Sense lloc a Galícia: ¿té sentit Sumar a Catalunya, el País Valencià o les Balears?

Barcelona"No hem fet bé les coses col·lectivament". Així va valorar Yolanda Díaz la desfeta electoral de Sumar a Galícia, on no va obtenir representació tot i enviar-hi qui era la seva portaveu al Congrés, Marta Lois, que ha deixat la política institucional i torna ara a les aules de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago. Mentre enllesteix el seu procés de construcció com a partit, Sumar encara la campanya de les eleccions basques del 21 d’abril sabent que la història podria repetir-se i deixar encara més tocat el projecte de Díaz. Sense lloc a Galícia, Sumar té sentit a Euskadi, Catalunya, el País Valencià o les Balears?

Segons fonts del partit consultades per l’ARA, Sumar considera clau accelerar el desplegament territorial i procurar-se una militància pròpia per evitar més mals resultats. L'objectiu és evitar ensopegar amb la mateixa pedra que va truncar l'ascens de Podem, però també de Cs i UPyD: la manca d'implantació regional. La direcció del partit mira pel retrovisor els errors dels de Ione Belarra després del seu divorci definitiu mentre se li obre un nou front a l'horitzó: Sumar haurà de trobar la manera d'encaixar aquestes aspiracions amb els interessos dels partits amb qui es va presentar en coalició a les generals, que li duen anys d'avantatge al territori.

¿"Veu de veus"?

Compromís i Més per Mallorca van celebrar obertament els resultats del BNG a Galícia. La marca Sumar, opinen, pot funcionar bé com a paraigua estatal de les forces sobiranistes, però no ha de fer-los competència electoral a casa seva. Fonts d'aquests partits asseguren que se senten "còmodes" en el grup parlamentari al Congrés, però segueixen de reüll els moviments de Sumar als seus territoris. Tampoc no formen part del procés de construcció de l'organització —en què sí que hi ha, per exemple, Catalunya En Comú, Més Madrid, Esquerra Unida i Equo—, que culminarà amb una assemblea fundacional el 23 de març.

La ponència d’organització del partit, ara en tràmit d’esmenes, defineix Sumar com una "veu de veus" que ha de tenir una relació "federal" amb els seus aliats dins d’un marc comú. "Sumar aspira a ser no només una recombinació electoral dels partits que ja conformaven aquest espai polític. L'objectiu és articular un moviment popular ampli, plural i arrelat", continua la ponència, que insisteix que ha de ser una organització "amable" que defugi "la guerra interna permanent" (en al·lusió velada a Podem).

Catalunya En Comú està ultimant els serrells de l’acord amb Sumar i reivindica que, malgrat el que digui la ponència, a la pràctica la seva relació és confederal. "Som un espai propi i sobirà", explica una veu dels comuns, que juguen amb avantatge: a l’altra banda de la taula hi ha Josep Vendrell, membre de Catalunya En Comú i exdirigent d’ICV.

L'encaix de la llista europea

Fonts de Sumar destaquen que "no hi ha cap tipus de conflicte" i que l’organització negociarà de manera bilateral amb cada partit l’encaix que s'adeqüi millor a la realitat política de cada comunitat autònoma. Alerten, tanmateix, que això no implica renunciar a la presència territorial, on veuen la fórmula per mobilitzar nous electors d’esquerres desmobilitzats o orfes de partit.

Però existeix aquest nínxol? Fonts dels aliats de Sumar coincideixen a assenyalar que és molt residual. A Catalunya, fonts dels comuns avalen l'aliança amb Sumar, però alerten que no té sentit fragmentar l’esquerra que defensa una Espanya plurinacional i es reivindiquen hereus d'una tradició que ja ve del PSUC. "Al País Valencià, no hi ha espai electoral a l’esquerra per una opció que no sigui Compromís", assenyalen fonts d’aquest partit, que va arribar a governar la Generalitat Valenciana amb Mònica Oltra al capdavant. Més per Mallorca i Chunta Aragonesista també defensen la seva part del pastís electoral.

En paral·lel, Sumar haurà d’encaixar les peces territorials a la llista per les europees. Els comuns reclamen una posició en un dels tres primers llocs, igual que Compromís, que avisa que, si no se’ls garanteix un lloc de sortida, exploraran altres aliances. Ja ho van fer el 2014 amb Primavera Europea, que incloïa Chunta Aragonesista, Equo i altres partits regionals, i van obtenir un eurodiputat. Fonts de Més per Mallorca asseguren que encara no han decidit si volen un pacte europeu amb Sumar o si buscaran altres opcions.