Lluís Soler: “Hem d’evitar un altre 155 de totes totes”
Lluís Soler rep l’ARA després de ser escollit divendres president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM)
BarcelonaLluís Soler (Deltebre, 1983) rep l’ARA després de ser escollit divendres president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Soler, que ja ha demanat una reunió amb el president de la Generalitat, Quim Torra, assegura que l’entitat continuarà acompanyant les institucions catalanes en el Procés i fa una crida perquè la resposta a la sentència no acabi en un nou 155.
Per què fa el pas?
Soc un convençut del municipalisme, els alcaldes som la base del servei públic. Tot i que soc jove, porto 12 anys al món local.
Quins objectius es posa?
Els divideixo en sis eixos: donar assistència jurídica als municipis, incidir en la legislació sobre el món local, oferir formació als càrrecs electes, internacionalitzar el model municipal català, unificar l’ACM i la FMC, i estar al costat de les institucions catalanes en el procés d’anhel col·lectiu de llibertat.
¿Es fixa algun calendari per a la fusió amb la FMC?
Marcar un calendari ens pot portar a la frustració. L’important és que tinguem clar que el marc temporal són aquests quatre anys, però, si ho aconseguim en un any, millor.
Quins deures posa a la Generalitat? ¿Els ajuntaments necessiten que s’aprovin els pressupostos?
A la Generalitat se li ha de dir que l’ACM continuarà sent un aliat estratègic en l’anhel de llibertats públiques però també que el dia a dia dels municipis s’ha de governar. És evident que si el Govern aprova pressupostos les coses són més fàcils. Seria molt aconsellable que poguéssim tenir pressupostos.
¿L’ACM hauria de participar en les reunions sobre com respondre a la sentència?
Ser a la taula sempre és important. Estarem al costat de les institucions catalanes, i el que volem és estar-hi amb la màxima incidència possible d’acord amb el que el món local vol fer.
I què vol fer?
La proposta de resposta a la sentència no ha de sortir de l’ACM. Jo entenc que hem de ser a la taula en el punt de decisió perquè s’ha de legitimar des del món local, però que qui ha de fer les propostes de resposta és el Govern.
Evitar el 155 és prioritari?
Nosaltres tenim clar que volem un estat propi, però el 155 ens va portar a una situació de preautonomia. És una cosa que no hauríem de tornar a viure. L’hem d’evitar de totes totes.
Això condiciona el tipus de resposta que es dona a la sentència.
Hem de dibuixar escenaris que no ens portin a una frustració ciutadana, perquè suposaria caure en un desànim generalitzat que no és aconsellable. Hem de dibuixar escenaris que ens puguem comprometre a complir, no caure en una acció estèril que després no serveixi per a res.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reclama a Torra que retiri la pancarta amb el llaç.
Aquestes denúncies que afecten la llibertat d’expressió i ideològica no deixen de fer-nos pensar que no estem en una democràcia de gran qualitat.
Vostè, que forma part de la direcció del PDECat, ¿creu que el partit s’ha de dissoldre dins de JxCat o s’ha de preservar com a partit?
Jo no demano dissolucions ni integracions. Al final l’instrument i els personalismes per a mi són el menys important. Només demano que es posi ordre i estructura en un espai que ha de ser central en la política catalana.
Exdirigents del PDECat van participar diumenge en la reunió de Poblet. Tem una escissió?
Atomitzar més l’espai a hores d’ara no ens aporta res. Hem de mirar d’aconseguir ordre, organització i una missió clara.