, el Jorge serà cap de llista”, remarquen fonts de la direcció, que no descarten que acabi de dos per les dificultats de compaginar el ministeri i la campanya. Camacho, per la seva banda, va pactar un lloc al Congrés per no presentar-se el 27-S i, de fet, ja ha trobat casa a Madrid. Fonts pròximes apunten que, com a presidenta, no pot anar més enrere de la segona posició.

Per darrere, José Luis Ayllón. El secretari d’estat de Relacions amb les Corts és home de confiança de Soraya Sáenz de Santamaría i el partit el considera imprescindible. Té un lloc assegurat. ¿I Dolors Montserrat i Andrea Levy? Totes dues són dos noms defensats pels que demanen una renovació i no volen Fernández o Camacho liderant la llista. Tot i que defenestrada per Camacho, Montserrat està ben vista per sectors de Génova i té suports al partit, però pocs la veuen de número 1. Levy acaba d’entrar al Parlament i això li resta opcions, però vol fer carrera a Madrid i sap que cal ser al Congrés. És una possible cap de llista si hi ha una revolució. La pugna continua i, si hi ha desfeta el 20 de desembre, amenaça d’endurir-se.

Jorge Fernández Díaz

“Sempre has sigut fidel, com a mínim a mi”. Així va ungir Rajoy a Fernández en un míting el 2011 abans de recompensar-lo amb un ministeri. Fonts del PP preveuen que ell decidirà quin paper vol tenir després de parlar amb Rajoy.

Andrea Levy

Acaba de ser escollida diputada al Parlament, però vol fer carrera a Madrid i necessita ser al Congrés. Algunes veus la situen com a cap de llista si el partit vol “renovar-se”, però es manté a l’expectativa.

José Luis Ayllón

Fora dels focus i de les disputes. Ningú discuteix que serà a la llista amb un lloc assegurat de sortida. Home de confiança de Soraya Sáenz de Santamaría, el PP el considera imprescindible. Ja sigui a la Moncloa o a l’oposició.

Alícia Sánchez-Camacho

Va pactar un lloc al Congrés per no ser candidata el 27-S. Tot i que dins el partit admeten que està “cremada”, pot ser candidata si Fernández no ho és. El fet que sigui presidenta impedeix, segons diuen, que vagi per sota del segon lloc.

Jorge Moragas

Cap de gabinet i de campanya de Rajoy, tot apunta que anirà a la llista de Madrid. Això descongestiona Barcelona i obre les opcions d’encabir la resta de dirigents populars en els cinc primers llocs.

Dolors Montserrat

Vicepresidenta tercera del Congrés i valorada per sectors de Génova, és una de les cares per qui aposten les veus que demanen “renovació”. Defenestrada per Camacho, és molt difícil que pugui estar al capdavant de la llista.