Lluís Rabell: “En una conspiració el problema és si tens cadàvers a l’armari, i CDC en tenia”

BarcelonaÉs d’hora al matí quan Lluís Rabell entra a l’estudi de l’ARA. Se’l veu somrient i serè. Si de cas, un pèl accelerat de discurs, com demostrant que, encara que el van reclutar com a candidat a la presidència de la Generalitat a finals de juliol, té els missatges clars, sobretot quan parla de Mas. M’explica que aquests dies, anant pel país, detecta que les coses que amoïnen la gent no tenen a veure amb els titulars del diari del dia.

Què està descobrint aquests dies?

Les desigualtats socials i els desequilibris territorials sobre el terreny. Aquesta realitat es veu i es viu amb una intensitat particular quan vas a trobar la teva gent.

El president ha comparegut al Parlament per donar explicacions a propòsit dels casos de corrupció. Ha dit que no creu en les casualitats. Vostè tampoc?

Quan estàs en política no creus en les casualitats. El president Mas es refereix al motiu pel qual s’ha produït l’escorcoll [a la seu de CDC]. És una manera d’insinuar que hi ha una conspiració. Quan hi ha una conspiració per trobar cadàvers a l’armari, el problema comença si n’hi tens. I em fa l’efecte que CDC, des d’aquest punt de vista, n’hi tenia uns quants.

¿Comparteix l’afirmació de Mas que això no és un estat de dret?

Diguem que tenim un estat de dret amb enormes dèficits democràtics. Però en seu parlamentària s’assenyalava que només és CDC qui rep aquestes visites intempestives de la Guàrdia Civil com a policia judicial, eh? Ni ERC ni la CUP ni ICV ni altres formacions polítiques . Per contra, tenim enormes dèficits democràtics i el PP ens en ha donat un altre exemple amb la reforma exprés del TC. Esperem que sigui efímera.

A propòsit d’això que em diu, que als altres no els han escorcollat, el president Mas va afirmar que Teyco va pagar altres partits.

Això ho hauria de demostrar ell. De moment, el que han trobat als escorcolls són indicis bastant inquietants sobre la relació de CDC amb aquesta constructora, sobre un càlcul del 3%.

Vostè ha anunciat que Pablo Iglesias farà un pas més durant aquesta campanya pel que fa a la sobirania de Catalunya. Li haig de preguntar en què consisteix.

Ho acabarem de tancar d’aquí uns dies però serà una expressió pública d’una entesa, d’una certa aliança entre les forces progressistes que aquí a Catalunya volem obrir una nova perspectiva transformadora i les forces que, com Podem, arreu de l’Estat acompanyen i donen suport a les nostres reivindicacions. Ho posarem en escena de manera potent perquè pensem que la nostra batalla el 27-S té com a horitzó no només un canvi a Catalunya sinó també preparar la caiguda del govern del PP i generar un escenari molt més favorable a les classes treballadores i a la societat espanyola en general però també a les reivindicacions democràtiques, les aspiracions de la societat catalana.

¿Això vol dir anunciar el compromís per fer un referèndum?

Pablo Iglesias ja ho ha dit molt clarament, i segurament ho repetirà, que ell defensa la convocatòria d’un referèndum i que es comprometia, com a força política, a fer tot el possible i a remoure els obstacles que fos necessari per fer possible la celebració de la consulta.

Hi haurà data també?

Les dates depenen sobretot de la correlació de forces.

¿Sense reforma constitucional es podria fer això?

Per convocar una consulta la reforma constitucional no és necessària.

La temptativa que va fer la societat catalana per pactar-la aquesta última legislatura va topar sobretot amb una falta de voluntat política.

Hi ha qui diu que si no hi ha una gran majoria a favor del sí el 27-S Espanya no notarà cap pressió per canviar les coses.

Jo crec que el que pot canviar les coses a Espanya és que hi hagi, sobretot, una gran majoria a favor del dret a decidir. Estem abocats a una negociació amb l’estat espanyol i crec que és un gran error d’estratègia, independentista fins i tot, donar per amortitzada la lluita per obtenir un referèndum.

Què dirà quan la nit del 27-S se li acosti un periodista de la BBC o la CNN i li pregunti: “Senyor Rabell, els seus vots són per al sí o per al no?”

Són per al sí a una Catalunya social.

Em refereixo a la independència.

Jo ja he parlat amb periodistes del Wall Street Journal i de Le Monde, i els he dit que el 27-S no es decidirà independència sí o no. Això és justament la trampa que ha tornat a fer aquesta setmana Artur Mas en seu parlamentària. El 27-S es decidirà si Artur Mas continua governant la Generalitat o si hi ha la possibilitat que al voltant nostre es configuri una altra alternativa de govern. El que busca CDC és una situació a la basca, un empat tècnic, ni per a tu ni per a mi: jo gestiono des del govern la frustració nacional d’aquest país i vaig tirant endavant el meu projecte i les meves polítiques.

¿Amb la complicitat innocent d’Esquerra?

ERC haurà de prendre decisions en el seu moment. Crec que ha sigut víctima de l’imaginari col·lectiu, que ha contribuït a crear un camí exprés cap a la independència. ERC no va tenir prou valor per dir no a Artur Mas, que els va amenaçar de no fer el 27-S si no participaven en la llista en les condicions de subalternitat en les quals s’han posat.