Lluçanès: redefinir-se per integrar

BarcelonaEl 26 de juliol del 2015, el 70% dels habitants del Lluçanès -distribuïts en 13 municipis d’Osona, el Bages i el Berguedà- van votar a favor de ser comarca. Victòria en vots, però resultat ajustat per municipis: en 5 dels 13 nuclis hi va sortir el no. Aquest resultat evidenciava que el procés per crear la comarca no seria senzill. I la prova és que han passat dos anys des de la consulta fins que la llei de creació de la comarca ha entrat al Parlament. La normativa es va començar a tramitar aquest dimecres, pocs dies després que es fes pública la proposta de Governació per arribar a un consens entre tots els municipis: crear un consell d’alcaldes que marqui les estratègies que hauria de seguir el Lluçanès com a comarca. El pla vol ser un pas previ a la creació de la comarca perquè tots els municipis, també els del no, se sentin integrats en el projecte. “És una proposta per endolcir el terreny i aconseguir més adeptes”, explica el secretari d’Administracions Locals de la Generalitat, Quim Ferrer.

“Som Lluçanès, i això és innegable”, assegura l’alcalde de Sant Boi de Lluçanès, Josep Maria Masramon. Allà hi va sortir el no. Les paraules de Masramon, però, se les fan seves la resta d’alcaldes, del sí i del no, perquè tots coincideixen a voler posar a prova el funcionament dels 13 municipis amb més serveis mancomunats i amb polítiques municipals compartides. De fet, és una de les demandes dels pobles més petits d’aquest territori. Alguns veïns de Sant Feliu Sasserra, per exemple, defensen que la comarca aportaria més “avantatges en serveis als pobles petits”, tot i que també n’hi ha que pensen que Vic ja és prou “a prop” per desplaçar-s’hi.

En l'acord signat l’1 d’octubre del 2016, tots els alcaldes van consensuar la creació d’una comarca “específica, singular i adaptada al territori”, però que, sobretot, fos “eficient”. Això sí, també admetien que el resultat “complex i de difícil administració” de la consulta “complicava la gestió de com s’ha de veure el futur de la comarca”. Governació n’era conscient i per això van decidir tirar endavant un pla pilot que permetés als 13 municipis treballar conjuntament. El consell d’alcaldes actuaria com a òrgan de govern de l’actual consorci del Lluçanès -que ja funciona com a òrgan de gestió- per definir els projectes de serveis mancomunats, que la Generalitat s’encarregaria de finançar. El pla hauria d’estar a punt a partir del setembre i tindrà la durada “que els municipis vulguin”, explica Ferrer, tot i que estableix com a horitzó les municipals del 2019.

El pla pilot genera consens, però que la llei de creació de la comarca hagi entrat en paral·lel al Parlament provoca discrepàncies entre els alcaldes, perquè alguns d’ells consideren que pot dificultar la integració dels municipis del no. És el cas de l’alcalde d’Oristà, Marc Sucarrats, per exemple, que creu que només aplicant el pla pilot hi hauria “temps per unir tots els municipis” abans de començar a debatre la llei. Una tesi que també defensa Josep Maria Freixanet, alcalde d’Olost, que, a més, critica que la llei que va entrar dimecres al Parlament sigui la mateixa que la del Moianès, mentre que, segons explica, la voluntat de tots els alcaldes és crear una comarca diferent de les tradicionals; per això “tots els alcaldes havien demanat primer l’experiència del pla pilot”.

D’entrada, la proposició de llei que es va debatre al ple de la cambra catalana aquesta setmana -i que va superar les esmenes a la totalitat del PP, el PSC i Ciutadans- estableix que entrin a formar part de la comarca els 13 municipis, però amb la possibilitat que els municipis on va sortir el no puguin sortir-ne. La diputada de Junts pel Sí Adriana Delgado subratlla, però, que és una proposta que estan “oberts a canviar”. L’alternativa seria que només hi entressin els 8 municipis que són favorables a la comarca i establir un mecanisme perquè els 5 que van votar-hi en contra puguin entrar-hi més endavant. Delgado defensa que la llei hagi entrat al Parlament com la manera de “complir amb el compromís” de la consulta del 2015 i “d’aportar més debat” en vista dels resultats ajustats. “El tràmit en comissió ha de servir per concretar com s’ha d’organitzar la comarca”, explica, i afegeix que és on els alcaldes podran expressar la seva posició. Una tesi a la qual també s’apunten l’alcalde de Prats de Lluçanès, Isaac Peraire, que considera que el tràmit parlamentari és “totalment necessari per avançar en la creació de la comarca”, i l’alcalde de Sobremunt, Albert Güell, que afegeix que sense la llei al Parlament “el pla pilot seria fum”.

El reconeixement del Lluçanès avança i ja s’inclou dins la nova llei de governs locals. De fet, la Generalitat vol utilitzar-lo com a prova per redefinir el concepte de comarca. Amb 8.000 habitants, es convertiria en la 43a de Catalunya, tot i que no seria una realitat fins després de les municipals del 2019. Els tempos són llargs i per a Peraire tot hauria d’avançar més ràpid. També per als veïns de Prats, que creuen que la comarca ja s’hauria d’haver creat amb la remodelació de comarques de l’any 1988: “Anem 30 anys tard”. Ara el Lluçanès té dos anys al davant que es convertiran en la prova de foc per comprovar si el treball mancomunat dels 13 municipis pot crear una comarca més eficient.