Lluís Llach serà el nou president de la comissió de procés constituent

BarcelonaDesprés de la pèrdua de l’expresidenta d’Òmnium Muriel Casals, que havia de ser la veu de la societat civil al Parlament, Junts pel Sí havia d’escollir el seu relleu al capdavant de la comissió d’estudi del procés constituent. Segons ha pogut saber l’ARA, ja s'ha escollit el seu relleu: serà Lluís Llach.

El cantautor, d’acord amb les fonts consultades, ho tenia sobre la taula des de feia dies i finalment s'ha decidit. Llach es veu com una figura representativa dels anomenats independents de JxSí i, a la vegada, com una persona ben connectada amb les entitats de la societat civil. La coalició de CDC i ERC podria comunicar demà el nom de Llach a la Mesa del Parlament i a la Junta de Portaveus per formalitzar el nomenament.

De fet, els impulsors de la comissió d’estudi -JxSí, la CUP i CQSP- ja han començat a esbossar el pla de treball dels propers mesos, que ha de passar per estudiar els processos participatius d’altres estats, com seria el cas islandès o irlandès. Tenen previst començar-se a reunir aquesta mateixa setmana per accelerar el tempo i poder concretar també el calendari d’aquesta primera etapa pre-constituent.

De fet, del pla de treball que decideixi la comissió de procés constituent en depèn el paper de la societat civil en aquesta fase. Les entitats estan a l'espera del tret de sortida de la cambra i, segons fonts coneixedores de les converses, mantenen contactes amb les formacions polítiques per concretar el rol de la ciutadania en el debat sobre el nou país.

Sigui com sigui, una espasa de Dàmocles penjarà sobre el procés constituent: el Tribunal Constitucional. L'alt tribunal va donar trasllat, la setmana passada, de l'escrit de l'advocat de l'Estat que impugnava la comissió per tal que el Parlament i la fiscalia hi facin les seves al·legacions.

JxSí i la CUP mantenen el rumb

Per altra banda, la Mesa del Parlament i la Junta de Portaveus debatran demà de quina manera s'han de tramitar les tres lleis de desconnexió que volen impulsar Junts pel Sí i la CUP. Després que un informe dels lletrats de la cambra recomanés la setmana passada aparcar la via de les ponències conjuntes de llei per la qual havien optat les dues forces independentistes, avui s'han reunit JxSí i la CUP per acabar de pactar per quina via optar.

El text dels juristes –que no era vinculant– apunta que l'opció de constituir ponències conjuntes podria violentar el reglament del Parlament ja que ni les lleis que hauria de desenvolupar són de "desplegament bàsic de l'Estatut" –es tracta de la llei de règim jurídic català, la de l'administració tributària i la de protecció social– ni gaudeix del consens de tots els grups per entendre's com a iniciativa col·lectiva –les forces de l'oposició, de fet, ja havien anunciat que no hi participarien–. En tot cas, l'informe suggereix dues alternatives: crear un grup de treball en el si d'una comissió o presentar directament tres proposicions de llei.

De fet, en la reunió de la direcció de Junts pel Sí, la coalició ha apostat per acceptar les recomanacions dels magistrats. Entén que buscar una fórmula que pugui contradir la normativa de la cambra podia provocar que, setmanes després de començar la tramitació, els impulsors es vegin forçats a aturar-la per intentar-ho per una altra via i, a més, se'n faciliti la impugnació al Tribunal Constitucional (TC) i es posin en perill els empleats del Parlament.

Per això, la coalició ha optat -aquesta tarda- per proposar a la CUP crear un grup de treball en el si de la comissió del procés constituent o registrar tres proposicions de llei amb redactats molt breus i genèrics –per impedir la impugnació d'inici i facilitar-ne la tramitació, que els dotaria de contingut–.

Malgrat tot, l'esquerra anticapitalista ja havia avisat que ella apostava per mantenir la fórmula de les ponències conjuntes i, de fet, fonts coneixedores de les converses assenyalen que, després de la reunió entre els dos grups, es mantindrà aquest full de ruta. Fonts de les dues formacions reconeixen que, almenys per ara, proposaran demà crear les tres ponències de llei, a l'espera que aquesta decisió no freni la tramitació o impedeixi complir el calendari dels 18 mesos en cas d'un eventual veto –C's i PP ja van avisar que, si s'impulsaven les ponències, demanarien empara al TC–.