Lluís Rabell: “ERC ha de fer un gir a l’esquerra i plantejar-se una altra aliança”

BarcelonaEl president de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, Lluís Rabell, explica com afronta la confluència que encapçala una tardor clau per a la continuïtat del procés sobiranista.

L’ANC assegura que els espera amb els “braços oberts” a la Diada. Com respon a la invitació?

No obren els braços, fan un plantejament enganyós. Voldrien captar l’espai polític i social que representen els comuns però en realitat el que estan fent és instar-nos a adherir-nos a un full de ruta unilateral. El problema no és que l’Estat no vulgui un referèndum, sinó com construïm una correlació de forces que faci possible la decisió democràtica de la societat catalana.

Què caldria fer perquè els comuns se sentissin cridats a participar-hi?

La Diada funcionarà perquè hi ha base social i la manifestació serà un èxit. Però ja ho tenen molt definit i nosaltres no ho qüestionem. Són ells els amos de la seva manifestació. Una altra cosa és que l’11-S és més que una manifestació d’una determinada formació política i en els termes en els quals ho plantegen el nostre espai polític s’hi sentirà incòmode, al marge de si hi ha militants nostres que hi assisteixen.

Es plantegen un acte propi?

Sí, però no ho farem com una contraprogramació. Serà un acte més de reflexió política i no per mirar de soscavar l’èxit d’una manifestació. Es faria, per exemple, el dia abans.

Com es pot construir una correlació de forces en què hi hagi els comuns?

Cal un gir social net cap a l’esquerra en les polítiques del Govern. Hi ha una part important de la societat catalana que està exclosa de la vida política i democràtica perquè té necessitats de supervivència quotidiana. Sense un gir que permeti sargir aquesta base social serà molt difícil imaginar un avenç de l’autogovern de Catalunya. D’altra banda, cal una aliança de la societat civil catalana, que és més àmplia que el món independentista. Hauríem de reactivar un punt de trobada com el del Pacte pel Dret a Decidir. Quan tinguem la correlació de forces, tindrem el permís per al referèndum.

¿Confien que el Govern replantegi el seu full de ruta?

Ho dubto molt. Podria passar si hi hagués una crisi de la majoria en la qüestió de confiança. Puigdemont té més raó que un sant quan diu que no tindria sentit que la CUP votés la qüestió de confiança i un mes després tombés els pressupostos. La independència no arriba a curt termini però, per contra, la qüestió social fa petar les costures d’aquesta aliança entre dreta, esquerra i centreesquerra. El full de ruta està tocat.

Sense replantejament, com llegirà un sí de la CUP a Puigdemont?

Si hi ha pacte, serà perquè la CUP s’atemoreix de la seva pròpia audàcia i acaba passant per l’adreçador.

Si no confia en un gir del Govern, el millor escenari és anar a eleccions?

El millor és que desllorigui la situació la mateixa societat, tenir una tardor molt calenta. Però en l’últim any el nombre de vagues ha baixat considerablement.

O sigui, agitació social.

Ajudaria a fer que els debats sobre la perspectiva de futur polític i territorial de Catalunya i el seu esdevenir com a nació es tenyissin de contingut social i es pensés en funció de les necessitats d’una majoria social.

L’11-S no pot fer aquesta funció?

És complicat amb el full de ruta unilateral. Part del bloqueig té a veure amb els càlculs polítics de les forces que formen Junts pel Sí. No hi ha cap dirigent seriós que pensi que en 18 mesos o 20 hi haurà independència o res que s’hi assembli. El problema és com canviar el relat. ERC i el PDC estan disputant-se l’hegemonia de l’espai sobiranista.

¿El procés és, doncs, una simple batalla partidista?

Hi ha una batalla partidista i una dificultat per canviar el relat. I una part de molta improvisació. Hi haurà un moment en què el full de ruta de la unilateralitat es veurà completament fracassat i ERC haurà de fer un gir cap a l’esquerra i replantejar-se una altra aliança sense renunciar a l’objectiu de la independència.

¿És una crida a ERC perquè deixi caure el Govern?

És una crida claríssima a ERC a decidir si vol seguir per aquest camí que certifica el bloqueig o plantejar-se un canvi perquè aquesta aliança amb CDC és insostenible. Cal construir una majoria social d’esquerres progressista i ningú a hores d’ara es pot imaginar un govern d’esquerres a Catalunya sense ERC.