Política25/07/2015

Lluís Rabell, un polític de carrer

Maria Ortega
i Maria Ortega

BarcelonaEloqüència, bonhomia i capacitat de buscar consensos i aglutinar. Són els tres valors que més destaquen de Lluís Rabell (Barcelona, 1954) els que han batallat al seu costat en alguna de les moltes causes socials i veïnals que ha defensat. Durant la seva presidència, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha sumat esforços amb agents com els sindicats, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o el tercer sector per plantar cara a problemes que, com els desnonaments o la pobresa energètica, van més enllà de les fronteres de Barcelona. I s’ha posicionat, també, en conflictes com el del cas Pujol -promovent una querella- o, fins i tot, la indemnització a l’empresa del projecte Castor.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El seu lideratge en aquesta entitat veïnal, que va començar a finals del 2012, ha estat marcat, segons alguns dels seus companys de junta, per la “defensa de les llibertats en majúscules” i per una mirada que va més enllà de Barcelona. També per la mediació en conflictes com el de Can Vies. Però, sobretot, per la seva capacitat discursiva.

Cargando
No hay anuncios

Rabell, que va lluitar per la causa del socialisme a la formació trotskista Revolta Global i és pròxim a EUiA, va defensar el sí-sí a la consulta del 9-N des d’Esquerres pel Sí-Sí. Va entrar a la FAVB amb la candidatura unitària que liderava Jordi Bonet -ara a Podem- per girar full després de la crisi que va suposar per a l’entitat la dimissió en bloc de l’anterior junta, i va rellevar Bonet quan, per feina, va deixar el càrrec. També presideix, “de manera activa”, l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. De professió, traductor. Va néixer al Raval i, per feina, es va traslladar a França, on van créixer el seu activisme social i les seves inquietuds culturals. Va tornar a Barcelona el 1987 i es va integrar, llavors, al moviment veïnal, sobretot en aquesta zona de l’Eixample.

Marcatge a Trias

Cargando
No hay anuncios

De verb punyent -i ploma afilada-, Rabell va marcar de prop el govern de Xavier Trias a la ciutat, sobretot pel que fa al model turístic -promovent, per exemple, una audiència pública- i en decisions com la de reformar la Diagonal. S’hi va encarar obertament amb una carta en què li retreia que hagués insinuat que se sumaria a la llista que encapçalava Ada Colau a les eleccions municipals i que, amb les seves intervencions, buscava rèdits electorals. En aquell escrit, Rabell va defensar el paper “eminentment polític” de les associacions veïnals per empoderar la ciutadania i va tancar qualsevol opció de sumar-se a una llista, fos a les municipals o a qualsevol altre comici. Finalment, però, no mantindrà aquelles paraules. S’ha deixat convèncer per Catalunya Sí que es Pot, la confluència d’ICV-EUiA i Podem -i que espera Procés Constituent-, tot i haver declinat anteriorment aquesta proposta. Dilluns, mentre estava reunit amb la junta de la FAVB, va rebre la trucada definitiva. Una trucada que va obligar a interrompre la reunió i que, com apunten a la junta, ja va deixar clara la impressió que l’entitat veïnal tancava l’era Rabell. De fet, per la irrupció de Barcelona en Comú, la FAVB ha acomiadat l’ara regidora Mercedes Vidal i Marc Andreu, que ha passat a ser conseller tècnic de Sant Martí. La mateixa Colau havia format part de la junta.

A la FAVB, Rabell tanca una etapa que, per als seus companys, ha sigut “molt bona”. L’històric Andrés Naya destacava ahir que el moviment ha tingut molta visibilitat i s’ha centrat en la “defensa de les llibertats”. Vestit sempre amb camises i amb bolígrafs a la butxaca, el cap de llista de Catalunya Sí que es Pot va insistir ahir que “ha arribat el moment de transformar la protesta en instrument polític”.

Cargando
No hay anuncios

Disposat a “conquerir” la Generalitat el 27-S

El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, va prometre ahir durant la presentació de la seva candidatura “picar pedra” per aconseguir “conquerir” la Generalitat. Va dir que ho faria “repolititzant” les classes populars, que arran de la crisi han quedat “recloses en l’abstenció”, i reivindicant unitat al voltant del dret a decidir. El líder veïnal, que espera sumar Procés Constituent a la confluència, va admetre que se sent “perfectament còmode” amb l’independentisme, però que l’objectiu de la candidatura era aplegar diferents sensibilitats per batallar per un referèndum. L’activista va carregar també contra la llista de CDC, ERC i les entitats sobiranistes tot advertint que és molt “curiós” que el candidat vagi “tapat” en el número quatre, en referència a Artur Mas. Rabell ja ha deixat el càrrec de president a la FAVB i serà substituït per la fins ara vicepresidenta primera, Ana Menéndez.