Lluís Salvadó serà el nou president del Port de Barcelona
Serà nomenat pocs dies després que el TSJC hagi obert judici contra ell pel seu paper en l'1-O
BarcelonaJa fa gairebé dos mesos que JxCat va abandonar el Govern, però encara no s'ha completat del tot la transició en alguns punts clau de l'administració. Aquesta setmana, per exemple, s'ha nomenat Antoni Segarra nou president dels Ferrocarrils de la Generalitat i, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA, Lluís Salvadó substituirà Damià Calvet com a president del Port de Barcelona. Salvadó, actual diputat d'ERC –a qui la mesa ha rebutjat suspendre–, era un membre destacat del sottogoverno durant la tardor del 2017 i fa pocs dies el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert judici oral contra ell per malversació i revelació de secrets.
Com a secretari d'Hisenda (2016-2017) era l'encarregat, entre altres coses, d'impulsar l'Agència Tributària de Catalunya i les anomenades estructures d'estat, que finalment es van demostrar insuficients a l'arribar el moment de la desconnexió. Per la seva tasca, però, va ser un dels detinguts el 20-S i, juntament amb Josep Maria Jové, va protagonitzar una imatge icònica quan dos dies després van quedar en llibertat. Des d'aleshores ERC havia preferit mantenir els càrrecs de l'1-O perseguits per la justícia fora del Govern, però aquesta tendència l'ha canviat en la present legislatura situant Natàlia Garriga com a consellera de Cultura i Meritxell Serret, recentment, com a consellera d'Exteriors, totes dues pendents d'un judici per desobediència al TSJC. Garriga, Serret i ara Salvadó s'enfronten a una possible inhabilitació, com la que ja ha obligat Bernat Solé, delegat del Govern a Lleida, a abandonar recentment l'executiu.
El seu nou càrrec és incompatible amb la tasca que actualment desenvolupava al Parlament i, per tant, deixarà de ser diputat a la cambra, on ha representat Esquerra entre el 2012 i el 2015 i ho tornava a fer des de finals del 2017 ocupant responsabilitats a la comissió d'economia. Ara, amb un sou anual de 115.000 euros –com el d'un conseller–, passarà a liderar l'ens públic que gestiona el Port i que la Generalitat comparteix amb l'Estat, els ajuntaments de Barcelona i del Prat de Llobregat, les cambres de comerç i els sindicats. L'elecció de Salvadó, de fet, dependrà de l'acceptació del consell d'administració.
Un home de confiança
Nascut a la Ràpita el 1969, Salvadó és un dels càrrecs importants en l'organització interna d'ERC des que Oriol Junqueras va agafar les regnes del partit. De fet, va ser el mateix Junqueras qui se'l va emportar a Govern, i va formar part del nucli dur de l'estratègia de la desconnexió amb l'Estat. Va ser secretari general adjunt de la formació –número 3– fins que el va substituir Marta Vilalta el 2019. Ara és vicesecretari general de coordinació interna, però continua tenint molta ascendència sobre el territori. Enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (UPC), milita al partit des del 1991, del que també va ser president de la federació d'ERC a les Terres de l'Ebre. Entre els càrrecs institucionals destaquen el d'alcalde de la Ràpita (1996-1998) i delegat del Govern a les Terres de l'Ebre (2004-2010), a més dels ja esmentats al Parlament i a la secretaria d'Hisenda.
Al jutjat 13 de Barcelona, el que va assumir de forma primigènia la causa contra els responsables de l'1-O, van acumular centenars de pàgines sobre el paper de Salvadó en el referèndum. I ell, com d'altres càrrecs de l'executiu, ha vist com se li punxaven els múltiples telèfons que va arribar a acumular i com es filtraven converses privades amb més o menys relació amb els fets investigats. En una d'elles, la més polèmica, Salvadó comentava amb un amic i càrrec d'ERC a l'Ebre la dificultat que tenia el PDECat per trobar conselleres i plantejava que acabessin triant "la que tingui les mamelles més grosses". Unes paraules que van comportar una gran polèmica, també dins d'ERC, que va anunciar l'obertura d'un expedient que finalment es va acabar diluint amb el temps.