Lluís Puig, Clara Ponsatí i Meritxell Serret renuncien a l'acta de diputat per assegurar la majoria al Parlament

BarcelonaL'acord del Tribunal Constitucional d'impedir el vot delegat dels diputats escollits el 21-D que des de finals d'octubre són a Brussel·les ha obligat l'independentisme a treure la calculadora: necessita assegurar-se que els presos i un dels exiliats votin per tenir majoria simple i que ho facin tres per arribar a la majoria absoluta. Després de la decisió del TC, JxCat i ERC veuen que l'única solució per confirmar aquests vots és que renunciïn a l'acta de diputat, fer córrer la llista i que nous representants puguin participar presencialment en la cambra. Així, diumenge a la nit el conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig, i la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, van anunciar que deixen l'escó i aquest dilluns ho ha fet la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, d'ERC.

"Sempre he dit que sabíem com sumar 68 a la sessió d'investidura de Carles Puigdemont. Demà presento la meva renúncia a diputat", ha piulat Puig, que s'ha mostrat convençut que JxCat i ERC "saben gestionar" la situació.

En un primer moment, Puig havia anunciat que també renunciava l'altra consellera a Brussel·les, Meritxell Serret, però va demanar disculpes per haver-se avançat. Finalment, la republicana també ha seguit els passos del consellers de JxCat. Aquest dilluns ha estat el torn d'ERC, que ha presentat al registre del Parlament l’escrit amb la petició de Serret perquè es disposi tot el tràmit i es procedeixi a la renúncia de la seva acta de diputada. Serret, que és a Brussel·les amb Carles Puigdemont, Lluís Puig, Clara Ponsatí i Toni Comín –que no ha renunciat a l'acta de diputat–, deixa així el seu escó perquè corri la llista d’ERC per Lleida.

Antoni Comín manté el seu escó tot i estar a Brussel·les amb Carles Puigdemont i Meritxell Serret. Segons el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, “només es necessiten tres renúncies” per mantenir la majoria independentista al ple, i això ja s’aconsegueix amb les renúncies de la seva diputada, de Lluís Puig i de Clara Ponsatí (JxCat). “És positiu que siguin un d’ERC i un de JxCat els dos que no renunciïn estant a Brussel·les; i a efectes judicials i de defensa, també”, ha dit Sabrià, que explica així que mantenint les actes de Puigdemont i Comín es garanteixen l’aforament d’un diputat de cada partit d’entre els que estan a Bèlgica.

Així, amb aquestes renúncies es fa córrer les llistes del 21-D. Per part de JxCat, Sawla El Garbhi substituirà Ponsatí per Barcelona, i Ferran Roquer substituirà Puig per Girona. Per part d'ERC, adquirirà la condició de diputat l'alcalde de Solsona (Lleida), David Rodríguez, que va ser diputat de JxSí en la passada legislatura.

Amb la substitució de tres diputats a Bèlgica, i suposant que la CUP sumés els seus vots a JxCat i ERC, els independentistes s'assegurarien per a la investidura almenys 68 vots –sense comptar el de Puigdemont, però sí el dels diputats que segueixen presos, que ja van poder delegar el seu vot a la sessió constitutiva– sense que fes falta recórrer al vot delegat de ningú. Carles Puigdemont ja va renunciar a la seva delegació de vot i, segons expliquen fonts d'Esquerra, també hi renunciarà Antoni Comín, tot i que en aquest segon cas encara no s'ha formalitzat que retira la petició.

Després del pronunciament del Tribunal Constitucional, es donava per fet que els cinc diputats a Bèlgica no podrien delegar el seu vot i, per tant, si tots ells haguessin mantingut el seu escó, la majoria de 70 diputats independentistes s'hauria vist reduïda a 65 escons (sobre un total de 135) i hauria pogut perdre qualsevol votació parlamentària.

A més, per assegurar la majoria, el vicepresident del Govern cessat i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ja ha registrat la petició per delegar el seu vot en el ple d'investidura. Junqueras ha esperat fins a l'últim moment a la decisió del jutge Llarena, a qui va demanar que el deixés participar presencialment en el ple. D'aquesta manera, Junqueras repeteix la fórmula que va fer servir en la sessió constitutiva del Parlament i que va permetre que el seu vot fos exercit tot i ser en presó preventiva i no poder estar present a l'hemicicle.