Rabell estén la mà a ERC i la CUP per formar una majoria d'esquerres després del 27-S

BarcelonaEl candidat de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, estén la mà a ERC i la CUP per formar una majoria d'esquerres després del 27-S, moment en què les dues formacions "hauran d'escollir" entre fer president Artur Mas o permetre una "majoria social d'esquerres" liderada per la seva candidatura.

En una entrevista amb EFE aquest dissabte, Rabell ha considerat que tant ERC com el candidat de Junts pel Sí, l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva, han fet una "aposta equivocada" en entrar a formar part d'una llista unitària dissenyada, segons el seu parer, per "amagar" una "força desgastada" com CDC i el president Artur Mas.

Per Rabell, CDC ha aprofitat la "bona voluntat de molta gent" per evitar presentar-se "a cara descoberta" i està usant una "aspiració legítima per intentar recuperar el Govern, sense sotmetre's al balanç de la seva política ni explicitar el seu programa", amagant-se rere figures de la societat civil, que "no governaran".

És per això que ha lamentat l'"equivocació" de Romeva en pensar que aquesta proposta "pot desbloquejar la situació actual, quan és el contrari, pot abocar a un bloqueig, perquè dóna per amortitzat el dret a decidir i perd la possibilitat d'arrossegar una gran part de la societat catalana", ha afirmat Rabell.

El cap de llista de Catalunya Sí que es Pot també ha lamentat que ERC "hagi caigut presonera de l'imaginari de veure la possibilitat d'accedir a la independència per un camí recte i fàcil", i hagi acabat sent "víctima del seu propi discurs i subsumida en aquesta llista".

"Aquests debats sobre governs instrumentals i transitoris estan molt bé. Però el 28-S ERC i la CUP hauran d'acabar escollint qui presideix el Govern, o bé una majoria social d'esquerres que necessàriament hauria de ser vertebrada i liderada per Catalunya Sí que es Pot, o bé tornar a fer president Mas", ha considerat Rabell.

I és que el candidat de Catalunya Sí que es Pot ha avisat que "el temps posa cadascú al seu lloc i davant les seves pròpies responsabilitats", i arribarà un moment que "caldrà escollir". Però s'ha mostrat confiat que l'aposta d'ERC "no sigui definitiva" i, en aquest sentit, ell treballarà "per obrir un altre camí possible".

Així, l'activista ha "estès la mà", ja "des d'ara mateix", a ERC i la CUP per a una "majoria que faci vascular el Parlament cap a l'esquerra i obri un nou horitzó de justícia social, però també cap a un procés d'autodeterminació" basat en la "remobilització de la societat catalana al voltant d'una àmplia majoria que faci possible el dret a decidir".

"Difícilment es pot imaginar una majoria social d'esquerres a Catalunya que no integri i abraci representacions legítimes de les classes populars i propostes progressistes com ERC i la CUP. Són actors legítims i necessaris d'una majoria social progressista", ha apuntat Rabell, que tampoc no ha tancat la porta al PSC, sempre que recuperi la reivindicació d'una consulta.

El fins ara president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha qüestionat, d'altra banda, que l'independentisme hagi fixat en una majoria de 68 diputats -el 51 % d'escons- la xifra mínima necessària per declarar la independència després del 27-S, encara que no tingui majoria de vots.

Una possibilitat que ha qualificat d'"equivocació" i "trampa", ja que "difícilment algú de l'àrea metropolitana podria entendre que en una qüestió tan decisiva el seu vot compti la meitat que un altre".

Més enllà d'aquesta qüestió, el candidat ha lamentat que el plantejament plebiscitari del 27-S és una "equivocació i una maniobra, perquè es pretén esborrar qualsevol matís polític".

"Les eleccions són tot al contrari d'un plebiscit, perquè és un terreny de presentació de programes, propostes, alternatives, balanços i matisos, mentre que un plebiscit és blanc o negre, sí o no. En unes eleccions en les qual es presenten una pila de candidatures, difícilment poden ser plebiscitàries", ha dit.

Rabell ha insistit que la seva formació acudirà als comicis amb un projecte basat en "un programa de rescat social i mesures urgents de contenció de la pobresa i la desigualtat"; un compromís amb la regeneració democràtica; i, davant l'"esgotament" del model autonòmic, la reivindicació del dret a decidir com a idea "àmpliament compartida pels catalans".